OSCAR BARRIL ANDRÉS

https://www.totsantcugat.cat/opinio/dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat_204624102.html   Històricament les empreses ordinàries, públiques i privades, amb més de 50 treballadors han incorporat a les seves plantilles, obligats per la Llei General de la Discapacitat (antiga LISMI), persones amb discapacitats físiques. La por, la desconfiança i la desinformació sobre les possibilitats laborals d'una persona amb discapacitat intel·lectual, ha estat una realitat durant molts anys. Però cal posar en valor la conscienciació i sensibilització que entitats, empreses socials, famílies, centres ocupacionals o centres especials de treball han fet per preparar i empoderar centenars de persones. Seria un error només buscar la sensibilitat i bones intencions de l'empresari o el comerciant. L'objectiu hauria de ser fer entendre els beneficis reals que una empresa pot tenir inserint una persona amb di...

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 05/9/2016 Quan em va venir a veure la Marta, a demanar-me ajuda per trobar feina, en el fons em va fer il·lusió que fos per aquella raó Em va agradar que la Marta em pogués parlar amb naturalitat, i amb la distància d'algú que ha superat un tràngol social com aquell. El canvi d'institut va ser un primer pas, però admet que Sant Cugat, encara que sigui molt gran, en el fons és un poble, i desconnectar de la gent que li va fer tant mal, no va ser quelcom senzill. La Marta va patir una clara situació de bullying, una forma específica de maltractament entre escolars, és a dir, entre joves del mateix grup d'iguals. Es caracteritza per quatre elements: no és un esdeveniment puntual sinó que hi ha reiteració; hi ha la intencionalitat d'algú o d'un grup d'anar contra un altre; la víctima està indefensa, faci el que faci. Normalment les víctimes tenen por a explicar la situació, per por, ver...

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 21/04/2016 Avui em venia de gust parlar d'un tema que enfronta dos col·lectius, el social i el sanitari. He intentat situar-me en una posició neutra, entenent que formo part d'un dels grups. Per molt que passin els anys, els Serveis Socials i els Serveis de Salut Mental, s'han resignat a tenir una relació d'un d'esquena de l'altre. Jo puc parlar a partir de la meva experiència a Sant Cugat, i de la relació amb altres professionals d'altres administracions. Pot ser que en algun municipi la relació sigui més fluida, més amable, però la realitat que jo he vist i viscut, no seria tal. Si no hi ha una bona entesa entre els professionals, no és quelcom casual, i no té a veure que uns siguin més estúpids, que altres. Els dos circuits, el social i el sanitari, els manca històricament, una coordinació des de més a dalt. I això perjudica, òbviament, als usuaris, i en la seva salut. Els pr...

WhatsApp, Instagram i Snapchat, en aquest ordre, ha passat a ser el podi d'aplicacions entre els joves santcugatencs. Recordo al curs 2012-13, on els instituts anaven de corcoll, amb l'aparició de les pàgines “informer”, i en alguns altres de l'aplicació per a iPhone, “gossip”. Els conflictes passaven de l'aula a la xarxa, i la manca de control, pels centres, es feia quelcom complicat de gestionar. Missatges anònims, contra alumnes i professors, inquietàvem els claustres. Les pàgines “informer”, que havien creat unes alumnes de la UAB, per compartir i intercanviar aspectes quotidians, s'havien estès com la tinta.  La Generalitat ho va solucionar recomanant als directors que denunciessin a Facebook les pàgines, i van acabar tancant totes. Va ser una oportunitat perduda. Els joves que van tenir l'enginy d'obrir la pàgina podrien haver acabat sent, o potser ho seran, potencials “community manager”. Ritmes educatius, que no ho fan al mateix temps que l...

