+ POSITIU

La seva capacitat de provocar és interminable. Prova totes les formes que pot haver-hi.
Sap cridar l’atenció dels companys, i convertir-se en el centre d’atenció, amb bromes i gracietes. És la seva forma de ser acceptat pel grup. És una acceptació irreal, perquè no es riuen amb ell, es riuen d’ell.
Quan es fan exercicis o activitats, en parelles o en trios, sempre es queda sol, ningú vol anar amb el bufó. Ell se n’adona, no ho entén, prefereix viure enganyat, i es consola amb el seu moment graciós, fent enfadar a l’educador, però gratificant a la resta, amb unes bones riallades enverinades..
Coneix minuciosament, quines són les claus per transgredir i fer enfadar a l’adult; insultar i faltar el respecte als companys, aixecar-se de la cadira, parlar amb el company en veu baixa, tot just després de sentir que es necessari callar i escoltar el que explica l’educador, demanar cent vegades quina hora i que és, i quan falta per acabar, menysprear l’activitat i encoratjar a la resta amb la mateixa crítica, intentar distreure al company més motivat i concentrat.
El seu malestar o desmotivació, mai passa per una autocrítica, la culpa sempre és externa: aquest taller és una merda, és per a nens petits, els companys són uns avorrits i uns “crios”, estic cansat de tot el dia a l’insti, i el monitor s’enrotlla molt, jo per rotllos ja en tinc prou amb les classes!...
Si cal provocar de forma passiva també sap fer-ho; es fa l’adormit a sobre de la taula, s’inclina amb la cadira cap a enrere, o s’asseu estirat tant malament com pot (per trobar el clàssic advertiment, et faràs mal a l’esquena..) mai el truca ningú,ni té connexió a Internet, però cada cinc minuts mira el seu smarthphone de darrera generació, per saber si té alguna cosa, es concentra de forma extraordinària per a fer un acurat dibuix a la taula.
Quan sembla que no hi ha sortida, que això és irrecuperable, un missatge de reforç, un ànim, un bri positiu en el seu comportament, insufla en el jove una quantitat de combustible, impredictible. No sabia que ell podia rebre un premi, una felicitació, ben al contrari. Aquest rol responsable no li desagrada, potser provarà de fer alguna cosa, per cridar l’atenció, però en positiu.
Bè no ens relaxem, potser és un miratge. Jo intentaré no matxucar-lo tant.



http://edufisiesfcoayala.blogspot.com/


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

Edats diverses

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL