PRESENTACIÓ IMMIGRANTS DIGITALS I NADIUS DIGITALS-31 DE MARÇ DE 2014-CASA DE CULTURA

-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

-
Imatge
- (Usuari)“Se me ha pasado, te dije que me iba bien, pero el mismo dia, tenia una reunion, en la guarderia de la pequeña, y no me acordaba, se me ha pasado por completo” -(Jo) “No pasa nada, buscamos otro dia, y listos, a la tercera va la vencida” No pasa nada? Doncs si que passa!!!. Aquesta trucada, real 100%, es la d’una mare, que per tercera vegada, pretenia emplaçar l’entrevista que teníem amb ella i el seu fill adolescent. Segur que aquesta mateixa mare, no deu oblidar la seva cita al metge de capçalera. No me l’imagino trucant al CAP, dient que s’ha oblidat. Tots el professionals de l’àmbit social , plorem, dient-nos a nosaltres mateixos que som el germà petit, la regidoria petita, l’abandonada. Ens podem queixar molt, però el prestigi professional comença per nosaltres mateixos, i educant també al nostres usuaris, enmarcant el nostre paper i la nostra posició com agents socials. Quantes vegades hem acollit entrevistes sense cita prèvia, o hem perdonat retrassos de 30 min
Seguir llegint»

L'EDUCACIÓ SOCIAL ÉS ESSENCIAL

-
Imatge
El nostre ofici, com m'agrada anomenar-lo a mi, no entén de distàncies ni de llunyanies, sempre s’ha basat en la proximitat, el contacte, el tu a tu, en l’acompanyament… Si m'haguessin dit que portar aquest tacte socioeducatiu, a una trucada telefònica, o  a una videotrucada, o a una entrevista a dos metres de distància i amb mascareta, no m’ho hagués cregut. El repte és enorme, i malgrat les barreres que el COVID19, està posant a la nostra feina,estem desenvolupant metodologies i maneres de fer inimaginables. Hem hagut de tocar la pell de l’usuari amb paraules dolces i aspres, saber entomar les llàgrimes en un pantalla de manera empàtica, posar límits amb frases autoritàries i justes o estar disponibles per telèfon, en horaris que abans no responiem… La nostra generositat, però, tampoc pot ser infinita i, a l’igual que els companys sanitaris, algun dia haurem de parar, reflexionar i dialogar. Som els primers en fer un pas endavant en totes les crisis , dels recents segles, per
Seguir llegint»

Creure en la nostra professió

-
Imatge
Molt sovint i de forma cíclica ens parem a reflexionar si les educadores i els educadors socials estem prou compromesos amb el nostre ofici (com m'agrada a mi definir-nos). Si aquest debat el repetim tant es que realment alguna cosa passa, i que no ens sentim prou segurs del valor i de la identificació de la nostra professió. A vegades no sé si en un senyal d'autoexigència i responsabilitat de tot el què fem, o un sentiment d'inseguretat i por d'extingir-nos i desaparèixer. Si miro enrere puc dir que en els darrers quinze anys hem fet passes enormes en la nostra professió; estem plenament identificats i ubicats en el sistemes de benestar social d'arreu, estem traient el cap en els centres educatius (un repte meravellós i difícil a la vegada) i la nostra tasca arriba a totes les capes, sectors socials, diversificant les edats d'intervenció des d'infants fins a gent gran, i podem actuar tant en la prevenció,  l'acompanyament com en la cura. No conec una pr
Seguir llegint»