Entrades

ELS OBSTACLES INVISIBLES

Imatge
www.cugat.cat El més passat, l’estimat Victor Alexandre, ens feia reflexionar, ara que s’apropa el bon temps, sobre els horaris i usos de les terrasses, i del nou sistema de sensors instal·lats als fanals. Vaig trobar a faltar, que parlés de les terrasses, però amb una visió d’accessibilitat. Aquest problema, dura tot l’any, no només a l’estiu. Segona l’ordenança municipal de terrasses de Barcelona, els establiments i/o comerços han de deixar un espai lliure de pas per als vianants entre la façana i la terrassa no inferior al 50 per cent de l’ample total de la vorera, amb un mínim d’1,80 metres. Actualment, poques o cap terrassa a Sant Cugat, compliria aquesta norma. Una persona invident o amb visió reduïda, li és molt important, tenir la façana alliberada, per poder avançar i desplaçar-se. A banda de les terrasses, les façanes estan plena d’obstacles. Feu un dia una prova, i caminant i  intenteu arribar, des de l’estació del centre fins al Monestir, amb els ulls tapats...

INCOMPLIR LA LLEI, LA DEPENDÈNCIA

Imatge
www.social.cat Sembla que darrerament, els catalans, som els reis de la il·legalitat. Tot per poder votar. Però cal saber, que no som els únics, que no complim les lleis. Les mateixes administracions, que persegueixen judicialment i penalment als polítics de Catalunya, tampoc són fidels a les lleis espanyoles. Fa 12 anys, el congrés dels Diputats, va aprovar per majoria absoluta, la llei de la dependència. Molts santcugatencs han pogut tramitar aquest servei universal, a les dependències dels serveis socials municipals, però també l'han patit. La llei, que va impulsar el govern de Zapatero, es va dissenyar a partir d'unes previsions errònies. El document en què es va basar, el llibre blanc de la dependència, preveia que el 2010 hi hauria 233.457 grans dependents, molt per sota dels prop de 500.000 que hi va acabar havent en realitat. L'esclat de la crisi econòmica i l'inici de les retallades de la Generalitat va provocar un alentiment en la tramitació,...

POBRESA LABORAL

Imatge
www.ara.cat L'any 2017 va acabar amb unes bones xifres, de la reducció de l'atur a Sant Cugat del Vallès, respecte al mes passat, i les comparades amb les de fa un any. 2.649 santcugatencs i santcugatenques que no poden exercir el seu dret a treballar, un dret reconegut de forma específica en el Pacte Internacional de Drets econòmics, Social i Culturals (any 1976), de les Nacions Unides. Malgrat tot, no hem de defallir en seguir treballant perquè aquestes 2649 persones puguin trobar feina, i sobretot recuperar-les personalment. Una persona aturada de mitjana-llarga durada, es veu abocada a un camí, sovint molt difícil. La xacra de l'atur provoca no tan sols efectes depressius o de baixa autoestima, sinó que pot comportar un risc molt elevat, de patir problemes de salut mental. El que el Ministeri d'Ocupació, no analitza és la precarietat de les que persones, que no compten com aturades. Segons el SEPE (Servei Públic d'Ocupació) a Catalunya, el 58%...

LA CAPACITAT ÉS DE COLOR TARONJA

Imatge
Instagram @dariusbruna Si el primer cap de setmana de desembre vau estar al (Nou) Mercat Vell, i al vespre vau veure que la il·luminació externa de l'edifici era de color taronja, que sapigueu que era en homenatge al Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 desembre. Perdoneu que ratlli el Dis, però quan parlem de persones amb discapacitat, no puc extreure'm de les moltes capacitats que tenen. Una contradicció. Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer. Hem de deixar enrere la fase o model mèdic, on la persona havia de resultar rendible a la societat, rendibilitat que es trobava supeditada a la rehabilitació o normalització i això significava, en definitiva, supeditar la persona a assimilar-la als altres en la mesura més gran possible. Crec que hem de caminar cap a una mirada, on la singularitat de cadascú, ha de ser un valor, i les seves potencialitats han de ser reconegudes tal com són, s...

L'AVENTURA DE CREAR UNA FAMÍLIA

Imatge
Instagram @dariusbruna Sempre he dit que és un luxe, poder treballar per millorar la ciutat, en la que vius. Em fa sentir orgullós, i la feina pren un sentit ple. A més a més, treballar a serveis socials a Sant Cugat, professionalment, t’ofereix una mirada, que cap altre municipi, et pot oferir,la convivència, de famílies amb un nivell econòmic i cultural ben diferent. Però hi ha un fet, que és comú a moltes famílies, pobres o riques: El temor i la incertesa inicial de crear una família. Tenir fills, un dels reptes més meravellosos i més difícils de prendre. Va per davant, sóc pare de tres fills, i que amb aquest article no pretenc donar cap lliçó a ningú. Afegiré, que quan algun amic o conegut, inicia aquesta gran aventura, i em demana consell, jo abans l’adverteixo, que li puc explicar la meva experiència, però cada història, cada fill, cada pare, cada mare, és quelcom únic, i que res és igual, i el que val per mi, pot ser que no valgui per altres. Detesto a les mares i pares...

DECÀLEG DE COM EXPLICAR EL "PROCÉS" ALS MÉS JOVES

Arran del meu darrer article, de com trasmetre i explicar el "procés" català, com a pares i/o educadors, he creat una infografia, més concreta de com parlem del què està passant, quin tipus de lèxic emprem, i quines explicacions són les més adequades, amb els més joves.

EL PROCÉS! I ELS NENS

Imatge
La nit abans de l'1 d'octubre, desenes de famílies van fer nit a la seva seu electoral a Sant Cugat. Molts nens van viure aquella festa de la democràcia; classes de swing, activitats esportives, torneigs de pedra, paper i tisora. Inés Arrimadas, aquell mateix dia, presentava una denúncia a la Fiscalia de Menors, contra la consellera d'ensenyament, Clara Ponsatí, per la utilització de nens en el procés de l'1-O, segons ella, amb intencionalitat política molt greu. Aquests darrers dies, hi ha un atac del govern central i dels mitjans espanyols, contra els mestres, i escoles de Catalunya, per adoctrinament. Són actes i declaracions, molt desesperats, que exemplifiquen la incomprensió d'alguns, de la sociologia catalana, de les darreres dècades. La situació que vivim és tant extraordinària, que com pares o educadors, ens obliga a explicar als més petits, el que està passant. Lluny queda l'època de "l'oasi català" on políticament no passav...