L'EMPODERAMENT, UN REPTE ENORME




Drets o assistencialisme? Protecció o empoderament?Interessant debat, des del punt de vista de l’educació social, i en el marc dels serveis socials.

Actualment que es parla tant de la revolució pedagògica, i de les expectatives que tenen els companys mestres de l’educació formal, un dels temes que més apareixen en els debats, és l’adaptació dels currículums, al ritme de cada nen/a, i que no es pot ensenyar (o guiar i acompanyar, perdó..) a tots els alumnes igual, i que si es continua fent així, els joves es seguiran quedant exclosos, perduts, en els ritmes educatius uniformes i rígids.
Als educadors socials això de no tractar o intervenir amb les persones, de la mateixa manera, ja ho fem fa molts anys. Seria molt bonic no protegir únicament als usuaris amb suports econòmics, però a vegades les situacions de les famílies son tants desesperants, que no tenim més remei que buscar beques i ajudes, sota les pedres..com a primera mesura de xoc!


En una intervenció ideal, i després de donar aquest suport econòmic, una de les nostres tasques i responsabilitats seria fer pedagogia amb aquesta família, i dotar-los d’eines i de poder, per tal de no dependre sempre, de les ajudes de l’administració. I donar eines, no només és trobar-los una feina. L’empoderament ,és una tasca enormement difícil, i profunda, on es barregen moltes coses; habilitats socials, treball de les emocions, d’integració al territori, acceptació d’una situació canviant i diferent, com afecta això a l’adaptació individual vers i/o amb la família..
Però molts ja sabeu, que una intervenció ideal, és un terme antagònic o utòpic, per a un educador social, i motivar a una persona, perquè conegui i desenvolupi els seus drets com a ciutadà, és una funció tant apassionant com complicada, ja siguin menors (que en principi semblaria més fàcil, perquè es una persona en construcció, i comptem amb l’avantatge de la reivindicació i lluita de canviar les coses, que els joves poden tenir..) com adults ( semblaria més difícil, perquè la persona ja ha estat més contaminada, i arriben a serveis socials, desanimats amb la societat en general, i desconfiant dels drets tant vulnerats darrerament..).
Doncs molts cops el dia a dia, ens dona cops de puny a l’estómac, i les previsions o etiquetes que teníem, se’ns dilueixen, com a papers mullats...i ens trobem menors sense cap interès en els seus drets, i adults disposats a lluitar-ho tot, anhelant una segona joventut, i preparats per tornar a les trinxeres, si és necessari! Si un metge no recepta el mateix als seus pacients, perquè nosaltres hem d’intervenir amb tothom igual? Mirem-los, escoltem-los i sentim que diuen les seves emocions, i després ja decidirem, o ja decidiran ells quin ha de ser el seu itinerari. Nosaltres estarem allà, per treure alguna pedra del camí, però res més..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

Los retos de la educación social en tiempos de la globalización