L'EDUCADOR/A SOCIAL NEIX O ES FA?


Fer-me aquesta pregunta, m'ha portat inevitablament a mirar enrera, i pensar quines motivacions em van portar estudiar educació social.
Jo volia estudiar periodisme.Però quin sentit tindria aquest blog, sense la meva experiència amb el treball amb persones?
Just abans d'anar a la facultat a fer Periodisme o Comunicació i Audiovisual, un amic més gran que jo, estava estudiant Educació Social, i ja estava treballant alhora.Recordo aquella tarda amb nostalgia, i amb trascendència.Sabia quet era un moment important de la meva vida.Em deia que treballar per la millora de les persones, donava un sentit a la teva feina, enorme.Es deia, i es diu David, i recordo que també em deia, que si el que volia era cobrar molts diners, que escollís un altre camí.Però, a canvi, tindria una professió on podria treballar en àmbits molt diferents, tants com persones existeixen al món; adolescents, avis, drogodependents, infants...
Tot allò que el David em deia, m'encaixava molt bé.Mai he estat molt ambiciós per acumular grans fortunes, ni he estat persona de grans luxes, i que millor que trobar una professió amb una gran recompensa moral i emocional.


La selectivitat no va anar massa bé, però suficient per poder entrar a estudiar educació social.També em tentava, alguna bona oferta laboral del pare d'un amic meu.Però jo ja tenia al cap ser educador.Ara calia convertir-me en.
La carrera, com en totes, hi havia assignatures delicioses, d'altres prescindibles, mestres que no recordo, i professors, que encara segueixo i m'emmirallo.
El que vaig trobar a faltar, era fer més pràctiques.Tot i que, a mesura que s'apropava la meva incorporació laboral, sentia un cert vertígen, d'enfrontar-me a persones en una situació de desadaptació social. Aquelles paraules del meu amic, eren massa maques, abans de conèixer, en aquells tres anys, quins serien els nostres usuaris.No negaré que fer només 250 hores de pràctiques, ja m'estava bé. Aquesta por, em va portar a triar un "Punt Omnia" a Bellvitge, amb adults que buscaven feina.Una opció fàcil, per sortir del pas.No vaig tenir unes pràctiques, que m'oferís una autèntica realitat de la professió.
No tinc cap dubte que em vaig fer educador social, quan vaig començar a treballar; fer substitucions de nit en un CRAE, i no ser capaç d'evitar que algun menor s'escapés, trobar una pistola a la motxilla d'un nen d'una UEC, al Prat, amb el vist i plau del seu pare (en Sant Cosme vivimos momentos tensos...), trobar feina a una persona amb un 40% discapacitat, o aconseguir que un menor em confessés que el seu pare el pega i que necessita ajuda.
Potser la meva història no és molt vocacional, en els seus inicis.Però després de treballar quasi 15 anys d'educador social, ininterrompudament, crec que hi havia un educador social dins meu.Seguim.

Comentaris

  1. Gràcies Òscar per dedicar aquestes paraules!!! Encara recordo aquella conversa... No saps com m'alegra saber la utilitat que va tenir aquella trobada.
    Molts ànims per endavant... Una abraçada mestre!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

Edats diverses

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!