POT SEMBLAR UN RESPIR
Fa bastant temps que no escric al blog ( dos mesos) però el naixement del meu segon fill ha estat motiu suficient, per a fer aquets parèntesi. Aquest recés, i breu desconnexió de la intervenció amb els joves, fins a aquesta darrera setmana, que els he tornat a veure, em dóna peu al breu post d’avui. D’una banda, i quan un està de vacances o de baixa, tendeix a celebrar que no treballa. Fins aquí natural i lògic. Però els que treballem als serveis socials, vivim situacions desagradables, tristes, negres,dures doloroses, complicades, i deixar de conviure amb aquestes històries durant un temps, és un motiu de descans i relaxació. En el meu cas, no veure els adolescents sense límits, insistents, pesats, transgressors, maleducats...pot semblar un respir....però aquesta setmana que m’hi he trobat amb ells, desmenteixo aquesta personal idealització negativa!! Els adolescents en risc social també son carinyosos, dolços, amables, atents, emprenedors, energètics,motivadors, implica...