LLEI (FRANQUISTA) DE REFORMA LOCAL

TOT SANT CUGAT


A mitjans de l’any passat, els col·legis catalans de Politòlegs i Sociòlegs, Treballadors Socials, Educadors Socials, Pedagogs i Psicòlegs, i l'Associació Catalana de Municipis, es dirigien a ajuntaments, diputacions i Consells Comarcals proposant-los presentar mocions en favor del manteniment de l'oferta que presten, i que la llei de reforma local del govern central vol suprimir.
Així ho va fer l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El passat dilluns 20 de gener, i en sessió plenària, tots els grups municipals, (a excepció del PP) van aprovar la moció, en contra de la reforma local,que suprimeix competències municipals.

Sant Cugat podria perdre les competècnies d'igualtat i d'atenció a la dona, o la gestió de les escoles bressol i les escoles de música, entre altres coses. La recentralització, però, només ha fet que començar, i sembla que això no té aturador, per part de l’impecable govern del PP.
Es parla fins i tot, que ja estan preparant una llei que eliminaria municipis molt petits, per tal de reduir despeses en l’administració local. Increíble.
La llei de reforma de l’administració local és molt dura amb els municipis de menys de 20.000 habitants, on l’atenció social als ciutadans, quedaria totalment suprimida, i passaria a mans del Consell Comarcal o de la Diputació.
Quin sentit té eliminar els serveis socials als municipis, quan esdevè fonamental la seva proximitat? Com pot entendre una família amb situació precària, que agafi el cotxe, el tren o l’autobús, per anar a demanar una ajuda, o tenir una entrevista amb la seva treballadora social?
“Que no nos embauquen”, deia aquell. L'objectiu d'aquesta reforma no respon a una racionalització econòmica o evitar duplicitats, sinó, treure mecanismes de control, de transparència, treure autogovern i treure capacitat política als ajuntaments. Involució, tornada al passat. Al final aconseguiran que les funcions d’un l’alcalde siguin les mateixes que en l’etapa franquista, on la seva representació es reduïa quasi bé, a presidir la festa major.
La llei de dependència, ja ha causat una gran impotència entre els usuaris i els treballadors, quan se’ls deia, en un retard en l’ajuda, que allò no dependia d’ells, que hi havia més administracions implicades. No puc imaginar si aquesta llei s’aplica, què pot passar.

Santcugatencs com el Mudassar, el Jose Carlos, l’Antonella, la Ingrid, l’Aqib, el Juan, el Diego, l’Ivan, el Mohamed, el Johny Eduardo, o la Carme, no entendrien que després de tants anys, deixaria de ser el seu educador, o el seu treballador social.



Article publicat al Tot Sant Cugat el 24 de gener de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

Edats diverses

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!