OSCAR BARRIL ANDRÉS

Li direm Hassan. Va néixer al Pakistan l’any 1982. Viu a Sant Cugat del Vallès fa 5 anys i mig, i s’ha quedat sense els 400 euros que cobrava de la Renda Mínima d’Inserció. Aquesta ajuda ja no es pot cobrar passats els cinc anys, a no ser que tinguis més de 60 anys i estiguis en una situació de “pobresa severa”. Potser en Hassan no està en una situació extrema, però ho pot estar d’aquí a molt poc temps, si deixa de cobrar la RMI. Sort en tinc que té molt sentit de l’humor. Diu que gràcies aquests diners, salvarà els bancs dolents, “Haurem de fer una fundació com a Qatar, i patrocinar a l’ajuntament, com el Barça”, em diu amb un mig somriure. A ell, que el govern de la Generalitat torni a la normalitat, li és ben igual. Segur que no sap que hi ha un canvi al departament de Benestar i Família. Josep Lluis Cleries deixa el càrrec, responsable dels tres principals sismes de la seva conselleria: els impagaments a les entitats del tercer sector, el desgavell del tri...

És el primer agost que treballo, i el departament de Benestar i Família decideix iniciar les seves particulars retallades, en ple estiu. L'aire acondicionat funciona, afortunadament. A fora el carrer, l'asfalt respira foc. El juliol primaveral s'ha acabat. Esmorzaré a la taula, vigilant que les molles de l'entrepà , no es fiquin dintre del teclat. Sona el telèfon; "Oscar!!!Como estas?Mira iré rápido, que te llamo de Marruecos, que he bajado a ver a mis padres, después de 2 años si n verlos!que no me han ingresado el PIR MI del mes de julio!!que ha pasado?!" Aquesta trucada fícticia, bé podria ser certa, i ens exemplifica la difícil tasca que, els serveis socials municipals, tindran aquests pròxims dies per culpa del nyap que la Generalitat ha decidit fer amb la prestació de renda mínima d'inserció. Era d'esperar, i després de les retallades del Sr. Boi Ruiz a Sanitat, el Sr.Cleries ha posat fil a l'agulla. Als mitjans de comunicació (poca di...