OSCAR BARRIL ANDRÉS

ESPN Després de jugar molts anys a bàsquet (15) i després exercir d’entrenador d’equips de formació, l’esperança de trobar possibilitats educatives en l’esport, l'anava perdent poc a poc, quan veia segons quins pares i entrenadors, Era dífícil trobar-te un pare, que no pensés que el seu fill/a, mereixia més minuts de joc, o que l’altre company/a havia jugat massa. De la mateixa manera, costava molt esforç i perseverança, fer veure als progenitors el poc educatiu i formatiu, que era, està en una categoria, on els rivals era molts inferiors, i per tant guanyarien gairebé tots els partits. Personalment, els deia, que preferia quedar classificats a mitja taula, que escombrar a tots els equips. D’entrenadors et trobaves autèntiques atrocitats. Joves amb ganes de marcar l’autoritat a crits, i fent jugar els més bons el màxim de temps, sense pensar en la formació de cada noi/a. És un error tant gran comparar i posar en el mateix nivell, l’esport formatiu i el professional

Em truca una mare: "Hemos de vernos; mi hijo lo han castigado por entrar al facebook en clase, pero me dice que no lo estava utilizando, pero que estaba conectado...¡No entiendo nada!" Aquesta trucada de feina, i les darreres declaracions de la consellera d'educació Irene Rigau, sobre el nou Pla Educat 2.0, on avisa i subratlla que els ordinadors a l'aula fomenten la cultura de l'oci, i que aquests crean una barrera en la comunicació, m'han deixat molt preocupat. Un cop més l'educació en general (la formal i la no formal) queda en evidència i és incapaç de saber estar a l'alçada dels temps actuals, i de les noves formes de comunicació. No saber interpretar, i fer pasos enrera en la introducció de les noves tecnologies a l'aula, és posar una distància més gran entre el docent i l'alumne, i la metodolgia educativa es va fent més vella i carcomada. El darrer Informe de l'Agència Catalana de Consum, sobre Els hàbits dels joves i les T