Entrades

Edats diverses

Imatge
  No descobreixo res si us dic que vivim en un municipi amb una de les  taxes de natalitat  més altes de  Catalunya  i Espanya, som la ciutat dels infants on tenim activitats, tallers, festivals parcs i espais pensats per a ells. Fins aquí tot en ordre, però la meva reflexió va dirigida a aquelles famílies que tenen fills d'edats diverses i encaren conviuen a casa: un infant i un adolescent, un preadolescent i un adolescent, dos adolescents i un nadó, dos adolescents i dos nadons, un nadó, un preadolescent i un adolescent avançat... podria fer múltiples combinacions, com famílies hi ha a Sant Cugat. Sovint reflexionem sobre les preocupacions com a pares i mares de forma individual: la primera infància; dormir de forma continuada, la lactància, la incorporació gradual dels aliments, els primers gatejos, les primeres passes... L'adolescència; els límits, les amistats, l'autonomia, les pantalles, les primeres relacions... Però parlem poc de la dificultat que genera tenir edats

L'EDUCACIÓ SOCIAL D'AQUÍ A 25 ANYS

Imatge
Els 25 anys del col·legi coincideix amb el meus 20 anys treballant en el camp social. Per una banda semblen pocs anys però per altra sembla mitja vida! Segurament semblen molts, perquè he viscut experiències emocionals molt plenes a nivell personal (ser pare de dos fills i una filla) i també a nivell laboral. La nostra professió no es podria entendre sense els sentiments i les emocions. En aquest camí traçat no podem aturar-nos ni fer passes enrere. Encara ens queda molta feina com a col·lectiu i ser presents a més llocs i espais on podem ser útils en els propers 25 anys. Poder consolidar la nostra tasca en el camp educatiu, com una figura plenament integrada en els equips i claustres d'escoles i instituts i no com un element extern contenidor de tot allò que els docents no es volen ocupar.  Recordo fa un anys quan el meu estimat Jaume Funes en una jornada al Palau Macaya on es  reflexionava sobre el futur paper de l'educadora social als centres educatius deia, molt encertadame

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL

Imatge
El nostre ofici, com m'agrada anomenar-lo a mi, no entén de distàncies ni de llunyanies, sempre s’ha basat en la proximitat, el contacte, el tu a tu, en l’acompanyament… Si m'haguessin dit que portar aquest tacte socioeducatiu, a una trucada telefònica, o  a una videotrucada, o a una entrevista a dos metres de distància i amb mascareta, no m’ho hagués cregut. El repte és enorme, i malgrat les barreres que el COVID19, està posant a la nostra feina,estem desenvolupant metodologies i maneres de fer inimaginables. Hem hagut de tocar la pell de l’usuari amb paraules dolces i aspres, saber entomar les llàgrimes en un pantalla de manera empàtica, posar límits amb frases autoritàries i justes o estar disponibles per telèfon, en horaris que abans no responiem… La nostra generositat, però, tampoc pot ser infinita i, a l’igual que els companys sanitaris, algun dia haurem de parar, reflexionar i dialogar. Som els primers en fer un pas endavant en totes les crisis , dels recents segles, per

Persones amb discapacitat i la COVID-19

Imatge
  Poc s'ha parlat en aquesta crisi que estem vivint, de les  persones amb discapacitat . Les persones grans, com a principals víctimes de la pandèmia, i els nens afectats per l'aïllament, han estat els col·lectius més presents en el focus mediàtic. Les persones amb discapacitat, com ja apuntat l' OMS , són també un col·lectiu molt vulnerable a un possible contagi, i en els decrets que es publiquen, no hi ha un protocol clar, un pla d'acció específic, que garanteixi la seva seguretat en les properes fases de desconfinament. De la mateixa manera que s'està preveient i planificant la tornada a les escoles al setembre, que passarà amb els  Centres Ocupacionals  o els  Centres Especials de Treball  quan puguin obrir? De quina manera podran visitar els familiars als seus fills? Les entitats socials de  Sant Cugat  segueixen treballant al màxim per donar suport, ajudar i atendre persones de diferents col·lectius que pateixen alguna discapacitat o malaltia neurològica, i em

SAVIESA HERETADA

Imatge
Molta gent ens coneix per la ciutat de la infància, sortim als rànquings com un dels deu municipis de l'estat amb més famílies nombroses, i els caps de setmana (precovid) sembla que hi hagi més nens a la Plaça Octavià que pedres al monestir. No obstant això, les darreres dades de l'Idescat del 2019 ens diu que tenim 12.722 persones de més de 65 anys, i 17.503 de 0 a 14, xifres no tan allunyades entre elles, per no pensar amb les nostres àvies i avis, com a capital santcugatenc. Em dol sentir aquests dies de virus i confinament, declaracions de polítics amb una baixesa humana bastant espectacular. El Sr. Dan Patrick, governador de Texas als EEUU, afirmava sense cap mena de vergonya, que s'havien de deixar morir a les persones grans per salvar l'economia en benefici dels seus néts i no paralitzar el país. Terrible. Que faríem sense les persones més grans a la nostra societat? Ells marquen el camí, ens indiquen quins són els encerts i els errors de la història. Fem program

XERRADA PARES LA SÍNIA 2020

Imatge

"La nostra energia és la nostra força"

Imatge
Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.  No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles. Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La