TINC UN MESSI A CASA
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaVxRTzm50mwE_Z-SFQSB8HuyNq2WcTxwwzfh3-JKWVjwtmJKXwn0dZ-dJW9qgjCadcsIdHrfCLiQrj1vfYihyOSqXk_y6YdgFw_JJKssXsddJpElXurHcudk15_ARXhzUyWBmV29MuTBO/s200/e_celia_300x300.jpg)
ESPN Després de jugar molts anys a bàsquet (15) i després exercir d’entrenador d’equips de formació, l’esperança de trobar possibilitats educatives en l’esport, l'anava perdent poc a poc, quan veia segons quins pares i entrenadors, Era dífícil trobar-te un pare, que no pensés que el seu fill/a, mereixia més minuts de joc, o que l’altre company/a havia jugat massa. De la mateixa manera, costava molt esforç i perseverança, fer veure als progenitors el poc educatiu i formatiu, que era, està en una categoria, on els rivals era molts inferiors, i per tant guanyarien gairebé tots els partits. Personalment, els deia, que preferia quedar classificats a mitja taula, que escombrar a tots els equips. D’entrenadors et trobaves autèntiques atrocitats. Joves amb ganes de marcar l’autoritat a crits, i fent jugar els més bons el màxim de temps, sense pensar en la formació de cada noi/a. És un error tant gran comparar i posar en el mateix nivell, l’esport formatiu i el professional