SOS MANIFESTACIONS I ESCOLA PÚBLICA
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh70jeL7GxrsHugt5y_rpSHuoyyF6XO8Ka_c1s9iFCc9h5Hrhlf1sUGm_fPZ8LU4F7Uqh9aT9AJZeqeMItWAb1pX74Y-eQajMC9Llkd64WnAygU3ZziwdKwR1JwpxTYL56DPba3MkJyLgG0/s320/IMG00964-20120421-1803.jpg)
Sóc fill de l'estat del benestar. Als anys 90 , quan anava a les manifestacions d'estudiants demanàvem 0,7% dels pressupostos per a cooperació internacional, un canvi en la selectivitat ,o una major aposta per l'educació pública dels primers governs d'un tal Aznar. Cridàvem consignes, heredades sense actualització, dels nostres pares: "El hijo del obrero a la universidad!!".Majoritariament, cap vam saber que era la fam, i podíem anar de vacances qui més o menys lluny, a l'estiu. Tots ja vam nèixer amb uns drets i unes llibertats, molt lluitades i treballades durant anys. Ahir ja no vaig sortir al carrer per la meva educació, sinó per la dels meus fills. La crisi fa perillar, malauradament eixos elementals de la construcció i futur d'un país com l'educació. Erem molt pocs, per la importancia de la protesta. Potser hauríem de plantejar-nos, que la pancarta i el megàfon, ja no espanta als polítics. Quan es llegia el manifest davant del