OSCAR BARRIL ANDRÉS

www.elmostrador.cl Mai m’han agradat les pel·lícules que acaben bé, sempre he trobat que els happy end no ajuden a reflectir la realitat, que les coses no són sempre de color rosa. Sent educador social, i a mesura que em vaig fent gran, te n’adones que la meva professió,sempre m’ha inclinat cap al rebuig de l’art que representi llum, color i serpentines. M’ha atret molt més quan l’artista ens ensenya el més fosc i dur de la vida. Podria pensar que fora de la feina m’hauria de permetre evadir-me de les vides grises i complicades de les famílies amb les quals treballo, però que hi farem, sóc així de masoquista.. Avui us parlaré de dos germans, i d’una mare exemplar, treballadora i lluitadora.  La seva història no ha acabat, segueix, tot i que sovint les coses no són com les havíem planificat. Ell té 13 anys, es podria dir José, i ella en té 17 i es podria dir Nayara. La seva mare va arribar a Sant Cugat fa 7 anys, buscant una vida millor pels seus fills, i va començar a tre...

Museu Memorial de l'Exili Al costat de casa teva hi viu un noi de Costa d’Ivori?A la vostra comunitat de veïns, resideix una família argentina ben nombrosa?O potser tens una veïna gitana? Així d’entrada tothom és molt solidari, respectuós amb altres cultures, i molt obert a acollir la gent que ve a treballar i viure a Sant Cugat. Però..volem un immigrant com a veí?Vols compartir les teves parets amb una persona o una família amb tradicions ben diferents a la teva? Si aquests nouvinguts es diuen Toure Yaya, Javier Saviola, o la gitana és la dona d’un futbolista professional, la cosa canvia força, oi? En general a la gent no els molesta acceptar una nova cultura, el que es rebutja és el nouvingut pobre, que busca una vida millor. Un ivorià que resa dirigint-se a la Meca tres cops al dia, és una anècdota secundària si aparca al seu garatge un Maserati. Faig aquesta reflexió, en un moment on la tendència de migrar al nostre país, està baixant. És més,Catalunya ja e...