OSCAR BARRIL ANDRÉS

www.arabalears.cat El passat dimecres 12 de setembre va començar el curs escolar 2018-2019 a Catalunya, i Sant Cugat estrena, per fi, el nou edifici de l’Institut Leonardo da Vinci a Volpelleres, I per altra banda ( i no gaire lluny de Volpalleres) la ciutat dóna la benvinguda a un nou institut concertat, el Liceu Politècnic, abans a Rubí, on conserva la primària, i trasllada l’ESO i el Batxillerat, al nostre municipi, completant una oferta de secundària ben diversa i heterogènia. I quan acaben l’institut? Quin camí triarà el nostre fill, nebot, nét, cosí, veï, amic, alumne, parella? Sembla que, la destinació escollida, sigui l’inici d’un camí falcat, recte i sense marxa enrere. Per què aquesta pressió? Observo atònit, conversant amb diferents famílies santcugatenques, de classes socials diverses, l’hermetisme i la preocupació, perquè els seus fills tinguin clar el seu futur. Dubtar segueix sent un verb, amb molts prejudicis i etiquetes negatives, quan hauria de ser un pas n...

www.timeout.cat L'estiu i les vacances més llargues de l'any, ja han començat per a molts santcugatencs. És el moment on res no passa i succeeix tot, a la mateixa vegada. Les rutines, ja són més difícils de mantenir, pels més disciplinats, i el temps sembla que gaudeixi de més llibertat, pels més inconstants. Els més joves viuen escenaris únics, on recordaran tota la vida, i els adults intenten no restar els dies que queden per tornar a treballar. Ja hi ha alguns que els toca treballar a l'estiu, però no se senten desgraciats, quan a l'octubre marxen una setmana a Londres, o al desembre passen al cap d'any a Nova York. I els que teniu fills què? Quasi 24 hores al dia, amb la família, tots junts. Un plaer per alguns, un repte per altres llegeixo que el 30% dels divorcis, són al setembre. Els que som pares, vivim molt intensament, les vacances, tant pel costat positiu com pel negatiu. És important saber quines vacances cal fer, segons les edats que hi hagi a...

www.cugat.cat El més passat, l’estimat Victor Alexandre, ens feia reflexionar, ara que s’apropa el bon temps, sobre els horaris i usos de les terrasses, i del nou sistema de sensors instal·lats als fanals. Vaig trobar a faltar, que parlés de les terrasses, però amb una visió d’accessibilitat. Aquest problema, dura tot l’any, no només a l’estiu. Segona l’ordenança municipal de terrasses de Barcelona, els establiments i/o comerços han de deixar un espai lliure de pas per als vianants entre la façana i la terrassa no inferior al 50 per cent de l’ample total de la vorera, amb un mínim d’1,80 metres. Actualment, poques o cap terrassa a Sant Cugat, compliria aquesta norma. Una persona invident o amb visió reduïda, li és molt important, tenir la façana alliberada, per poder avançar i desplaçar-se. A banda de les terrasses, les façanes estan plena d’obstacles. Feu un dia una prova, i caminant i  intenteu arribar, des de l’estació del centre fins al Monestir, amb els ulls tapats...

www.social.cat Sembla que darrerament, els catalans, som els reis de la il·legalitat. Tot per poder votar. Però cal saber, que no som els únics, que no complim les lleis. Les mateixes administracions, que persegueixen judicialment i penalment als polítics de Catalunya, tampoc són fidels a les lleis espanyoles. Fa 12 anys, el congrés dels Diputats, va aprovar per majoria absoluta, la llei de la dependència. Molts santcugatencs han pogut tramitar aquest servei universal, a les dependències dels serveis socials municipals, però també l'han patit. La llei, que va impulsar el govern de Zapatero, es va dissenyar a partir d'unes previsions errònies. El document en què es va basar, el llibre blanc de la dependència, preveia que el 2010 hi hauria 233.457 grans dependents, molt per sota dels prop de 500.000 que hi va acabar havent en realitat. L'esclat de la crisi econòmica i l'inici de les retallades de la Generalitat va provocar un alentiment en la tramitació,...

www.ara.cat L'any 2017 va acabar amb unes bones xifres, de la reducció de l'atur a Sant Cugat del Vallès, respecte al mes passat, i les comparades amb les de fa un any. 2.649 santcugatencs i santcugatenques que no poden exercir el seu dret a treballar, un dret reconegut de forma específica en el Pacte Internacional de Drets econòmics, Social i Culturals (any 1976), de les Nacions Unides. Malgrat tot, no hem de defallir en seguir treballant perquè aquestes 2649 persones puguin trobar feina, i sobretot recuperar-les personalment. Una persona aturada de mitjana-llarga durada, es veu abocada a un camí, sovint molt difícil. La xacra de l'atur provoca no tan sols efectes depressius o de baixa autoestima, sinó que pot comportar un risc molt elevat, de patir problemes de salut mental. El que el Ministeri d'Ocupació, no analitza és la precarietat de les que persones, que no compten com aturades. Segons el SEPE (Servei Públic d'Ocupació) a Catalunya, el 58%...

Instagram @dariusbruna Si el primer cap de setmana de desembre vau estar al (Nou) Mercat Vell, i al vespre vau veure que la il·luminació externa de l'edifici era de color taronja, que sapigueu que era en homenatge al Dia Mundial de la Discapacitat, el 3 desembre. Perdoneu que ratlli el Dis, però quan parlem de persones amb discapacitat, no puc extreure'm de les moltes capacitats que tenen. Una contradicció. Crec que la societat en general, ha anat acceptant i integrant el col·lectiu, però encara ens queda camí a recórrer. Hem de deixar enrere la fase o model mèdic, on la persona havia de resultar rendible a la societat, rendibilitat que es trobava supeditada a la rehabilitació o normalització i això significava, en definitiva, supeditar la persona a assimilar-la als altres en la mesura més gran possible. Crec que hem de caminar cap a una mirada, on la singularitat de cadascú, ha de ser un valor, i les seves potencialitats han de ser reconegudes tal com són, s...

Instagram @dariusbruna Sempre he dit que és un luxe, poder treballar per millorar la ciutat, en la que vius. Em fa sentir orgullós, i la feina pren un sentit ple. A més a més, treballar a serveis socials a Sant Cugat, professionalment, t’ofereix una mirada, que cap altre municipi, et pot oferir,la convivència, de famílies amb un nivell econòmic i cultural ben diferent. Però hi ha un fet, que és comú a moltes famílies, pobres o riques: El temor i la incertesa inicial de crear una família. Tenir fills, un dels reptes més meravellosos i més difícils de prendre. Va per davant, sóc pare de tres fills, i que amb aquest article no pretenc donar cap lliçó a ningú. Afegiré, que quan algun amic o conegut, inicia aquesta gran aventura, i em demana consell, jo abans l’adverteixo, que li puc explicar la meva experiència, però cada història, cada fill, cada pare, cada mare, és quelcom únic, i que res és igual, i el que val per mi, pot ser que no valgui per altres. Detesto a les mares i pares...