PRESENTACIÓ IMMIGRANTS DIGITALS I NADIUS DIGITALS-31 DE MARÇ DE 2014-CASA DE CULTURA

-

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA GESTIÓ DEL TEMPS

-
Imatge
- (Usuari)“Se me ha pasado, te dije que me iba bien, pero el mismo dia, tenia una reunion, en la guarderia de la pequeña, y no me acordaba, se me ha pasado por completo” -(Jo) “No pasa nada, buscamos otro dia, y listos, a la tercera va la vencida” No pasa nada? Doncs si que passa!!!. Aquesta trucada, real 100%, es la d’una mare, que per tercera vegada, pretenia emplaçar l’entrevista que teníem amb ella i el seu fill adolescent. Segur que aquesta mateixa mare, no deu oblidar la seva cita al metge de capçalera. No me l’imagino trucant al CAP, dient que s’ha oblidat. Tots el professionals de l’àmbit social , plorem, dient-nos a nosaltres mateixos que som el germà petit, la regidoria petita, l’abandonada. Ens podem queixar molt, però el prestigi professional comença per nosaltres mateixos, i educant també al nostres usuaris, enmarcant el nostre paper i la nostra posició com agents socials. Quantes vegades hem acollit entrevistes sense cita prèvia, o hem perdonat retrassos de 30 min
Seguir llegint»

EDUCAR EN EL DUBTE

-
Imatge
www.arabalears.cat El passat dimecres 12 de setembre va començar el curs escolar 2018-2019 a Catalunya, i Sant Cugat estrena, per fi, el nou edifici de l’Institut Leonardo da Vinci a Volpelleres, I per altra banda ( i no gaire lluny de Volpalleres) la ciutat dóna la benvinguda a un nou institut concertat, el Liceu Politècnic, abans a Rubí, on conserva la primària, i trasllada l’ESO i el Batxillerat, al nostre municipi, completant una oferta de secundària ben diversa i heterogènia. I quan acaben l’institut? Quin camí triarà el nostre fill, nebot, nét, cosí, veï, amic, alumne, parella? Sembla que, la destinació escollida, sigui l’inici d’un camí falcat, recte i sense marxa enrere. Per què aquesta pressió? Observo atònit, conversant amb diferents famílies santcugatenques, de classes socials diverses, l’hermetisme i la preocupació, perquè els seus fills tinguin clar el seu futur. Dubtar segueix sent un verb, amb molts prejudicis i etiquetes negatives, quan hauria de ser un pas n
Seguir llegint»

"La nostra energia és la nostra força"

-
Imatge
Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.  No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles. Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La
Seguir llegint»