Article publicat al TOT SANT CUGAT el 31/01/2016 Els éssers humans hem estat capaços de fer increïbles avenços en medicina, i alhora matar-nos per un trosset de terra o petroli Però hi ha tabús i prejudicis que, per molts anys que passen, ens costa de modificar i canviar. Un d’ells és posar-nos en mans de professionals de l’àmbit social; psicòlegs, psiquiatres, educadors, treballadors socials…  Quan es tracta d’anar al fisioterapeuta, al podòleg, al traumatòleg o al dentista, no hi ha massa problema per explicar-ho al veí a l’ascensor, o al cunyat al dinar de Nadal. Fins i tot una aventura tumultuosa amb un queixal del seny pot convertir-se en una bona anècdota. Però demanar hora al psicòleg, o visitar a la treballadora social, ja no és tant “bonic”.  Quan el que hem de tractar és un problema de tipus afectiu, emocional o de conducta, les persones no estem tan disposades en acceptar que ens hem de tractar, i deixar despullar les nostres emocions. Deixem que ens t...

www.elmostrador.cl Mai m’han agradat les pel·lícules que acaben bé, sempre he trobat que els happy end no ajuden a reflectir la realitat, que les coses no són sempre de color rosa. Sent educador social, i a mesura que em vaig fent gran, te n’adones que la meva professió,sempre m’ha inclinat cap al rebuig de l’art que representi llum, color i serpentines. M’ha atret molt més quan l’artista ens ensenya el més fosc i dur de la vida. Podria pensar que fora de la feina m’hauria de permetre evadir-me de les vides grises i complicades de les famílies amb les quals treballo, però que hi farem, sóc així de masoquista.. Avui us parlaré de dos germans, i d’una mare exemplar, treballadora i lluitadora.  La seva història no ha acabat, segueix, tot i que sovint les coses no són com les havíem planificat. Ell té 13 anys, es podria dir José, i ella en té 17 i es podria dir Nayara. La seva mare va arribar a Sant Cugat fa 7 anys, buscant una vida millor pels seus fills, i va començar a tre...

Article publicat al TOT SANT CUGAT, edició digital, el passat 11 d'octubre de 2015, i al DIARI de Sant Cugat, edició paper, el divendres 9 d'octubre. Avui no us parlaré d’escoles, educadors socials, xarxes socials o adolescents. L’article d’avui l’escric en nom de tots els companys de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat, i en homenatge a la nostra Marina que, el passat 22 de setembre, ens va deixar. Quan vaig arribar fa 10 anys a Serveis Socials Municipals, tenia poca experiència en treballar a l’administració. Un any i mig en un ajuntament petit com el de Sentmenat era el meu únic bagatge. Però per posar-me les piles, i aprendre el més ràpid possible, escoltava i em fixava amb els més veterans; el Teo, la Mercè, el Xavier, la Marta, l’Anna i, per descomptat, la Marina. Em feia molta enveja com els usuaris la miraven, i l’estimaven. Ella s’entregava en el tracte, en el diàleg, en escoltar els problemes i les preocupacions dels ciutadans de Sant Cugat; mares, ...

    Article publicat a l'edició digital del Tot Sant Cugat l'1 de setembre de 2015 No sabem com, però el setembre ja ha arribat. Abans aquest mes es feia més avorrit, i depressiu; tornada a la feina, tornada a l’escola, final de les vacances, promeses irrealitzables... Però des del 2010, amb les creatives diades, els finals d'estiu s’han tornat més divertits i emocionants. Com? Que encara no t’has inscrit a la Meridiana? Uf, i els meus pares fa un mes que em diuen que els inscrigui, i encara no ho he fet... I com hem d’anar vestits? Nano! Ja has comprat les samarretes? I a quin tram estaràs? El de Sant Cugat és el 68! No! Que jo m’he inscrit al 73, que és el de Terrassa, que he quedat per dinar amb uns amics… I com anireu, amb l'autocar de l’ANC? O amb tren? Amb tren? Doncs fa temps que no l’agafo... Tenia una T-10, però deu estar caducada... Encara som Zona 2 a Sant Cugat? Bona pregunta. Doncs sí, a Sant Cugat seguim a la Zona 2, en la magnífica o...

