Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

PERMISOS DE RESIDÈNCIA EN VENDA

Imatge
http://portal.prouracisme.org/ No seria el típic immigrant. No es va ficar en cap pastera, ni va arribar sota un camió. Viu de lloguer, té una carrera universitària i sempre em recorda orgullós, que en dos anys vivint a Sant Cugat del Vallès, encara no coneix la cara del seu metge de capçalera. No té feina, tot i que va estar treballant en una fàbrica 6 mesos. No té fills. Va adoptar un gos (que probablement va abandonar un català) recicla totes les seves escombraries, ha fet un curs de català a l’Escola d’Adults i ha estat voluntari en la recollida de queviures del Banc d’Aliments en la passada campanya de Nadal. Però amics meus, el meu usuari, a banda de no tenir els papers de residència en regla, no té diners. No té 160.000 per comprar un pis i obtenir el permís de residència automàticament, decret amb què el Govern espanyol vol modificar la Llei d’estrangeria. El ministre Garcia Legaz admet sense escrúpols que es vol captar ciutadans en un mercat a l’alça com el xinès i

CATALUNYA ADOLESCENT

Imatge
http://1.bp.blogspot.com A la nostra generació ens ha tocat viure una època d’una fosca crisi, que no és tant preocupant viure-la, com no saber quan acabarà Aquesta decadència ens rodeja d’un lèxic poc optimista, trist, derrotista, tant en els mitjans de comunicació com en el dia a dia al carrer: crisi, atur, pobresa, desnonament, acomiadament, tancament, ajustament, rescat, enfrontament, xoc… Doncs avui m’agradaria parlar d’una paraula, amb injustes connotacions negatives:  el conflicte. Hi ha molts conflictes al món, i de diferents tipologies, sempre confrontant dos elements, ja siguin persones, grups, països o territoris. Conflictes de relació i comunicació, conflicte d’interessos, conflicte de valors, conflicte bèl·lic, conflicte lingüístic... Doncs avui m’agradaria ser just i honorar els aspectes positius del conflicte. En l’educació social, els conflictes els transformem en oportunitats. Si apareix el conflicte, és que estem fent bé les coses.

SR. ALBIOL, LI ENVIO UN ADOLESCENT

Imatge
http://www.islamico.org Els seus pares no l’han obligat a fer-ho, i les seves germanes no en porten. Ella ha decidit posar-se un mocador al cap, i està orgullosa i convençuda de fer-ho Parlo amb el seu pare. Em confirma, que no ha influenciat en la seva filla en aquesta decisió, tot i la fe en l’Islam d’ell i la seva dona. No és l'única adolescent que té a casa. La seva germana, d’un any de diferència, és el cas oposat. No només no vol posar-se mocador, sinó que no vol saber res d’Alà ni de l’Alcorà. No cal donar-li molts consells, ell ja sap que és això de conversar i negociar amb els seus fills. Encoratjo al pare. Admiro la seva capacitat i paciència d’encarar aquesta etapa tant dura. Construir la pròpia identitat, el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, és un pas fonamental a la pubertat. Una gorra de beisbol, un tatuatge xinès, un pírcing al melic, una arracada al nas, trenes al cabell, un polo Abercrombie & Fitch, o un mocador yihab, tots p

HISTÒRIES DE VIDA

Imatge
http://us.123rf.com Feia 5 anys que no el veia. M’explica que va provar de superar el graduat per a majors de 18 anys, a l’Escola d’Adults, a la Casa de Cultura, però sense gaire èxit. No troba feina, i no sap què fer. S’ha plantejat tornar al seu país. El seu germà gran ja ho ha fet Si no s’hagués adreçat a mi, pel meu nom, no l’hauria reconegut. Està més alta, vesteix diferent, perquè no dir-ho, estar més guapa. El seu somni d’arribar a la universitat, i estudiar Psicologia, és a punt de complir-se. Li manca un darrer esglaó, el segon de batxillerat (que haurà de repetir el curs vinent) i la selectivitat. Creu que si ho aconsegueix, la seva mare, que la va duu d’Equador a Sant Cugat, quan tenia 5 anys, es posarà a plorar. S’emociona, només en pensar-ho. Quan estava en seguiment a Serveis Socials, ja era un apassionat de la música, i poder editar-la a Internet. La setmana passada em va trucar amb veu tremolosa. Havia contactat amb un DJ de Puerto Rico, molt impo

BUSQUES FEIN@?

