SR. ALBIOL, LI ENVIO UN ADOLESCENT
Els seus pares no l’han obligat a fer-ho, i les seves germanes no en porten. Ella ha decidit posar-se un mocador al cap, i està orgullosa i convençuda de fer-ho
Parlo amb el seu pare. Em confirma, que no ha influenciat en la seva filla en aquesta decisió, tot i la fe en l’Islam d’ell i la seva dona. No és l'única adolescent que té a casa. La seva germana, d’un any de diferència, és el cas oposat. No només no vol posar-se mocador, sinó que no vol saber res d’Alà ni de l’Alcorà. No cal donar-li molts consells, ell ja sap que és això de conversar i negociar amb els seus fills. Encoratjo al pare. Admiro la seva capacitat i paciència d’encarar aquesta etapa tant dura.
Construir la pròpia identitat, el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, és un pas fonamental a la pubertat.
Una gorra de beisbol, un tatuatge xinès, un pírcing al melic, una arracada al nas, trenes al cabell, un polo Abercrombie & Fitch, o un mocador yihab, tots poden convertir-se en trets identificatius d’un jove que necessita decantar-se, tenir un discurs un argument, unes idees a defensar.
La jove usuària de ben segur que no ha llegit l’Alcorà, i sap quatre coses de l’Islam, però a la seva classe a d’institut, ja no causa indiferència. És l’objectiu de tot adolescent, ja sigui aspirant a latin king, pijo disfressat, o okupa sense ocupar.
Ignoro si “l’estimat” alcalde de Badalona té fills adolescents, però de la mateixa manera que ell amenaça d’enviar-nos a casa musulmans a resar, jo l’invito a enviar-li uns adolescents a conviure uns dies amb ell. De ben segur que aprèn a negociar, més enllà si és musulmà o no.
Construir la pròpia identitat, el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, és un pas fonamental a la pubertat.
Una gorra de beisbol, un tatuatge xinès, un pírcing al melic, una arracada al nas, trenes al cabell, un polo Abercrombie & Fitch, o un mocador yihab, tots poden convertir-se en trets identificatius d’un jove que necessita decantar-se, tenir un discurs un argument, unes idees a defensar.
La jove usuària de ben segur que no ha llegit l’Alcorà, i sap quatre coses de l’Islam, però a la seva classe a d’institut, ja no causa indiferència. És l’objectiu de tot adolescent, ja sigui aspirant a latin king, pijo disfressat, o okupa sense ocupar.
Ignoro si “l’estimat” alcalde de Badalona té fills adolescents, però de la mateixa manera que ell amenaça d’enviar-nos a casa musulmans a resar, jo l’invito a enviar-li uns adolescents a conviure uns dies amb ell. De ben segur que aprèn a negociar, més enllà si és musulmà o no.
Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada