COM SER EDUCADORA SOCIAL I NO MORIR EN L'INTENT

La nostra professió, l'educació social, en la que tractem i ens endinsem en vides personals, ens porta a equivocar-nos, i cometre errades sempre.

És una premisa, que sempre l'he dut a la motxilla, i que s'ha de veure com quelcom positiu, com a camí d'aprenentatge, com a eina de treball.Altrament si pensem que, com a educadores socials, ja ho sabem tot, que tenim una expertesa molt àmplia, que dominem el nostre àmbit de treball, és quan caurem en el confort, i perdrem la perspectiva del nostre ofici (si..som artesans).

Treballar amb cada adolescent cada avi,cada mare,és treballar amb diferents móns, cadascú amb la  seva realitat pròpia, que muten, evolucionen i es transformen. Les fórmules que ens funcionen amb una persona, no ens serveix de res amb una altra.

M'agrada equivocar-me, i necessitem equivocar-nos.Quantes vegades hem programat unes activitats per aquell grup de joves en risc d'exclusió, pensant que eren les millors, i que els enganxaria i motivaria, i va resultar finalment un fracàs?

Quants cops hem demanat a una mare, que el seu principal problema amb el seu fill és l'absoluta manca de límits (perquè és el que diu la teoria..) i no hem tingut en compte altres factors, que també influencien en la seva vida, i per tant en la nostra intervenció?

Ser educadora social, és el més semblant a la vida, sempre errem per aprendre, i mai ho sabem tot. No hi ha res més meravellós.Visca el Dia Internacional de l'Educació Social!