Imatge
El passat mes de maig Sant Cugat comptava amb un total de 4.205 persones registrades que busquen feina. No ens podem comparar amb d’altres poblacions catalanes, amb xifres d’atur més dramàtiques, malgrat tot, el nostre municipi mai havia tingut unes xifres tant altes de desocupació I tu que estàs llegint aquest article, què fas per buscar feina? O què fa el teu germà, el teu oncle, o el teu nebot? Sabem buscar feina? Els que fa temps que, per sort, tenim feina, potser ja hem oblidat aquesta dura i difícil tasca. Els mitjans, els mecanismes i les formes de donar-te a conèixer han canviat. Portar el Currículum a aquella empresa que busquen gent, o donar quatre veus a quatre amics i familiars, ja era suficient per trobar una feineta. Les empreses entren a la xarxa per buscar candidats. El 87% de les empreses que ho fan, utilitzen LinkedIn, i en un 55% també a Facebook. El que abans intentaven aconseguir conèixer en una entrevista personal; la vessant més personal dels perf

MARATÓ PER LA POBRESA, ESPRÉMER MASSA LA TARONJA

Imatge
El conseller Josep Lluis Cleries, després de congelar el pressupost de Benestar Social, en l’any més dur de la crisi, i retallar les ajudes als més pobres (PIRMI), ara, amb l’ajuda de la TV3, ens organitza una Marató de la Pobresa. Estic convençut, que les 288 organitzacions del tercer sector, que opten amb els seus projectes, a les donacions fetes pels soferts ciutadans de Catalunya, estaran molt satisfets, si “La Teva” pot recollir 8.931.418 €, com en la darrera festa solidària (cap TV estatal reuneix tants diners). Tot i que alguna entitat, també es sorprendrà,  que la subvenció que els hi ha estat denegada enguany, serà retornada pels televidents de la TV de Catalunya. No estic fent una crida a no col·laborar en aquesta Marató, ni molt menys, però no pot ser que a Catalunya siguem incapaços de gestionar els nostres recursos, i que haguem de fer, no una, sinó ja dues maratons cada any per solucionar els defectes del nostre sistema. De ben segur que una major organització

SOS MANIFESTACIONS I ESCOLA PÚBLICA

Imatge
Sóc fill de l'estat del benestar. Als anys 90 , quan anava a les  manifestacions d'estudiants demanàvem  0,7% dels  pressupostos per a cooperació internacional, un canvi en la selectivitat ,o una major aposta per l'educació pública dels primers governs d'un tal Aznar. Cridàvem consignes, heredades sense actualització, dels nostres pares: "El hijo del obrero a la universidad!!".Majoritariament, cap vam saber que era la fam, i podíem anar de vacances qui més o menys lluny, a l'estiu. Tots ja vam nèixer amb uns drets i unes llibertats, molt lluitades i treballades durant anys. Ahir ja no vaig sortir al carrer per la meva educació, sinó per la dels meus fills. La crisi fa perillar, malauradament eixos elementals de la construcció i futur d'un país com l'educació.  Erem molt pocs, per la importancia de la protesta. Potser hauríem de plantejar-nos, que la pancarta i el megàfon, ja no espanta als polítics. Quan es llegia el manifest davant del

L'ESPECTACLE DEL RISC SOCIAL

Imatge
N o em molesta que un grup de persones sense molts escrúpols, venguin la seva ànima, i es tanquin en una casa, despullant totes les seves misèries. Ho fan de forma voluntària, i cobrant un bon sou, que tal com està la situació i les marejants xifres d’atur que hi ha, podria ser una seriosa sortida laboral. El que m’enerva considerablement és l’exposició de situacions familiars de clar risc social en format espectacle a la televisió. Està clar que les famílies participen també voluntàriament, però se'ls hi posa el caramel a la boca que solucionaran el problema del seu fill/a, i després ens riurem al sofà de casa, o ens posarem la mà a la boca, de com pot arribar ser d’increïble trencar la porta d’una habitació a cops de puny i de peu. La definició i l’objectiu d’un d’aquests programes és molt clara i molt interessant a priori: “Segueix el dia a dia de les famílies que, ajudades per un “germà gran”, intentarà restablir l'enteniment i la comunicació entre pares i fills” Des

PARLEM DE DROGUES, O LA RULETA RUSSA

Imatge
http://raquelpf89.blogspot.com Espectacular l’exposició de L’Obra Social la Caixa, que hem pogut gaudir del 25 de gener al 12 de febrer a la plaça Octavià , a Sant Cugat del Vallès, sobre la prevenció del consum de drogues. De les dues vegades que la vaig visitar, em van sorgir moltes reflexions, i atònites sorpreses. Una guia molt amable ens va acompanyar a fer el recorregut pels interactius vídeos i material multimèdia . D’entrada la noia ens va dir; “L’exposició només exposa xifres estadístiques i dades científiques, sense entrar en termes morals,si les drogues són bones o no” Vaja! Primera decepció! Jo que venia a saber, com a pare i professional de l’educació, com tractar el tema del consum de drogues, amb els adolescents, i no em donen cap eina de reflexió i debat! Em diuen que després em donaren una unitat didàctica, per treballar amb els joves. Genial. El perill de basar la mostra en xifres científiques, està molt bé, però sovint tendeixen avorrir i marejar.  Que un adol

LA VALENTIA DE L'IMMIGRANT

Imatge
Museu Memorial de l'Exili Al costat de casa teva hi viu un noi de Costa d’Ivori?A la vostra comunitat de veïns, resideix una família argentina ben nombrosa?O potser tens una veïna gitana? Així d’entrada tothom és molt solidari, respectuós amb altres cultures, i molt obert a acollir la gent que ve a treballar i viure a Sant Cugat. Però..volem un immigrant com a veí?Vols compartir les teves parets amb una persona o una família amb tradicions ben diferents a la teva? Si aquests nouvinguts es diuen Toure Yaya, Javier Saviola, o la gitana és la dona d’un futbolista professional, la cosa canvia força, oi? En general a la gent no els molesta acceptar una nova cultura, el que es rebutja és el nouvingut pobre, que busca una vida millor. Un ivorià que resa dirigint-se a la Meca tres cops al dia, és una anècdota secundària si aparca al seu garatge un Maserati. Faig aquesta reflexió, en un moment on la tendència de migrar al nostre país, està baixant. És més,Catalunya ja e

ADOLESCENTS I SMARTPHONES

Imatge
Els professionals que treballem en l’educació, ens passa com l’església, mai anem al mateix ritme que la societat. La diferència es que perdem la fe més ràpidament. No volia fer un inici d’article pessimista, però m’ha sortit així. Un exemple d’aquest desajust son les noves tecnologies. Per molt Pla Educat 2.0. que vulgui impulsar la Generalitat, per moltes pissarres digitals que s’instal•lin, no estem prou preparats per utilitzar els nous recursos digitals i tecnològics que tenim a l’abast. Amb això no vull dir que tornem enrera, ben al contrari, necessitem més formació, més recolzament, i estar més desperts dels canvis, que ens passen per davant. Cal dir que hi ha educadors, pedagogs i mestres,molt ben preparats, que apliquen meravellosament les noves tecnologies aplicades a la docència. Malauradament no és un fet generalitzat. El darrer Informe de l'Agència Catalana de Consum, sobre Els hàbits dels joves i les TIC , ja ens avisava que el 96% dels joves de 12 a 16 anys tene