COM SER EDUCADORA SOCIAL I NO MORIR EN L'INTENT


La nostra professió, l'educació social, en la que tractem i ens endinsem en vides personals, ens porta a equivocar-nos, i cometre errades sempre.
És una premisa, que sempre l'he dut a la motxilla, i que s'ha de veure com quelcom positiu, com a camí d'aprenentatge, com a eina de treball.Altrament si pensem que, com a educadores socials, ja ho sabem tot, que tenim una expertesa molt àmplia, que dominem el nostre àmbit de treball, és quan caurem en el confort, i perdrem la perspectiva del nostre ofici (si..som artesans).
Treballar amb cada adolescent cada avi,cada mare,és treballar amb diferents móns, cadascú amb la  seva realitat pròpia, que muten, evolucionen i es transformen. Les fórmules que ens funcionen amb una persona, no ens serveix de res amb una altra.
M'agrada equivocar-me, i necessitem equivocar-nos.Quantes vegades hem programat unes activitats per aquell grup de joves en risc d'exclusió, pensant que eren les millors, i que els enganxaria i motivaria, i va resultar finalment un fracàs?
Quants cops hem demanat a una mare, que el seu principal problema amb el seu fill és l'absoluta manca de límits (perquè és el que diu la teoria..) i no hem tingut en compte altres factors, que també influencien en la seva vida, i per tant en la nostra intervenció?
Ser educadora social, és el més semblant a la vida, sempre errem per aprendre, i mai ho sabem tot. No hi ha res més meravellós.Visca el Dia Internacional de l'Educació Social!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

EDUCAR EN EL DUBTE

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL