OSCAR BARRIL ANDRÉS

Maria Cusó  | Noticia publicada el 7/des/11 El tió de Nadal de la ciutat ja llueix les seves millors gales gràcies als joves del Taller Jove Natura. Prop d'una vintena de nois i noies d'entre 12 i 16 anys han aprofitat aquest dimecres per vestir i decorar el tió de Nadal, que estarà a la plaça d'Octavià fins el dia de Reis. L'activitat ha estat coordinada pel Taller Jove Natura , un programa de l'Ajuntament que dóna suport als joves de la ciutat amb risc d'exclusió social. Video El Taller Jove Natura és un servei preventiu de l'Ajuntament que, fora de l'horari escolar, pretén donar suport i compensar les possibles deficiències socioeducatives dels joves amb risc d'exclusió social de Sant Cugat. L'activitat de decorar el tió de la ciutat, que ha tingut lloc aquest dimecres, busca treballar aspectes educatius en els joves d'aquest col·lectiu mentre desenvolupen activitats atractives per a la seva edat. Així ho ha explicat...

A principis del mes de novembre, el Diari de Sant Cugat posava sobre la taula la situació a Sant Cugat sobre el consum d’alcohol al carrer dels joves, altrament anomenat com botellón. Aquest terme, apareixia per primer cop al diari EL PAIS, el 1995, parlant sobre l’oci juvenil nocturn, i explicava que els joves de Càceres ho posaven en pràctica, en senyal de protesta, per la pujada de preus de les begudes als locals i de les restriccions horàries dels mateixos. Aquest fenomen, present a Catalunya fa molts anys, afecta també a molts pobles i ciutats occidentals de tot el món. Un estudi de la Universitat d’Extremadura, de l’any 2002, ja ens assenyalava que aquesta moda s’estenia a tot el planeta, amb diferents matisos culturals: Els anglesos o els russos, es reuneixen en carrers amagats o en parcs per beure, els joves australians ho fan mentre condueixen per zones emblemàtiques de la ciutat, a EUA en apartaments o edificis comunitaris, i al sud d’Itàlia a les mateixes portes dels bars....

La seva capacitat de provocar és interminable. Prova totes les formes que pot haver-hi. Sap cridar l’atenció dels companys, i convertir-se en el centre d’atenció, amb bromes i gracietes. És la seva forma de ser acceptat pel grup. És una acceptació irreal, perquè no es riuen amb ell, es riuen d’ell. Quan es fan exercicis o activitats, en parelles o en trios, sempre es queda sol, ningú vol anar amb el bufó. Ell se n’adona, no ho entén, prefereix viure enganyat, i es consola amb el seu moment graciós, fent enfadar a l’educador, però gratificant a la resta, amb unes bones riallades enverinades.. Coneix minuciosament, quines són les claus per transgredir i fer enfadar a l’adult; insultar i faltar el respecte als companys, aixecar-se de la cadira, parlar amb el company en veu baixa, tot just després de sentir que es necessari callar i escoltar el que explica l’educador, demanar cent vegades quina hora i que és, i quan falta per acabar, menysprear l’activitat i encoratjar a la resta a...

Fa bastant temps que no escric al blog ( dos mesos) però el naixement del meu segon fill ha estat motiu suficient, per a fer aquets parèntesi. Aquest recés, i breu desconnexió de la intervenció amb els joves, fins a aquesta darrera setmana, que els he tornat a veure, em dóna peu al breu post d’avui. D’una banda, i quan un està de vacances o de baixa, tendeix a celebrar que no treballa. Fins aquí natural i lògic. Però els que treballem als serveis socials, vivim situacions desagradables, tristes, negres,dures doloroses, complicades, i deixar de conviure amb aquestes històries durant un temps, és un motiu de descans i relaxació. En el meu cas, no veure els adolescents sense límits, insistents, pesats, transgressors, maleducats...pot semblar un respir....però aquesta setmana que m’hi he trobat amb ells, desmenteixo aquesta personal idealització negativa!! Els adolescents en risc social també son carinyosos, dolços, amables, atents, emprenedors, energètics,motivadors, implica...

- (Usuari)“Se me ha pasado, te dije que me iba bien, pero el mismo dia, tenia una reunion, en la guarderia de la pequeña, y no me acordaba, se me ha pasado por completo” -(Jo) “No pasa nada, buscamos otro dia, y listos, a la tercera va la vencida” No pasa nada? Doncs si que passa!!!. Aquesta trucada, real 100%, es la d’una mare, que per tercera vegada, pretenia emplaçar l’entrevista que teníem amb ella i el seu fill adolescent. Segur que aquesta mateixa mare, no deu oblidar la seva cita al metge de capçalera. No me l’imagino trucant al CAP, dient que s’ha oblidat. Tots el professionals de l’àmbit social , plorem, dient-nos a nosaltres mateixos que som el germà petit, la regidoria petita, l’abandonada. Ens podem queixar molt, però el prestigi professional comença per nosaltres mateixos, i educant també al nostres usuaris, enmarcant el nostre paper i la nostra posició com agents socials. Quantes vegades hem acollit entrevistes sense cita prèvia, o hem perdonat retrassos de 30 min...

Imatges Concentració 18 d'Agost Contra les retallades del PIRMI

És el primer agost que treballo, i el departament de Benestar i Família decideix iniciar les seves particulars retallades, en ple estiu. L'aire acondicionat funciona, afortunadament. A fora el carrer, l'asfalt respira foc. El juliol primaveral s'ha acabat. Esmorzaré a la taula, vigilant que les molles de l'entrepà , no es fiquin dintre del teclat. Sona el telèfon; "Oscar!!!Como estas?Mira iré rápido, que te llamo de Marruecos, que he bajado a ver a mis padres, después de 2 años si n verlos!que no me han ingresado el PIR MI del mes de julio!!que ha pasado?!" Aquesta trucada fícticia, bé podria ser certa, i ens exemplifica la difícil tasca que, els serveis socials municipals, tindran aquests pròxims dies per culpa del nyap que la Generalitat ha decidit fer amb la prestació de renda mínima d'inserció. Era d'esperar, i després de les retallades del Sr. Boi Ruiz a Sanitat, el Sr.Cleries ha posat fil a l'agulla. Als mitjans de comunicació (poca di...