OSCAR BARRIL ANDRÉS

http://www.jaumefunes.com/ Posar límits, establir límits, una de les accions i plantejaments d'intervenció, més utilitzats i repetits amb els adolescents. No hi ha educador/a social que no hagi treballat mai els límits, és més, ens sentim còmodes posant normes i limitacions. La problemàtica,però, ja no és tant còmode per altres professionals com mestres i professors, emmarcats en una educació més formal, ni en pares i mares, on el vincle emocional és més fort. Quan començava a treballar amb adolescents, aplicava la teoria;repetir unes pautes i normes, no decaure en elles, i mantenir-les impetuosament. Amb el temps, i havent estat pare, te n'adones de l'orígen de les conductes dels adolescents, de les poques casualitats de les situacions, i que a vegades les intervencions, no responen estrictament a la fórmula matemàtica de la teoria. Cada jove és diferent, i no tots necessiten el mateix límit. El conegut pediatre Carlos Gonzalez, diu en un dels seus llibres "Be...

A.S.A. i H.S.A. són dos germans del Pakistán,que van arribar fa nou mesos a Catalunya. Ahir no van provar cap gamba, ni llagostí, ni van tastar l’arròs. Però els vaig convèncer de participar en l’arrossada popular de festa major. Van conèixer i van viure una festa tradicional, del municipi on viuen. Potser l’any vinent ja menjaran paella, poc a poc. En la nostra professió, com en els bons plats, el processos s’han de cuinar a foc lent. L’avantatge que tenen els pobles, sobre la proximitat d’una festa major, no s’aprofita prou, per treballar aspectes educatius. Les tradicions de cada municipi , són una plataforma d’integració i adaptació, immillorable. Colles de diables, colles castelleres, els bastoners,etc. Infinitat de grups i colles,que hi ha a Catalunya, on un nouvingut es sentiria aixoplogut i identificat amb el lloc on viu, a més de fer-lo partícep en la dinàmica viva del poble. Sovint, l’empenta i iniciativa del propi immigrant, el fa participar, per ell sol, de les ...