Article publicat a l'edició digital del Tot Sant Cugat el 12 d'agost de 2015 La companya educadora de la Floresta, que fa poc menys d'un any que treballa a l'Ajuntament, em preguntava on es reunien els adolescents a la zona del centre No només vaig explicar-li, sinó que la vaig invitar a fer un volt, per ensenyar-li, humilment, quines eren les zones més freqüentades pels joves santcugatencs. La zona de “botellón” de Can Solà, Can Magí o Can Mates, l'skatepark del Parc de la Pollancreda (tot i que davant de l'auditori també et pots trobar skaters...), la part de darrere del Monestir... entre altres llocs. Però el lloc més preuat, més secret, més recòndit, de ben segur que no el coneixem.  Aquí està la gràcia de l'adolescència. Seríem molts ingenus, si pensem que un cop obert un Casal de Joves, ja tindríem reunits, l'endemà, en un mateix edifici, tota la joventut de Sant Cugat. Al mes d'abril vaig escriure un article sobre l'espai públic ...

www.oscarbarril.cat En aquesta campanya per a les eleccions municipals, la xarxa social de l’ocellet, està sent com era d’esperar, una plataforma ideal per als candidats i partits polítics ,per expressar i fer públic el seu missatge d’una manera més ràpida i extensiva. Val a dir, però, que la immediatesa de Twitter també permet a alguns polítics vessar-la de bona manera, i actuar i escriure amb poca reflexió, i posar en compromís la seva continuïtat política. Ho vam veure fa poc, amb la número 4 d’ICV per Girona, Marina Pibernat, que ha hagut de marxar de la candidatura per insultar a través de Twitter. Com són els perfils dels nostres candidats a Twitter a Sant Cugat? Hem agafat els perfils de la Mercè Conesa, la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana, el Pere Soler i la Núria Gibert, i els hem analitzat una mica. El candidat del PP, per Sant Cugat, Jordi Carreras, @jorgecarrerasdr , té un perfil poc actiu en aquesta xarxa social. La darrera piulada és del desembre passat....

www.xtec.cat No és el primer cop que parlo de la difícil tasca que representa per a les famílies escollir l’escola pels nostres fills. Arriba la primavera i per a molts els toca fer itinerari per les portes obertesd’escoles de primària, escoles bressol o instituts. Quin dilema! És molt curiós (feu al prova) escoltar les conclusions que els pares arribem per decidir-nos per una escola o per una altra. Això els que volem analitzar-ho tot, fil per randa, i no deixar cap aspecte sense resoldre; projecte educatiu, qualitat dels professors, la implicació de l’AMPA, les instal·lacions, el tipus d’alumnes que hi van... Envejo els pares que no tenen massa preocupacions, ni maldecaps, en l’elecció: “Escola pública i que estigui a prop de casa. Al cap i a la fi, ho aprendran tot igual, no?” (diuen...) L’escola pública (ho deia a l’article de desembre “Pla Fa rreras 2.0”) no necessita fer publicitat, ni penjar anuncis als autobusos de Sant Cugat, per donar a conèixer el seu centre (...

Deia el mes passat, que els joves actuals tenen la difícil tasca de fer-nos sortir de la crisi Pobres joves, quina responsabilitat resoldre tot el desgavell que els deixem... Sento molts cops gent gran mal parlar dels joves... que són uns mandrosos, que no saben el que és el sacrifici, que no saben el que és passar gana, que estan massa consentits... Si mirem enrere, històricament, la joventut sempre ha estatestigmatitzada. És com si no els permetéssim ser rebels, transgressors, no deixem que experimentin, i que no s'equivoquin, quan tot l'anterior és necessari per madurar i créixer, penso jo. Adults, pares, mestres, educadors, ens aterra que els nostres alumnes, usuaris, fills, no triïn el camí correcte, i que això els empenti a l'abocador més fosc! Falsa i errònia interpretació, sinó entenem que la suma dels camins, encertats i no encertats, té més riquesa i valor. Quan la meva generació vam descobrir Internet, volíem que tot fos per nosalt...

