Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2019

"La nostra energia és la nostra força"

Imatge
Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.  No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles. Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La

CINEMA ADAPTAT A SANT CUGAT

Imatge
https://www.totsantcugat.cat/opinio/cinema-adaptat-a-sant-cugat_1938592102.html L'experiència d'anar per primera vegada amb els teus fills, al cinema, és un moment màgic. Per moltes plataformes digitals, Youtube, tauletes, projectors o mòbils, la pantalla gran ningú la pot superar. Intentes recordar tu i ells, la primera pel·lícula que vam veure junts, ja que qui sap si d'aquí 50 o 60 anys, sigui una aventura desapareguda o extingida. Doncs aquest darrer trimestre, l'entitat Grup Tea Família, Paidós, l'Ajuntament i els actuals propietaris dels Cinemes Sant Cugat, hem pogut oferir aquest moment meravellós a les famílies, amb menors amb TEA (trastorn d'espectre autista) i a moltes altres que s'hi han volgut sumar, amb sessions adaptades, un diumenge al mes. Sessions on els nois i noies poden aixecar-se, sortir fóra de la sala, sense la pressió o la prudència de no molestar un altre espectador. La sala no està totalment a les fosques, i el volum del so

EL PATRIARCAT DEL PATI

Imatge
  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-patriarcat-del-pati_1931085102.html Qui no recorda aquell moment tant desitjat quan s'apropava l'hora per anar al pati a l'escola. Aquell esclat i explosió d'alliberament tant necessari quan corríem pels passadissos i per fi veiem el cel i respiràvem, ja era l'hora del pati ! Quantes hores passades en aquest espai de llibertat, fóra de l'hermetisme de l'aula, el pati representava i representa un dels primers espais públics de relacions i socialització, per a un infant. Si tant desitjàvem anar al pati , és que potser a l'aula no es feien bé les coses? I si fem les classes al pati? Bé aquest seria un altre article. Vull parlar dels patis , perquè aquest curs 2018-19, comptem a Sant Cugat amb un nou institut públic, el Leonardo, a Volpalleres. En la visita guiada, que molt amablement, ens van fer des del centre, vaig observar

XERRADA ESCOLA LA SÍNIA (Molins de Rei)

Imatge

FORTNITE:UNA OPORTUNITAT EDUCATIVA

Imatge
Recomano la lectura d'aquest article d'Oriol Ripoll, sobre FORTNITE, des d'una mirada socioeducativa.La importància de l'acompanyament en la tecnologia.No hem deixar orfes digitalment, als menors. https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/ https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/

EL DESPRESTIGI DE L'EDUCACIÓ

Imatge
  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-desprestigi-de-l-educacio_207629102.html El mes vinent començaran les portes obertes dels diferents centres educatius de Sant Cugat. Fantàstica experiència, on tots els pares, vivim, de tant en tant, i on es barregen molts sentiments contrariats. Un tràngol per molts, un esport local per a altres. Els meus pares a finals dels 70 i a principis els anys 80, no havien anat a cap porta oberta, de cap escola. Segurament perquè no en feien. Que fos pública i que estigués a prop de casa, era l'únic requisit que tenien. La seva confiança en l'escola pública (qualsevol) i en el seu professorat era total i innegociable. No tenien cap criteri en el model educatiu que volien per a mi, ni si les instal·lacions eren millors o pitjors, o si oferien extraescolars atractius. Tampoc van saber, si després de 8è d'EGB, el meu germà i jo podríem fer la secundària en el mateix centre. Quedaven massa anys per decidir-ho i saber-ho. Vivien el pr