SENSACIONALISME 2.0

Va ser impactant veure les imatges de les parts íntimes del seu fill, i els xats pujadets de to, a través del servei de missatgeria instantània del Facebook, amb una desconeguda d’un perfil suggerent i atractiu (que segur que no corresponia amb la identitat real..)

L’era 2.0, fa que tot vagi molt ràpid, fins i tot a Serveis Socials, un pare m’ensenya en un despatx, a través del seu smartphone, el compte de Facebook del seu fill...La veritat és que va ser molt violent, però en les intervencions socioeducatives, també hem d’incorporar la rapidesa tecnològica... Tot i que en l’educació i en el treball amb persones els canvis són lents, i no entenen d’actualitzacions...

Com li dic a un pare, que no ha de tenir la contrasenya del Facebook del seu fill? Com li dic, que és irremeiable tancar-li les portes d’Internet? Els mitjans no ajuden gaire, s’hi aboquen de seguida, i es senten atrets per les notícies més escandaloses i sensacionalistes. Recordo a principis d’any, quan parlàvem dels fenòmens Gossip i Informer, diaris com El Periódico de Catalunya hi sucaven pa, fent portades de l’estil “Alerta a les escoles pels xats vexatoris” un dimecres 23 de gener de 2013.

He tornat a entrar al web del mateix diari, i no veig notícies d’aquests fenòmens, les darreres són del mateix mes de gener, quan la Generalitat va recomanar, amb un mes que discutit protocol, que tanquessin, bloquegessin, les pàgines Informer dels instituts. Un article meu al TOT, del passat mes de febrer, feia referència de l’excessiva importància del tema. I jo em pregunto, que ha passat amb les 12 denúncies, que van rebre els Mossos, sobre el tema? I les pàgines Informer, algú pot dir que han anat a la baixa, que s’han tancat moltes, que no hi havia per tant... Evidentment, es venen més diaris amb portades cridaneres.

Entro al web de La Vanguardia, i a l’apartat de tecnologia, llegeixo notícies amb aquests titulars:

“Detingut a Sabadell un pedòfil que demanava fotos a nens despullats a Facebook” (17/9/2013) “Els Mossos detenen un veí de Tàrrega acusat de pederàstia” (29/07/2013), ”Detingut un pedòfil que assetjava menors a través de missatges de mòbil a Sant Joan Despí” (29/01/2013).

Com educador social, puc dir, que els mitjans de comunicació no m’ho posen fàcil, per mantenir un discurs pedagògic de prevenció. Però el que està clar una cosa, i tornant al cas del nostre adolescent santcugatenc; per molt defensor que sigui de les xarxes socials, mantenir i actualitzar un perfil, és una enorme responsabilitat, i tenir la capacitat de saber on estant els límits i els riscos de privacitat. Si el menor, no és capaç de complir, amb altres responsabilitats, més quotidianes i analògiques, de ben segur que no serà capaç de ser responsable a la xarxa.

Publicat al Tot Sant Cugat, el 7 d’Octubre de 2013