www.taringa.net Recordeu la primera vegada que vau poder votar? Va ser emocionant? Alliberador? Potser no li vau donar importància? Els que van arribar a la majoria d'edat, a la dècada dels 70 i que desitjaven ser els primers a votar en democràcia, perquè havien lluitat per aconseguir-ho, de ben segur que votaven amb convicció i il·lusió. Les darreres generacions de joves, ens pot semblar que la política no ha interessat gaire. O no és realment així? Quan a Catalunya, vivíem en l'oasi polític, on CIU amb Jordi Pujol, i PSC amb Pasqual Maragall, renoven any rere any, el lloguer de plaça Sant Jaume, la política no interessava massa, era avorrida, i la premsaencoratjava i s'enorgullia dels seus polítics. Eren temps olímpics...i els joves volíem ser voluntaris de Barcelona 92. Eren pocs, molt pocs, que als 90, denunciaven l'explotació urbanística, i apostava per un altre model de ciutat. No hi havia Twitter, potser. Sembla que aquell esperit esportiu ja s'...

Sovint es parla de l'abundant i diversa oferta d'escoles i instituts que hi ha Sant Cugat; laiques, religioses, les que separen per sexe, les que tenen fantàstiques i grandiloqüents instal·lacions esportives o les que garanteixen l'aprenentatge en cinc idiomes Les portes obertes s'han convertit en actes comercials, on s'ha d'oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu. Una escola privada és un negoci, i l'educació que ofereix passa a ser un producte, sense que això signifiqui, o s'hagi de convertir en un fet pejoratiu. Les escoles i instituts públics no competeixen entre elles. Han de garantir un servei públic. No cal que expliqui, el maltractament que han patit els serveis públics els darrers anys de crisi; menys pressupost, menys i pitjors instal·lacions, menys personal, atenent i resolent les mateixes problemàtiques i dificultats, que els alumnes plantegen. Secundària s'ha convertit en una etapa complica...

www.mercefontanilles.org Les darreres setmanes, he tingut dos retrobaments, amb antics usuaris santcugatencs, que m'han fet pensar i reflexionar moltes coses. La sort o desgràcia, dels que treballàvem amb persones, és la nostra exposició emocional.Comparteixes moments de dificultat, i algunes vegades, moments de superació i èxit.Pots esdevenir una figura referent, o també despertar ires i odis. Malament, si un cas, et preocupa i te l'enduus sota el coixí de casa teva, abans d'anar a dormir, o ens equivoquem si ets massa fred, i et distancies massa de la persona, per actuar amb contundència. Un retrobament normalment és quelcom agradable, malgrat, la intervenció no hagués estat molt fluïda, tant l'usuari com el professional, deixen enrera desavinences passades, i es disposen a fer un discurs de la vida actual, alguns amb camins més afortunats, d'altres amb recorreguts més difícils. El primer dels casos,però, va ser molt efusiu.Em va abraçar,i em va re...

www.totsantcugat.cat Ja que estem en ple estiu, aquest cop provaré de deixar de parlar de temes socials i educatius, i parlaré d'un fenomen comercial a Sant Cugat, que em té sorprès.  Sóc conscient de la meva ignorància, però vull plasmar la meva visió del simple ciutadà santcugatenc, que té la fortuna d'anar caminant amunt i avall pel centre de la nostra ciutat, i que només té la mirada neta i neutra del veí que observa, mira i pensa...  L'entramat comercial de la ciutat ha canviat molt els darrers anys. Els comerços obren i tanquen amb una facilitat i rapidesa, que espanta!! Digueu-me quantes botigues de cigarretes electròniques queden? Les pressions de 139 especialistes en salut pública, que van enviar una carta a la presidenta de l'OMS, i les restriccions de Brussel·les, semblen que han fet efecte, i el suflé del negoci ha baixat. Però la curta vida de les botigues i comerços no és un tema tan sols de les cigarretes afecta, malauradament, a tot tipus de ne...

