OSCAR BARRIL ANDRÉS

Va ser impactant veure les imatges de les parts íntimes del seu fill, i els xats pujadets de to, a través del servei de missatgeria instantània del Facebook, amb una desconeguda d’un perfil suggerent i atractiu (que segur que no corresponia amb la identitat real..) L’era 2.0, fa que tot vagi molt ràpid, fins i tot a Serveis Socials, un pare m’ensenya en un despatx, a través del seu smartphone, el compte de Facebook del seu fill...La veritat és que va ser molt violent, però en les intervencions socioeducatives, també hem d’incorporar la rapidesa tecnològica... Tot i que en l’educació i en el treball amb persones els canvis són lents, i no entenen d’actualitzacions... Com li dic a un pare, que no ha de tenir la contrasenya del Facebook del seu fill? Com li dic, que és irremeiable tancar-li les portes d’Internet? Els mitjans no ajuden gaire, s’hi aboquen de seguida, i es senten atrets per les notícies més escandaloses i sensacionalistes. Recordo a principis d’any, quan ...

No va començar el seu camí a 1r d’ESO, a l’IES Joaquima Pla i Farreras, de manera brillant. Va passar a 2n d’ESO amb 2 assignatures suspeses, i la resta aprovat pels pèls. Aquest curs passat ha estat un desastre. Vuit suspeses. El nou horari inaugurat el curs passat, pels IES, de no anar a les tardes no l’ha beneficiat gaire. Repetirà 2n d'ESO, però la seva tutora demana un radical canvi d’hàbits acadèmics, o el seu futur per la secundària ja està escrit: deambulant per les aules fins als 16 anys, sense pena ni glòria, no arribarà a 4t, farà un PQPI, i resem perquè el jove estigui motivat d’aquí a 3 anys per redreçar els estudis i acreditar l’ESO. La seva mare diu que a casa no dedica molt temps a estudiar, tot i que, com podeu deduir, compartir pis amb una altra família i viure en una habitació, redueixen les possibilitats de concentració i poder estudiar amb calma i tranquil·litat. Abans de les vacances d’estiu, vaig fer una visita el viver d’empreses d'ESADE, i...

No hi ha cap diari, que no dediqui una secció als temes més comentats i a les piulades més destacades del dia anterior a Twitter.Una imatge indissociable,quan veus un programa a la televisió és, el logo de la cadena a la dreta, i l’etiqueta de twitter d’aquell programa, pel.lícula o documental, a l’esquerra.La setmana passada escoltava una tertúlia radiofònica, i un sol tweet!, d’un polític, allunyat del poder, era el tema que generava el debat de tots els tertulians, durant més d’una hora. Per què els mitjans, estan tant pendents d’aquesta xarxa social?Per què li donen tanta importancia?No podem negar que la xarxa de microblogging, ja està en la segona posició de seguidors, darrera del monstre de Facebook, amb més de 200 milions d’usuaris. Segons un estudi de l’agència Buzzagain, la mitjana de tuits per dia és de 1,9 milions, enviats per 631,737 usuaris únics, la mitjana d'usuaris en línia per hora és de 48,233, el nombre de tuits que s'envien per hora és de 8...

Li direm Hassan. Va néixer al Pakistan l’any 1982. Viu a Sant Cugat del Vallès fa 5 anys i mig, i s’ha quedat sense els 400 euros que cobrava de la Renda Mínima d’Inserció. Aquesta ajuda ja no es pot cobrar passats els cinc anys, a no ser que tinguis més de 60 anys i estiguis en una situació de “pobresa severa”. Potser en Hassan no està en una situació extrema, però ho pot estar d’aquí a molt poc temps, si deixa de cobrar la RMI. Sort en tinc que té molt sentit de l’humor. Diu que gràcies aquests diners, salvarà els bancs dolents, “Haurem de fer una fundació com a Qatar, i patrocinar a l’ajuntament, com el Barça”, em diu amb un mig somriure. A ell, que el govern de la Generalitat torni a la normalitat, li és ben igual. Segur que no sap que hi ha un canvi al departament de Benestar i Família. Josep Lluis Cleries deixa el càrrec, responsable dels tres principals sismes de la seva conselleria: els impagaments a les entitats del tercer sector, el desgavell del tri...

http://portal.prouracisme.org/ No seria el típic immigrant. No es va ficar en cap pastera, ni va arribar sota un camió. Viu de lloguer, té una carrera universitària i sempre em recorda orgullós, que en dos anys vivint a Sant Cugat del Vallès, encara no coneix la cara del seu metge de capçalera. No té feina, tot i que va estar treballant en una fàbrica 6 mesos. No té fills. Va adoptar un gos (que probablement va abandonar un català) recicla totes les seves escombraries, ha fet un curs de català a l’Escola d’Adults i ha estat voluntari en la recollida de queviures del Banc d’Aliments en la passada campanya de Nadal. Però amics meus, el meu usuari, a banda de no tenir els papers de residència en regla, no té diners. No té 160.000 per comprar un pis i obtenir el permís de residència automàticament, decret amb què el Govern espanyol vol modificar la Llei d’estrangeria. El ministre Garcia Legaz admet sense escrúpols que es vol captar ciutadans en un mercat a l’alça com el xinès i...

http://1.bp.blogspot.com A la nostra generació ens ha tocat viure una època d’una fosca crisi, que no és tant preocupant viure-la, com no saber quan acabarà Aquesta decadència ens rodeja d’un lèxic poc optimista, trist, derrotista, tant en els mitjans de comunicació com en el dia a dia al carrer: crisi, atur, pobresa, desnonament, acomiadament, tancament, ajustament, rescat, enfrontament, xoc… Doncs avui m’agradaria parlar d’una paraula, amb injustes connotacions negatives:  el conflicte. Hi ha molts conflictes al món, i de diferents tipologies, sempre confrontant dos elements, ja siguin persones, grups, països o territoris. Conflictes de relació i comunicació, conflicte d’interessos, conflicte de valors, conflicte bèl·lic, conflicte lingüístic... Doncs avui m’agradaria ser just i honorar els aspectes positius del conflicte. En l’educació social, els conflictes els transformem en oportunitats. Si apareix el conflicte, és que estem fent bé les co...

http://www.islamico.org Els seus pares no l’han obligat a fer-ho, i les seves germanes no en porten. Ella ha decidit posar-se un mocador al cap, i està orgullosa i convençuda de fer-ho Parlo amb el seu pare. Em confirma, que no ha influenciat en la seva filla en aquesta decisió, tot i la fe en l’Islam d’ell i la seva dona. No és l'única adolescent que té a casa. La seva germana, d’un any de diferència, és el cas oposat. No només no vol posar-se mocador, sinó que no vol saber res d’Alà ni de l’Alcorà. No cal donar-li molts consells, ell ja sap que és això de conversar i negociar amb els seus fills. Encoratjo al pare. Admiro la seva capacitat i paciència d’encarar aquesta etapa tant dura. Construir la pròpia identitat, el sentiment de pertinença a un grup, a un col·lectiu, és un pas fonamental a la pubertat. Una gorra de beisbol, un tatuatge xinès, un pírcing al melic, una arracada al nas, trenes al cabell, un polo Abercrombie & Fitch, o un mocador yihab, tots p...