L'ESPECTACLE DEL RISC SOCIAL

No em molesta que un grup de persones sense molts escrúpols, venguin la seva ànima, i es tanquin en una casa, despullant totes les seves misèries. Ho fan de forma voluntària, i cobrant un bon sou, que tal com està la situació i les marejants xifres d’atur que hi ha, podria ser una seriosa sortida laboral.

El que m’enerva considerablement és l’exposició de situacions familiars de clar risc social en format espectacle a la televisió.
Està clar que les famílies participen també voluntàriament, però se'ls hi posa el caramel a la boca que solucionaran el problema del seu fill/a, i després ens riurem al sofà de casa, o ens posarem la mà a la boca, de com pot arribar ser d’increïble trencar la porta d’una habitació a cops de puny i de peu. La definició i l’objectiu d’un d’aquests programes és molt clara i molt interessant a priori: “Segueix el dia a dia de les famílies que, ajudades per un “germà gran”, intentarà restablir l'enteniment i la comunicació entre pares i fills”

Després de veure un d’aquests programes, tinc seriosos dubtes sobre la seva honradesa. D’entrada el nom de germà gran, ja em fa tirar enrere. Si com educador social, intentés anar de germà amb els meus usuaris adolescents, els ben asseguro que m’engegarien a dida a la primera. El famós jutge de menors Emilio Calatayud, ho deixava ben clar, en una de les seves sentencies exemplificadores;”Els pares que pretenen ser amics dels seus fills, els deixen orfes”. Està clar que la presència d’una càmera perseguint les curioses i agressives respostes d’un jove, sota els efectes de la droga, desvirtua qualsevol intervenció educativa.

Qui és aquest germà gran (el de Zumosol era el cosí) que ens solucionarà les pitjors situacions desfavorides juvenils d’Espanya? Quina formació té? Doncs a banda d’haver tingut una vida molt dura amb les drogues i haver pogut sortir-ne (admirable d’altra banda) amb uns cursos de programació neurolingüística i entrevista motivacional (extret de la seva biografia) ja és suficient. Un psicòleg, un educador social, un treballador social, figures professionals qualificades dels sistemes d’atenció primària, no són perfils tant mediàtics, a no ser que siguin exjugadors de waterpolo!

Esperem que la televisió pública catalana mai intenti jugar amb l’espectacle del risc social.

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/04/l-espectacle-del-risc-social-6803.php