NEGOCIEU, VOSALTRES PODEU
A principis del mes de novembre, el Diari de Sant Cugat posava sobre la taula la situació a Sant Cugat sobre el consum d’alcohol al carrer dels joves, altrament anomenat com botellón. Aquest terme, apareixia per primer cop al diari EL PAIS, el 1995, parlant sobre l’oci juvenil nocturn, i explicava que els joves de Càceres ho posaven en pràctica, en senyal de protesta, per la pujada de preus de les begudes als locals i de les restriccions horàries dels mateixos.
Aquest fenomen, present a Catalunya fa molts anys, afecta també a molts pobles i ciutats occidentals de tot el món. Un estudi de la Universitat d’Extremadura, de l’any 2002, ja ens assenyalava que aquesta moda s’estenia a tot el planeta, amb diferents matisos culturals: Els anglesos o els russos, es reuneixen en carrers amagats o en parcs per beure, els joves australians ho fan mentre condueixen per zones emblemàtiques de la ciutat, a EUA en apartaments o edificis comunitaris, i al sud d’Itàlia a les mateixes portes dels bars.
No és dolent que els joves es reuneixin o comparteixin un espai on reflexionen sobre les seves inquietuds, s’aparellen... La nostra cultura mediterrània, ens exposa des de ben petits, en les reunions familiars, religioses i no religioses, el sentit positiu, alegre i de celebració, d’agrupar-nos tots al voltant d’una taula, bevent alcohol. Els joves fan el mateix amb el botellón, però en comptes d’una taula, ho fan al seient de les seves motocicletes, o al capó del cotxe. El risc arriba quan en aquestes reunions el consum d’alcohol sobrepassa el llindar, es barreja molt freqüentment amb drogues i després no recullen tota la brossa que han generat (gots, ampolles,cigarretes....).
Motivar els joves, és a dir, trobar els seu centre d’interès, és de les coses més difícils. Els adolescents, molts cops, encara no saben què els agrada, tot just, estant formant el seu jo, i estant construint els seus gustos, les seves aficions. Cal ajudar-los en aquest camí, sense imposar el que creiem i el que li convé, des d’una perspectiva adulta. Si és així, la seva actitud serà tot just la contrària. Negociar amb un adolescent pot arriba a ser més dur que fer-ho amb una banda armada!
Per acabar, i com anècdota, m’agradaria recordar que el recent escollit president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan al 2002 va ser ministre de l’Interior, va organitzar un Congrés Jóvenes, Noche y Alcohol, a Madrid, on va anunciar tota una sèrie de normes i actuacions repressives, (on es prohibia absolutament beure al carrer). Aquest congrés va aixecar, en la mateixa celebració, protestes i conflictes, no permetent la participació als joves assistents. És difícil que un problema dels joves es vulgui solucionar sense la seva participació i veu. Provem a veure què passaria si alguns dels múltiples problemes que generem els adults, els deixem que els solucionin ells.
Aquest fenomen, present a Catalunya fa molts anys, afecta també a molts pobles i ciutats occidentals de tot el món. Un estudi de la Universitat d’Extremadura, de l’any 2002, ja ens assenyalava que aquesta moda s’estenia a tot el planeta, amb diferents matisos culturals: Els anglesos o els russos, es reuneixen en carrers amagats o en parcs per beure, els joves australians ho fan mentre condueixen per zones emblemàtiques de la ciutat, a EUA en apartaments o edificis comunitaris, i al sud d’Itàlia a les mateixes portes dels bars.
No és dolent que els joves es reuneixin o comparteixin un espai on reflexionen sobre les seves inquietuds, s’aparellen... La nostra cultura mediterrània, ens exposa des de ben petits, en les reunions familiars, religioses i no religioses, el sentit positiu, alegre i de celebració, d’agrupar-nos tots al voltant d’una taula, bevent alcohol. Els joves fan el mateix amb el botellón, però en comptes d’una taula, ho fan al seient de les seves motocicletes, o al capó del cotxe. El risc arriba quan en aquestes reunions el consum d’alcohol sobrepassa el llindar, es barreja molt freqüentment amb drogues i després no recullen tota la brossa que han generat (gots, ampolles,cigarretes....).
Motivar els joves, és a dir, trobar els seu centre d’interès, és de les coses més difícils. Els adolescents, molts cops, encara no saben què els agrada, tot just, estant formant el seu jo, i estant construint els seus gustos, les seves aficions. Cal ajudar-los en aquest camí, sense imposar el que creiem i el que li convé, des d’una perspectiva adulta. Si és així, la seva actitud serà tot just la contrària. Negociar amb un adolescent pot arriba a ser més dur que fer-ho amb una banda armada!
Per acabar, i com anècdota, m’agradaria recordar que el recent escollit president del govern espanyol, Mariano Rajoy, quan al 2002 va ser ministre de l’Interior, va organitzar un Congrés Jóvenes, Noche y Alcohol, a Madrid, on va anunciar tota una sèrie de normes i actuacions repressives, (on es prohibia absolutament beure al carrer). Aquest congrés va aixecar, en la mateixa celebració, protestes i conflictes, no permetent la participació als joves assistents. És difícil que un problema dels joves es vulgui solucionar sense la seva participació i veu. Provem a veure què passaria si alguns dels múltiples problemes que generem els adults, els deixem que els solucionin ells.
font: DIARI DE SANT CUGAT
TOT SANT CUGAT 5 de desembre de 2011
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/11/negocieu-vosaltres-podeu-3920.php
TOT SANT CUGAT 5 de desembre de 2011
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2011/11/negocieu-vosaltres-podeu-3920.php
No es pot acompanyar en processos de canvi, i menys amb adolescents, sense tenir en compte el que pensen, senten i viuen. Ells són la seva eina de canvi i si no tenim en compte a la persona i les seves inquietuds malament anam.
ResponEliminaTota la raó company Òscar.