Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Servizos Sociais e Servizos de Saúde Mental, unha relación difícil

Em fa molta il·lusió cool·laborar amb el Colexio de Educadoras e Educadores Sociais de Galicia (CEESG) , publicant un dels meus articles en el seu butlletí mensual. Us adjunto de nou l'article, sóna bé en gallec!

A PROPÒSIT DE LA MARTINA

Imatge
Molts pares santcugatencs, de fills i filles adolescents, han tingut aquesta setmana, una buidor a l'estómac, en sentir la notícia de la desaparició de la Martina Que un adolescent decideix marxar, fugir de casa i del seu entorn, és un crit de desesperació, però alhora és un acte de valentia, d'algú que pren una decisió, que mou les fitxes del taulell, sense massa sentit, ni sense saber amb quina finalitat. Més enllà de l'angoixa, que pot produir a un pare o a una mare, aquest trencament, aquesta situació inesperada, es fa encara més complicat educar o treballar amb joves, que no tenen inquietuds, que no expressen, que no prenen decisions.

DONALD TRUMP,BARCELONA I JO

Imatge
Al 2010 un bon amic, em va invitar entrar a un negoci que li semblava molt interessant. Resumidament, es tractava de comprar una llicència (de 500€) a una multinacional nordamericana (ACN) per tal de vendre mòbils, ADSL  o telefonia fixe. Podies vendre, pràcticament el que una "The Phone House" oferia, però sense llogar un local, ni tenir personal, tu eres l'amo del teu negoci, i del seu horari. Vist així, la cosa pintava bé, però els guanys autèntics, no arribaven amb els teus clients directes, sinó que amb els guanys que feien les persones que també entraven al negoci i ho feien sota la teva xarxa. Una estructura piramidal, que en les convencions de presentació de negoci, que ells feien, es negaven a anomenar. Una estructura de negoci, molt clara, amb les normes molt ben definides, i que en els dos anys que hi vaig treballar, mai em vaig sentir estafat ni enganyat. L'experiència més curiosa que vaig viure, vist en perspectiva, va ser participar en la Conven

L'EMPODERAMENT, UN REPTE ENORME

Imatge
Drets o assistencialisme? Protecció o empoderament?Interessant debat, des del punt de vista de l’educació social, i en el marc dels serveis socials. Actualment que es parla tant de la revolució pedagògica, i de les expectatives que tenen els companys mestres de l’educació formal, un dels temes que més apareixen en els debats, és l’adaptació dels currículums, al ritme de cada nen/a, i que no es pot ensenyar (o guiar i acompanyar, perdó..) a tots els alumnes igual, i que si es continua fent així, els joves es seguiran quedant exclosos, perduts, en els ritmes educatius uniformes i rígids. Als educadors socials això de no tractar o intervenir amb les persones, de la mateixa manera, ja ho fem fa molts anys. Seria molt bonic no protegir únicament als usuaris amb suports econòmics, però a vegades les situacions de les famílies son tants desesperants, que no tenim més remei que buscar beques i ajudes, sota les pedres..com a primera mesura de xoc!

ELS CAMINS DEL BULLYING

Imatge
Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 05/9/2016 Quan em va venir a veure la Marta, a demanar-me ajuda per trobar feina, en el fons em va fer il·lusió que fos per aquella raó Em va agradar que la Marta em pogués parlar amb naturalitat, i amb la distància d'algú que ha superat un tràngol social com aquell. El canvi d'institut va ser un primer pas, però admet que Sant Cugat, encara que sigui molt gran, en el fons és un poble, i desconnectar de la gent que li va fer tant mal, no va ser quelcom senzill. La Marta va patir una clara situació de bullying, una forma específica de maltractament entre escolars, és a dir, entre joves del mateix grup d'iguals. Es caracteritza per quatre elements: no és un esdeveniment puntual sinó que hi ha reiteració; hi ha la intencionalitat d'algú o d'un grup d'anar contra un altre; la víctima està indefensa, faci el que faci. Normalment les víctimes tenen por a explicar la situació, per por, ver

SENSIBILITAT APARCADA

Imatge
Una de les problemàtiques que vivim a Sant Cugat és l'ocupació de les zones d'estacionament per a persones sense mobilitat reduïda Quants cops hem sentit dir "Cada vegada hi ha més aparcaments per a minusvàlids, en aquesta zona, no es pot aparcar enlloc!"

Serveis socials i Serveis de Salut Mental, una relació difícil

Imatge
Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 21/04/2016 Avui em venia de gust parlar d'un tema que enfronta dos col·lectius, el social i el sanitari. He intentat situar-me en una posició neutra, entenent que formo part d'un dels grups. Per molt que passin els anys, els Serveis Socials i els Serveis de Salut Mental, s'han resignat a tenir una relació d'un d'esquena de l'altre. Jo puc parlar a partir de la meva experiència a Sant Cugat, i de la relació amb altres professionals d'altres administracions. Pot ser que en algun municipi la relació sigui més fluida, més amable, però la realitat que jo he vist i viscut, no seria tal. Si no hi ha una bona entesa entre els professionals, no és quelcom casual, i no té a veure que uns siguin més estúpids, que altres. Els dos circuits, el social i el sanitari, els manca històricament, una coordinació des de més a dalt. I això perjudica, òbviament, als usuaris, i en la seva salut. Els pr

De l'Informer a l'Snapchat

Imatge
WhatsApp, Instagram i Snapchat, en aquest ordre, ha passat a ser el podi d'aplicacions entre els joves santcugatencs. Recordo al curs 2012-13, on els instituts anaven de corcoll, amb l'aparició de les pàgines “informer”, i en alguns altres de l'aplicació per a iPhone, “gossip”. Els conflictes passaven de l'aula a la xarxa, i la manca de control, pels centres, es feia quelcom complicat de gestionar. Missatges anònims, contra alumnes i professors, inquietàvem els claustres. Les pàgines “informer”, que havien creat unes alumnes de la UAB, per compartir i intercanviar aspectes quotidians, s'havien estès com la tinta.  La Generalitat ho va solucionar recomanant als directors que denunciessin a Facebook les pàgines, i van acabar tancant totes. Va ser una oportunitat perduda. Els joves que van tenir l'enginy d'obrir la pàgina podrien haver acabat sent, o potser ho seran, potencials “community manager”. Ritmes educatius, que no ho fan al mateix temps que l

L'EDUCADOR SOCIAL HA D'ESTAR PRESENT ALS CENTRES ESCOLARS?

Encertat i interessant debat que la Fundació Jaume Bofill, i la UOC han organitzat al Palau Macaya, i decepcionant a la vegada, veure com ens deia la Rosa Monreal, (en nom del CEESC), la inexistent presència de cap representant del Departament d'Ensenyament. Conclusions personals molt previsibles; manca de recursos (el director d'un IES a Banyoles, ens recordava, que al Pla de l'Estany, només hi ha tres educadors socials, més un que han incorporat ells, al centre, amb diners de l'AMPA), i manca de decisió política perquè l'educador social s'incorpori, a secundària, o si cal, com bé ha dit la Begoña Escribano, a fer prevenció  a primària. Molt complet l'estudi que en Miquel Castillo,ha fet sobre la presència de l'ES al centre, la història recent i dades molt interessants. En Miquel ha anat tant ràpid (20 minuts) en explicar-ho tot, que he trobat a faltar la seva reflexió més personal i espontànea de tot plegat.Us poso l'enllaç: http://www.fbofil

ELS TABÚS D'ANAR AL PSICÒLEG

Imatge
Article publicat al TOT SANT CUGAT el 31/01/2016 Els éssers humans hem estat capaços de fer increïbles avenços en medicina, i alhora matar-nos per un trosset de terra o petroli Però hi ha tabús i prejudicis que, per molts anys que passen, ens costa de modificar i canviar. Un d’ells és posar-nos en mans de professionals de l’àmbit social; psicòlegs, psiquiatres, educadors, treballadors socials…  Quan es tracta d’anar al fisioterapeuta, al podòleg, al traumatòleg o al dentista, no hi ha massa problema per explicar-ho al veí a l’ascensor, o al cunyat al dinar de Nadal. Fins i tot una aventura tumultuosa amb un queixal del seny pot convertir-se en una bona anècdota. Però demanar hora al psicòleg, o visitar a la treballadora social, ja no és tant “bonic”.  Quan el que hem de tractar és un problema de tipus afectiu, emocional o de conducta, les persones no estem tan disposades en acceptar que ens hem de tractar, i deixar despullar les nostres emocions. Deixem que ens toquin els

MIGRACIONS ADOLESCENTS

Imatge
www.elmostrador.cl Mai m’han agradat les pel·lícules que acaben bé, sempre he trobat que els happy end no ajuden a reflectir la realitat, que les coses no són sempre de color rosa. Sent educador social, i a mesura que em vaig fent gran, te n’adones que la meva professió,sempre m’ha inclinat cap al rebuig de l’art que representi llum, color i serpentines. M’ha atret molt més quan l’artista ens ensenya el més fosc i dur de la vida. Podria pensar que fora de la feina m’hauria de permetre evadir-me de les vides grises i complicades de les famílies amb les quals treballo, però que hi farem, sóc així de masoquista.. Avui us parlaré de dos germans, i d’una mare exemplar, treballadora i lluitadora.  La seva història no ha acabat, segueix, tot i que sovint les coses no són com les havíem planificat. Ell té 13 anys, es podria dir José, i ella en té 17 i es podria dir Nayara. La seva mare va arribar a Sant Cugat fa 7 anys, buscant una vida millor pels seus fills, i va començar a treball