OSCAR BARRIL ANDRÉS

El nostre ofici, com m'agrada anomenar-lo a mi, no entén de distàncies ni de llunyanies, sempre s’ha basat en la proximitat, el contacte, el tu a tu, en l’acompanyament… Si m'haguessin dit que portar aquest tacte socioeducatiu, a una trucada telefònica, o  a una videotrucada, o a una entrevista a dos metres de distància i amb mascareta, no m’ho hagués cregut. El repte és enorme, i malgrat les barreres que el COVID19, està posant a la nostra feina,estem desenvolupant metodologies i maneres de fer inimaginables. Hem hagut de tocar la pell de l’usuari amb paraules dolces i aspres, saber entomar les llàgrimes en un pantalla de manera empàtica, posar límits amb frases autoritàries i justes o estar disponibles per telèfon, en horaris que abans no responiem… La nostra generositat, però, tampoc pot ser infinita i, a l’igual que els companys sanitaris, algun dia haurem de parar, reflexionar i dialogar. Som els primers en fer un pas endavant en totes les crisis , dels recents segles, per...

  Poc s'ha parlat en aquesta crisi que estem vivint, de les  persones amb discapacitat . Les persones grans, com a principals víctimes de la pandèmia, i els nens afectats per l'aïllament, han estat els col·lectius més presents en el focus mediàtic. Les persones amb discapacitat, com ja apuntat l' OMS , són també un col·lectiu molt vulnerable a un possible contagi, i en els decrets que es publiquen, no hi ha un protocol clar, un pla d'acció específic, que garanteixi la seva seguretat en les properes fases de desconfinament. De la mateixa manera que s'està preveient i planificant la tornada a les escoles al setembre, que passarà amb els  Centres Ocupacionals  o els  Centres Especials de Treball  quan puguin obrir? De quina manera podran visitar els familiars als seus fills? Les entitats socials de  Sant Cugat  segueixen treballant al màxim per donar suport, ajudar i atendre persones de diferents col·lectius que pateixen alguna discapacitat o malalti...

Molta gent ens coneix per la ciutat de la infància, sortim als rànquings com un dels deu municipis de l'estat amb més famílies nombroses, i els caps de setmana (precovid) sembla que hi hagi més nens a la Plaça Octavià que pedres al monestir. No obstant això, les darreres dades de l'Idescat del 2019 ens diu que tenim 12.722 persones de més de 65 anys, i 17.503 de 0 a 14, xifres no tan allunyades entre elles, per no pensar amb les nostres àvies i avis, com a capital santcugatenc. Em dol sentir aquests dies de virus i confinament, declaracions de polítics amb una baixesa humana bastant espectacular. El Sr. Dan Patrick, governador de Texas als EEUU, afirmava sense cap mena de vergonya, que s'havien de deixar morir a les persones grans per salvar l'economia en benefici dels seus néts i no paralitzar el país. Terrible. Que faríem sense les persones més grans a la nostra societat? Ells marquen el camí, ens indiquen quins són els encerts i els errors de la història. Fem program...

Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.  No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles. Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La...

https://www.totsantcugat.cat/opinio/cinema-adaptat-a-sant-cugat_1938592102.html L'experiència d'anar per primera vegada amb els teus fills, al cinema, és un moment màgic. Per moltes plataformes digitals, Youtube, tauletes, projectors o mòbils, la pantalla gran ningú la pot superar. Intentes recordar tu i ells, la primera pel·lícula que vam veure junts, ja que qui sap si d'aquí 50 o 60 anys, sigui una aventura desapareguda o extingida. Doncs aquest darrer trimestre, l'entitat Grup Tea Família, Paidós, l'Ajuntament i els actuals propietaris dels Cinemes Sant Cugat, hem pogut oferir aquest moment meravellós a les famílies, amb menors amb TEA (trastorn d'espectre autista) i a moltes altres que s'hi han volgut sumar, amb sessions adaptades, un diumenge al mes. Sessions on els nois i noies poden aixecar-se, sortir fóra de la sala, sense la pressió o la prudència de no molestar un altre espectador. La sala no està totalment a les fosques, i el volum del so...

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-patriarcat-del-pati_1931085102.html Qui no recorda aquell moment tant desitjat quan s'apropava l'hora per anar al pati a l'escola. Aquell esclat i explosió d'alliberament tant necessari quan corríem pels passadissos i per fi veiem el cel i respiràvem, ja era l'hora del pati ! Quantes hores passades en aquest espai de llibertat, fóra de l'hermetisme de l'aula, el pati representava i representa un dels primers espais públics de relacions i socialització, per a un infant. Si tant desitjàvem anar al pati , és que potser a l'aula no es feien bé les coses? I si fem les classes al pati? Bé aquest seria un altre article. Vull parlar dels patis , perquè aquest curs 2018-19, comptem a Sant Cugat amb un nou institut públic, el Leonardo, a Volpalleres. En la visita guiada, que molt amablement, ens van fer des del centre, vaig observar...