OSCAR BARRIL ANDRÉS

Recomano la lectura d'aquest article d'Oriol Ripoll, sobre FORTNITE, des d'una mirada socioeducativa.La importància de l'acompanyament en la tecnologia.No hem deixar orfes digitalment, als menors. https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/ https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-desprestigi-de-l-educacio_207629102.html El mes vinent començaran les portes obertes dels diferents centres educatius de Sant Cugat. Fantàstica experiència, on tots els pares, vivim, de tant en tant, i on es barregen molts sentiments contrariats. Un tràngol per molts, un esport local per a altres. Els meus pares a finals dels 70 i a principis els anys 80, no havien anat a cap porta oberta, de cap escola. Segurament perquè no en feien. Que fos pública i que estigués a prop de casa, era l'únic requisit que tenien. La seva confiança en l'escola pública (qualsevol) i en el seu professorat era total i innegociable. No tenien cap criteri en el model educatiu que volien per a mi, ni si les instal·lacions eren millors o pitjors, o si oferien extraescolars atractius. Tampoc van saber, si després de 8è d'EGB, el meu germà i jo podríem fer la secundària en el mateix centre. Quedaven massa anys per decidir-ho i saber-ho. Vivien el pr...

https://www.totsantcugat.cat/opinio/desproteccio-social_206031102.html El passat 23 de novembre una treballadora social de Salt, va ser apunyalada a l’abdomen per un usuari. Va ser al carrer, no al lloc de feina, però el desgraciat fet ha obert un debat pendent, sobre les condicions amb les quals treballem els diferents professionals de serveis socials. Treballar amb famílies amb problemàtiques múltiples és una feina enormement complicada. Històries de vida desesperants, que sovint convé sacsejar i remoure per fer esclatar conflictes necessaris que són incòmodes tant pel professional com per l’usuari. Quan un usuari o una família usuària no veu completes les seves expectatives de cobertura social, és quan s'acostumen a viure les situacions de més tensió. Emmarcar aquest repte, i enfangar-te amb les emocions de les persones, et poden convertir en un referent, un salvador, un heroi, o bé en un enemic, que vols posar bastons a les rodes a les seves vides. Nosaltres mateixos, ...

https://www.totsantcugat.cat/opinio/dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat_204624102.html   Històricament les empreses ordinàries, públiques i privades, amb més de 50 treballadors han incorporat a les seves plantilles, obligats per la Llei General de la Discapacitat (antiga LISMI), persones amb discapacitats físiques. La por, la desconfiança i la desinformació sobre les possibilitats laborals d'una persona amb discapacitat intel·lectual, ha estat una realitat durant molts anys. Però cal posar en valor la conscienciació i sensibilització que entitats, empreses socials, famílies, centres ocupacionals o centres especials de treball han fet per preparar i empoderar centenars de persones. Seria un error només buscar la sensibilitat i bones intencions de l'empresari o el comerciant. L'objectiu hauria de ser fer entendre els beneficis reals que una empresa pot tenir inserint una persona amb di...

La nostra professió, l'educació social, en la que tractem i ens endinsem en vides personals, ens porta a equivocar-nos, i cometre errades sempre. És una premisa, que sempre l'he dut a la motxilla, i que s'ha de veure com quelcom positiu, com a camí d'aprenentatge, com a eina de treball.Altrament si pensem que, com a educadores socials, ja ho sabem tot, que tenim una expertesa molt àmplia, que dominem el nostre àmbit de treball, és quan caurem en el confort, i perdrem la perspectiva del nostre ofici (si..som artesans). Treballar amb cada adolescent cada avi,cada mare,és treballar amb diferents móns, cadascú amb la  seva realitat pròpia, que muten, evolucionen i es transformen. Les fórmules que ens funcionen amb una persona, no ens serveix de res amb una altra. M'agrada equivocar-me, i necessitem equivocar-nos.Quantes vegades hem programat unes activitats per aquell grup de joves en risc d'exclusió, pensant que eren les millors, i que els enganxaria i m...

www.arabalears.cat El passat dimecres 12 de setembre va començar el curs escolar 2018-2019 a Catalunya, i Sant Cugat estrena, per fi, el nou edifici de l’Institut Leonardo da Vinci a Volpelleres, I per altra banda ( i no gaire lluny de Volpalleres) la ciutat dóna la benvinguda a un nou institut concertat, el Liceu Politècnic, abans a Rubí, on conserva la primària, i trasllada l’ESO i el Batxillerat, al nostre municipi, completant una oferta de secundària ben diversa i heterogènia. I quan acaben l’institut? Quin camí triarà el nostre fill, nebot, nét, cosí, veï, amic, alumne, parella? Sembla que, la destinació escollida, sigui l’inici d’un camí falcat, recte i sense marxa enrere. Per què aquesta pressió? Observo atònit, conversant amb diferents famílies santcugatenques, de classes socials diverses, l’hermetisme i la preocupació, perquè els seus fills tinguin clar el seu futur. Dubtar segueix sent un verb, amb molts prejudicis i etiquetes negatives, quan hauria de ser un pas n...