OSCAR BARRIL ANDRÉS

No pretenc que aquesta article, sigui una crítica cinematogràfica, però haver vist el passat cap de setmana "La,La,Land, La Ciutat de les Estrelles", m'inspira i em serveix per parlar dels joves i adolescents santcugatencs. Aprofito l'avinentesa, per recordar que és un luxe poder gaudir a Sant Cugat, d'una programació estable en versió original.I la sala era plena...Està bé destacar com a ciutat en termes culturals, i no només en econòmics.  Però tornem a la que, segons els crítics, pot ser la pel·lícula de l'any.Dos joves,la Mia i el Sebastian, un pianista fracassat i una actriu sense massa sort, volen complir el seus somnis,però es troben amb la crua realitat, que els desanima en el camí. No explicarem més, per si hi ha algun lector, que encara no l'ha vist.El que segur que no és cap spoiler, és la situació del mercat laboral dels joves catalans de 16 a 29 anys. Segons l'Observatori Català de Joventut, en el darrer trimestre de l'any 20...

Aquest dimecres 1 de febrer xerrarem i debatrem amb els pares de l' Escola Ponent de Terrassa . Us deixo la presentació que hem preparat.

Em fa molta il·lusió cool·laborar amb el Colexio de Educadoras e Educadores Sociais de Galicia (CEESG) , publicant un dels meus articles en el seu butlletí mensual. Us adjunto de nou l'article, sóna bé en gallec!

Molts pares santcugatencs, de fills i filles adolescents, han tingut aquesta setmana, una buidor a l'estómac, en sentir la notícia de la desaparició de la Martina Que un adolescent decideix marxar, fugir de casa i del seu entorn, és un crit de desesperació, però alhora és un acte de valentia, d'algú que pren una decisió, que mou les fitxes del taulell, sense massa sentit, ni sense saber amb quina finalitat. Més enllà de l'angoixa, que pot produir a un pare o a una mare, aquest trencament, aquesta situació inesperada, es fa encara més complicat educar o treballar amb joves, que no tenen inquietuds, que no expressen, que no prenen decisions.

Al 2010 un bon amic, em va invitar entrar a un negoci que li semblava molt interessant. Resumidament, es tractava de comprar una llicència (de 500€) a una multinacional nordamericana (ACN) per tal de vendre mòbils, ADSL  o telefonia fixe. Podies vendre, pràcticament el que una "The Phone House" oferia, però sense llogar un local, ni tenir personal, tu eres l'amo del teu negoci, i del seu horari. Vist així, la cosa pintava bé, però els guanys autèntics, no arribaven amb els teus clients directes, sinó que amb els guanys que feien les persones que també entraven al negoci i ho feien sota la teva xarxa. Una estructura piramidal, que en les convencions de presentació de negoci, que ells feien, es negaven a anomenar. Una estructura de negoci, molt clara, amb les normes molt ben definides, i que en els dos anys que hi vaig treballar, mai em vaig sentir estafat ni enganyat. L'experiència més curiosa que vaig viure, vist en perspectiva, va ser participar en la Conven...

Drets o assistencialisme? Protecció o empoderament?Interessant debat, des del punt de vista de l’educació social, i en el marc dels serveis socials. Actualment que es parla tant de la revolució pedagògica, i de les expectatives que tenen els companys mestres de l’educació formal, un dels temes que més apareixen en els debats, és l’adaptació dels currículums, al ritme de cada nen/a, i que no es pot ensenyar (o guiar i acompanyar, perdó..) a tots els alumnes igual, i que si es continua fent així, els joves es seguiran quedant exclosos, perduts, en els ritmes educatius uniformes i rígids. Als educadors socials això de no tractar o intervenir amb les persones, de la mateixa manera, ja ho fem fa molts anys. Seria molt bonic no protegir únicament als usuaris amb suports econòmics, però a vegades les situacions de les famílies son tants desesperants, que no tenim més remei que buscar beques i ajudes, sota les pedres..com a primera mesura de xoc!

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT el passat 05/9/2016 Quan em va venir a veure la Marta, a demanar-me ajuda per trobar feina, en el fons em va fer il·lusió que fos per aquella raó Em va agradar que la Marta em pogués parlar amb naturalitat, i amb la distància d'algú que ha superat un tràngol social com aquell. El canvi d'institut va ser un primer pas, però admet que Sant Cugat, encara que sigui molt gran, en el fons és un poble, i desconnectar de la gent que li va fer tant mal, no va ser quelcom senzill. La Marta va patir una clara situació de bullying, una forma específica de maltractament entre escolars, és a dir, entre joves del mateix grup d'iguals. Es caracteritza per quatre elements: no és un esdeveniment puntual sinó que hi ha reiteració; hi ha la intencionalitat d'algú o d'un grup d'anar contra un altre; la víctima està indefensa, faci el que faci. Normalment les víctimes tenen por a explicar la situació, per por, ver...