OSCAR BARRIL ANDRÉS

Encertat i interessant debat que la Fundació Jaume Bofill, i la UOC han organitzat al Palau Macaya, i decepcionant a la vegada, veure com ens deia la Rosa Monreal, (en nom del CEESC), la inexistent presència de cap representant del Departament d'Ensenyament. Conclusions personals molt previsibles; manca de recursos (el director d'un IES a Banyoles, ens recordava, que al Pla de l'Estany, només hi ha tres educadors socials, més un que han incorporat ells, al centre, amb diners de l'AMPA), i manca de decisió política perquè l'educador social s'incorpori, a secundària, o si cal, com bé ha dit la Begoña Escribano, a fer prevenció  a primària. Molt complet l'estudi que en Miquel Castillo,ha fet sobre la presència de l'ES al centre, la història recent i dades molt interessants. En Miquel ha anat tant ràpid (20 minuts) en explicar-ho tot, que he trobat a faltar la seva reflexió més personal i espontànea de tot plegat.Us poso l'enllaç: http://www.fbofil...

Recull de les participacions i opinions a twitter del hashtag #siniadebatdeures de la taula rodona que ha organitzat L'Escola la Sínia de Molins de Rei, sobre la necessitat o no, de fer deures a casa [ View the story "Taula Rodona "Els deures a debat" " on Storify ]

El passat 15 d'octubre vaig assistir al Palau Macaya, a la jornada de presentació de "La Pobresa amb ulls d'Infants".Un luxe, una fortuna i un plaer, formar part dels professionals cridats a reflexionar, pensar i construir, propostes al voltant de la infancia, malgrat que treballar des de dins un banc o una caixa, per la justícia social dels joves, tingui sense cap mena de dubte, totes les contradiccions del món.Però, com diu en Xavier Gómez Revuelta @xavigomezr , "Si en Jaume Funes et truca, no pots dir-li que no". La jornada la va iniciar en Jordi Longàs, president del projecte més ambiciós de l'Obra Social La Caixa, "Proinfància", i ens va detallar l'estat, les xifres i els territoris d'acció del sistema d'ajudes de La Caixa. En Jaume Funes @jaumefunes , el va precedir, per situar el moment de la infancia, de les formes de pobresa, i de la necessitat de reflexió dels professionals,dels mitjans de comunicació i de polítics, ...

http://www.jaumefunes.com/ Posar límits, establir límits, una de les accions i plantejaments d'intervenció, més utilitzats i repetits amb els adolescents. No hi ha educador/a social que no hagi treballat mai els límits, és més, ens sentim còmodes posant normes i limitacions. La problemàtica,però, ja no és tant còmode per altres professionals com mestres i professors, emmarcats en una educació més formal, ni en pares i mares, on el vincle emocional és més fort. Quan començava a treballar amb adolescents, aplicava la teoria;repetir unes pautes i normes, no decaure en elles, i mantenir-les impetuosament. Amb el temps, i havent estat pare, te n'adones de l'orígen de les conductes dels adolescents, de les poques casualitats de les situacions, i que a vegades les intervencions, no responen estrictament a la fórmula matemàtica de la teoria. Cada jove és diferent, i no tots necessiten el mateix límit. El conegut pediatre Carlos Gonzalez, diu en un dels seus llibres "Be...