AL LÍMIT
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7EsF92q63RwPAob-MhLGVUn9A4sw3ZjP35k8bX8EVu2fmiNZUq8Ny7KCeXMoUsG5984LXzT6_QfqaVhyQcu-RV3JnDnhMFka5fRfcXd-tuhDvrtrcxbWTgwtY-ItKwj5r4s61lXfq7LHH/s320/funes.jpg)
http://www.jaumefunes.com/ Posar límits, establir límits, una de les accions i plantejaments d'intervenció, més utilitzats i repetits amb els adolescents. No hi ha educador/a social que no hagi treballat mai els límits, és més, ens sentim còmodes posant normes i limitacions. La problemàtica,però, ja no és tant còmode per altres professionals com mestres i professors, emmarcats en una educació més formal, ni en pares i mares, on el vincle emocional és més fort. Quan començava a treballar amb adolescents, aplicava la teoria;repetir unes pautes i normes, no decaure en elles, i mantenir-les impetuosament. Amb el temps, i havent estat pare, te n'adones de l'orígen de les conductes dels adolescents, de les poques casualitats de les situacions, i que a vegades les intervencions, no responen estrictament a la fórmula matemàtica de la teoria. Cada jove és diferent, i no tots necessiten el mateix límit. El conegut pediatre Carlos Gonzalez, diu en un dels seus llibres "Be