www.santcugat.cat El passat 1 de juliol l'Ajuntament de Sant Cugat, va organitzar la 1a trobada Internacional sobre Diferències d'Aprenentatge. A banda de les ponències curioses, i invitats internacionals, que després analitzarem, es va presentar un projecte pilot, que es durà a terme el curs vinent. Sis escoles de Sant Cugat, abordaran les diferències d'aprenentatge, amb una programa de formació als mestres, perquè disposin de més eines per a poder abordar els casos més sensibles dels nens i nenes santcugatencs. D'aquesta manera es pretén reduir el fracàs escolar, i poder detectar amb objectivitat casos de TDAH o dislèxia. Esperem que en aquest projecte, surtin beneficiats els joves amb dificultats reals, i no instrueixin als mestres a crear més malalts, i que els beneficiats en siguin uns altres. Ja m'enteneu..

www.media.cat Viure la primavera per a molts pares, coincideix amb la bogeria d'escollir una escola per als seu fills(buff..aquest any em salvo..).Els mesos de març, abril i maig, són mesos, de portes obertes, preinscripcions, sol·licituds, reclamacions.. Quin gran dilema i preocupació representa per a moltes famílies, encertar l'escola ideal per al seu fill. Pública, privada o concertada?Que sigui a Sant Cugat, o millor a Barcelona?Què prioritzo?les instal·lacions?el projecte pedagògic?Em deixo seduir per les bones sensacions que em vaig enduu el dia de les portes obertes?o millor trio l'escola, per l'experiencia i prestigi, de ser la més antiga?Però la meva cosina els porta en una, que el professorat és sensible i encantador....Quanta informació!!!!

Notícia publicada al Tot Sant Cugat, sobre el taller de reparació de joguines, que realitzo amb els joves i adolescents del Projecte Taller Jove Natura, fruit d'una entrevista que em va fer en Pere Fernandez http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/04/donar-una-segona-vida-a-les-joguines-20439.php Donar una segona vida a les joguines Pere Fernández  És un dels casos d'Aprenentatge Servei que s'estan desenvolupant a Sant Cugat L'Aprenentatge servei és una proposta educativa amb utilitat social. A Sant Cugat es fan 29 projectes basats en la metodologia d’aprenentatge servei. Joves del  Taller Jove Natura  realitzen, cada primer trimestre de curs, el  Taller de Reparació de Joguines , un projecte que consisteix a recuperar i separar joguines fetes malbé i reparar-les. Al taller es treballa l’electrònica, de manera que es recullen de la deixalleria municipal joguines amb components electrònics. Òscar Barril, coordinador del Taller Jove...

O. Barril: 'Cal que els adults pugem al tren digital però sense ser ciberpolicies' Adrià Claramunt  | Noticia publicada el 31/març | 289 lectures L'educador social Oscar Barril afirma que els pares han de pujar al tren de l'era digital per poder parlar amb naturalitat amb els seus fills sobre què fan i amb qui parlen però sense convertir-se en 'ciberpolicies'. Barril, que ha protagonitzat la xerrada 'Nadius i immigrants digitals: l'ús de les pantalles i la xarxa' dins dels marc de l'Escola de Pares i Mares, ha ressaltat que els adolescents estan desacomplexats a les xarxes socials i per això és molt important pactar unes normes d'ús i seguir educant en els valors de sempre.  Escolta-ho     Les frases més destacades de l'entrevista:  'Els immigrants digitals som els que les noves tecnologies ens han agafat a mig camí i els nadius digitals són aquells que ja han nascut amb aquesta tecnologia' Les xarxes també poden ser un...