OSCAR BARRIL ANDRÉS

https://www.totsantcugat.cat/opinio/dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat_204624102.html   Històricament les empreses ordinàries, públiques i privades, amb més de 50 treballadors han incorporat a les seves plantilles, obligats per la Llei General de la Discapacitat (antiga LISMI), persones amb discapacitats físiques. La por, la desconfiança i la desinformació sobre les possibilitats laborals d'una persona amb discapacitat intel·lectual, ha estat una realitat durant molts anys. Però cal posar en valor la conscienciació i sensibilització que entitats, empreses socials, famílies, centres ocupacionals o centres especials de treball han fet per preparar i empoderar centenars de persones. Seria un error només buscar la sensibilitat i bones intencions de l'empresari o el comerciant. L'objectiu hauria de ser fer entendre els beneficis reals que una empresa pot tenir inserint una persona amb di...

La nostra professió, l'educació social, en la que tractem i ens endinsem en vides personals, ens porta a equivocar-nos, i cometre errades sempre. És una premisa, que sempre l'he dut a la motxilla, i que s'ha de veure com quelcom positiu, com a camí d'aprenentatge, com a eina de treball.Altrament si pensem que, com a educadores socials, ja ho sabem tot, que tenim una expertesa molt àmplia, que dominem el nostre àmbit de treball, és quan caurem en el confort, i perdrem la perspectiva del nostre ofici (si..som artesans). Treballar amb cada adolescent cada avi,cada mare,és treballar amb diferents móns, cadascú amb la  seva realitat pròpia, que muten, evolucionen i es transformen. Les fórmules que ens funcionen amb una persona, no ens serveix de res amb una altra. M'agrada equivocar-me, i necessitem equivocar-nos.Quantes vegades hem programat unes activitats per aquell grup de joves en risc d'exclusió, pensant que eren les millors, i que els enganxaria i m...

Instagram @dariusbruna Si el primer cap de setmana de desembre vau estar al (Nou) Mercat Vell, i al vespre vau veure que la il·luminació externa de l'edifici era de color taronja, que sapigueu que era en homenatge al Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 desembre. Perdoneu que ratlli el Dis, però quan parlem de persones amb discapacitat, no puc extreure'm de les moltes capacitats que tenen. Una contradicció. Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer. Hem de deixar enrere la fase o model mèdic, on la persona havia de resultar rendible a la societat, rendibilitat que es trobava supeditada a la rehabilitació o normalització i això significava, en definitiva, supeditar la persona a assimilar-la als altres en la mesura més gran possible. Crec que hem de caminar cap a una mirada, on la singularitat de cadascú, ha de ser un valor, i les seves potencialitats han de ser reconegudes tal com són, s...