OSCAR BARRIL ANDRÉS

Museu Memorial de l'Exili Al costat de casa teva hi viu un noi de Costa d’Ivori?A la vostra comunitat de veïns, resideix una família argentina ben nombrosa?O potser tens una veïna gitana? Així d’entrada tothom és molt solidari, respectuós amb altres cultures, i molt obert a acollir la gent que ve a treballar i viure a Sant Cugat. Però..volem un immigrant com a veí?Vols compartir les teves parets amb una persona o una família amb tradicions ben diferents a la teva? Si aquests nouvinguts es diuen Toure Yaya, Javier Saviola, o la gitana és la dona d’un futbolista professional, la cosa canvia força, oi? En general a la gent no els molesta acceptar una nova cultura, el que es rebutja és el nouvingut pobre, que busca una vida millor. Un ivorià que resa dirigint-se a la Meca tres cops al dia, és una anècdota secundària si aparca al seu garatge un Maserati. Faig aquesta reflexió, en un moment on la tendència de migrar al nostre país, està baixant. És més,Catalunya ja e...

Els professionals que treballem en l’educació, ens passa com l’església, mai anem al mateix ritme que la societat. La diferència es que perdem la fe més ràpidament. No volia fer un inici d’article pessimista, però m’ha sortit així. Un exemple d’aquest desajust son les noves tecnologies. Per molt Pla Educat 2.0. que vulgui impulsar la Generalitat, per moltes pissarres digitals que s’instal•lin, no estem prou preparats per utilitzar els nous recursos digitals i tecnològics que tenim a l’abast. Amb això no vull dir que tornem enrera, ben al contrari, necessitem més formació, més recolzament, i estar més desperts dels canvis, que ens passen per davant. Cal dir que hi ha educadors, pedagogs i mestres,molt ben preparats, que apliquen meravellosament les noves tecnologies aplicades a la docència. Malauradament no és un fet generalitzat. El darrer Informe de l'Agència Catalana de Consum, sobre Els hàbits dels joves i les TIC , ja ens avisava que el 96% dels joves de 12 a 16 anys tene...

Maria Cusó  | Noticia publicada el 7/des/11 El tió de Nadal de la ciutat ja llueix les seves millors gales gràcies als joves del Taller Jove Natura. Prop d'una vintena de nois i noies d'entre 12 i 16 anys han aprofitat aquest dimecres per vestir i decorar el tió de Nadal, que estarà a la plaça d'Octavià fins el dia de Reis. L'activitat ha estat coordinada pel Taller Jove Natura , un programa de l'Ajuntament que dóna suport als joves de la ciutat amb risc d'exclusió social. Video El Taller Jove Natura és un servei preventiu de l'Ajuntament que, fora de l'horari escolar, pretén donar suport i compensar les possibles deficiències socioeducatives dels joves amb risc d'exclusió social de Sant Cugat. L'activitat de decorar el tió de la ciutat, que ha tingut lloc aquest dimecres, busca treballar aspectes educatius en els joves d'aquest col·lectiu mentre desenvolupen activitats atractives per a la seva edat. Així ho ha explicat...

A principis del mes de novembre, el Diari de Sant Cugat posava sobre la taula la situació a Sant Cugat sobre el consum d’alcohol al carrer dels joves, altrament anomenat com botellón. Aquest terme, apareixia per primer cop al diari EL PAIS, el 1995, parlant sobre l’oci juvenil nocturn, i explicava que els joves de Càceres ho posaven en pràctica, en senyal de protesta, per la pujada de preus de les begudes als locals i de les restriccions horàries dels mateixos. Aquest fenomen, present a Catalunya fa molts anys, afecta també a molts pobles i ciutats occidentals de tot el món. Un estudi de la Universitat d’Extremadura, de l’any 2002, ja ens assenyalava que aquesta moda s’estenia a tot el planeta, amb diferents matisos culturals: Els anglesos o els russos, es reuneixen en carrers amagats o en parcs per beure, els joves australians ho fan mentre condueixen per zones emblemàtiques de la ciutat, a EUA en apartaments o edificis comunitaris, i al sud d’Itàlia a les mateixes portes dels bars....

La seva capacitat de provocar és interminable. Prova totes les formes que pot haver-hi. Sap cridar l’atenció dels companys, i convertir-se en el centre d’atenció, amb bromes i gracietes. És la seva forma de ser acceptat pel grup. És una acceptació irreal, perquè no es riuen amb ell, es riuen d’ell. Quan es fan exercicis o activitats, en parelles o en trios, sempre es queda sol, ningú vol anar amb el bufó. Ell se n’adona, no ho entén, prefereix viure enganyat, i es consola amb el seu moment graciós, fent enfadar a l’educador, però gratificant a la resta, amb unes bones riallades enverinades.. Coneix minuciosament, quines són les claus per transgredir i fer enfadar a l’adult; insultar i faltar el respecte als companys, aixecar-se de la cadira, parlar amb el company en veu baixa, tot just després de sentir que es necessari callar i escoltar el que explica l’educador, demanar cent vegades quina hora i que és, i quan falta per acabar, menysprear l’activitat i encoratjar a la resta a...

Fa bastant temps que no escric al blog ( dos mesos) però el naixement del meu segon fill ha estat motiu suficient, per a fer aquets parèntesi. Aquest recés, i breu desconnexió de la intervenció amb els joves, fins a aquesta darrera setmana, que els he tornat a veure, em dóna peu al breu post d’avui. D’una banda, i quan un està de vacances o de baixa, tendeix a celebrar que no treballa. Fins aquí natural i lògic. Però els que treballem als serveis socials, vivim situacions desagradables, tristes, negres,dures doloroses, complicades, i deixar de conviure amb aquestes històries durant un temps, és un motiu de descans i relaxació. En el meu cas, no veure els adolescents sense límits, insistents, pesats, transgressors, maleducats...pot semblar un respir....però aquesta setmana que m’hi he trobat amb ells, desmenteixo aquesta personal idealització negativa!! Els adolescents en risc social també son carinyosos, dolços, amables, atents, emprenedors, energètics,motivadors, implica...

- (Usuari)“Se me ha pasado, te dije que me iba bien, pero el mismo dia, tenia una reunion, en la guarderia de la pequeña, y no me acordaba, se me ha pasado por completo” -(Jo) “No pasa nada, buscamos otro dia, y listos, a la tercera va la vencida” No pasa nada? Doncs si que passa!!!. Aquesta trucada, real 100%, es la d’una mare, que per tercera vegada, pretenia emplaçar l’entrevista que teníem amb ella i el seu fill adolescent. Segur que aquesta mateixa mare, no deu oblidar la seva cita al metge de capçalera. No me l’imagino trucant al CAP, dient que s’ha oblidat. Tots el professionals de l’àmbit social , plorem, dient-nos a nosaltres mateixos que som el germà petit, la regidoria petita, l’abandonada. Ens podem queixar molt, però el prestigi professional comença per nosaltres mateixos, i educant també al nostres usuaris, enmarcant el nostre paper i la nostra posició com agents socials. Quantes vegades hem acollit entrevistes sense cita prèvia, o hem perdonat retrassos de 30 min...