ADOLESCENTS I SMARTPHONES
Els professionals que treballem en l’educació, ens passa com l’església, mai anem al mateix ritme que la societat. La diferència es que perdem la fe més ràpidament. No volia fer un inici d’article pessimista, però m’ha sortit així.
Un exemple d’aquest desajust son les noves tecnologies. Per molt Pla Educat 2.0. que vulgui impulsar la Generalitat, per moltes pissarres digitals que s’instal•lin, no estem prou preparats per utilitzar els nous recursos digitals i tecnològics que tenim a l’abast. Amb això no vull dir que tornem enrera, ben al contrari, necessitem més formació, més recolzament, i estar més desperts dels canvis, que ens passen per davant. Cal dir que hi ha educadors, pedagogs i mestres,molt ben preparats, que apliquen meravellosament les noves tecnologies aplicades a la docència. Malauradament no és un fet generalitzat.
El darrer Informe de l'Agència Catalana de Consum, sobre Els hàbits dels joves i les TIC , ja ens avisava que el 96% dels joves de 12 a 16 anys tenen un ordinador a casa. Aquesta dada és, més o menys, suportable, lògica, i educativament controlable. Fins ara, sempre hem estat molt insistents amb les famílies, en situar l’ordinador en un lloc comú a casa (menjador) per evitar riscos, i normalitzar i racionalitzar el consum d’Internet.
Un recent informe d’Orange i Inteco (Instituto Nacional de Tecnologias de Comunicación), del passat novembre de 2011, ens assenyalava que els menors d’edat accedien al primer telèfon mòbil als 11 anys, i al primer smartphone (telèfons intel•ligents, de darrera generació, preparats per a l’ús d’Internet) als 13 anys. L’informe afegeix que els menors utilitzen l’smartphone majoritàriament sols (80,3%). És obvi que aquestes dades, ens compliquen la tasca educativa, i els consells domèstics que abans donàvem han quedat caducs. Per tant ens toca, o ens tocarà educar als joves, en l’ús d’aquestes andròmines. El perill de l’excessiva dependència i addicció, la por a la indeguda despesa econòmica excessiva o frau, són riscos existents i que hem de considerar. Quan les televisions es van començar a instal•lar a les llars, fa molts anys, es tenien les mateixes pors.
Hem d’extreure les coses positives que aquests aparells poden proporcionar, perquè les futures generacions, tinguin suports que els ajudin a créixer i desenvolupar-se. Si no som capaços com a pares, educadors, mestres, de fer aquesta reflexió, la distància entre els joves i nosaltres serà més gran, i ells també estaran en una situació de desemparament tecnològic. Ajudar a progressar, crec que també és educar, i penso que encara hi som a temps.
 |
| http://www.pequesymas.com/ |
TOT SANT CUGAT 02 de Gener del 2012
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada