OSCAR BARRIL ANDRÉS

www.tv3.cat Quan vaig veure el primer capítol, de la sèrie, Merlí, vaig fer una piulada criticant el poc risc de la televisió pública catalana, per a fer una bona radiografia dels joves i dels instituts catalans, i la oportunitat perduda per explicar la dura feina dels mestres a secundària A més a més, em va semblar d'una lleugeresa terrible, la manera en que es va tractar el desnonament del mestre protagonista. Una situació molt més dramàtica, malauradament..(si a Sant Cugat, també hi ha desnonaments...) Tot i això em vaig donar la oportunitat de veure tota la temporada, que ara acaba, per a poder fer una reflexió més àmplia, justa i constructiva. Primer de tot, per a fer professionals dogmàtics, cal dir que això és una sèrie de ficció, i no un documental, i hem de poder mirar-ho amb una perspectiva d'espectacle televisu, que ha de poder captar l'atenció de l'espectador, juvenil a poder ser. Aquest objectiu s'ha assolit, amb escreix, si mirem els índex

Aquest article es va publicar a l'edició digital del TOT SANT CUGAT, 27 d'octubre de 2015 El curs escolar ja fa més d’un mes que ha encès la maquinària, i tant mestres com alumnes ja viatgen a tota velocitat. Perdó!, cadascú a la seva velocitat. Els mestres d’escoles amb menys recursos (les públiques majoritàriament) han començat amb menys benzina, i els alumnes més mandrosos, que ho deixen tot pel darrer trimestre, encara estan a “boxes”. Cada principi de curs, sempre apareixen els mateixos debats sobre la crisi del sistema educatiu; des de la llunyania dels currículums escolars vers el vertiginós ritme de la societat actual, l'escassa i sovint caducada formació al professorat, o la manca de motivació amb què els joves encaren la secundària, i agreujada els darrers anys, amb les poques possibilitats laborals. Què fem per solucionar aquesta desmotivació, que neix, creix i es reprodueix a secundària? Fa 15 dies, fins i tot, en el nou programa de Xavie

Article publicat al TOT SANT CUGAT, edició digital, el passat 11 d'octubre de 2015, i al DIARI de Sant Cugat, edició paper, el divendres 9 d'octubre. Avui no us parlaré d’escoles, educadors socials, xarxes socials o adolescents. L’article d’avui l’escric en nom de tots els companys de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat, i en homenatge a la nostra Marina que, el passat 22 de setembre, ens va deixar. Quan vaig arribar fa 10 anys a Serveis Socials Municipals, tenia poca experiència en treballar a l’administració. Un any i mig en un ajuntament petit com el de Sentmenat era el meu únic bagatge. Però per posar-me les piles, i aprendre el més ràpid possible, escoltava i em fixava amb els més veterans; el Teo, la Mercè, el Xavier, la Marta, l’Anna i, per descomptat, la Marina. Em feia molta enveja com els usuaris la miraven, i l’estimaven. Ella s’entregava en el tracte, en el diàleg, en escoltar els problemes i les preocupacions dels ciutadans de Sant Cugat; mares,

Tots sabem quina feina fem, i la necessitat que, malauradament, hi ha de la nostra tasca.Estem orgullosos del que fem, i ho fem amb vocació i devoció (i qui no, se n'ha adonat de seguida en quan s'ha posat a treballar..). Però carai!Que malament ho expliquem, quan la tieta, el nebot o l'àvia veïna del segon, ens pregunten.. de què treballeu? Cada vegada ho expliquem d'una manera diferent, i mai ens en sortim... Sempre ens queixem del reconeixement professional, d'altres sectors professionals, com els metges o els advocats, i ens fa enveja i una mica de ràbia, quan algú que desconeix el nostre món, ens acaba anomenant assistent social. No hem de posar excuses, estimar-nos més, i defensar la nostra tasca.Quantes vegades hem perdonat un retard de 30 minuts d'una entrevista? Pobre...ha tingut un mal dia...i no ha pogut arribar abans...li estem fent mal al nostre usuari (no eduquem en la gestió de temps) i ens fem mal a nosaltres... Estem en un món canviant,

    Article publicat a l'edició digital del Tot Sant Cugat l'1 de setembre de 2015 No sabem com, però el setembre ja ha arribat. Abans aquest mes es feia més avorrit, i depressiu; tornada a la feina, tornada a l’escola, final de les vacances, promeses irrealitzables... Però des del 2010, amb les creatives diades, els finals d'estiu s’han tornat més divertits i emocionants. Com? Que encara no t’has inscrit a la Meridiana? Uf, i els meus pares fa un mes que em diuen que els inscrigui, i encara no ho he fet... I com hem d’anar vestits? Nano! Ja has comprat les samarretes? I a quin tram estaràs? El de Sant Cugat és el 68! No! Que jo m’he inscrit al 73, que és el de Terrassa, que he quedat per dinar amb uns amics… I com anireu, amb l'autocar de l’ANC? O amb tren? Amb tren? Doncs fa temps que no l’agafo... Tenia una T-10, però deu estar caducada... Encara som Zona 2 a Sant Cugat? Bona pregunta. Doncs sí, a Sant Cugat seguim a la Zona 2, en la magnífica o

Article publicat a l'edició digital del Tot Sant Cugat el 12 d'agost de 2015 La companya educadora de la Floresta, que fa poc menys d'un any que treballa a l'Ajuntament, em preguntava on es reunien els adolescents a la zona del centre No només vaig explicar-li, sinó que la vaig invitar a fer un volt, per ensenyar-li, humilment, quines eren les zones més freqüentades pels joves santcugatencs. La zona de “botellón” de Can Solà, Can Magí o Can Mates, l'skatepark del Parc de la Pollancreda (tot i que davant de l'auditori també et pots trobar skaters...), la part de darrere del Monestir... entre altres llocs. Però el lloc més preuat, més secret, més recòndit, de ben segur que no el coneixem.  Aquí està la gràcia de l'adolescència. Seríem molts ingenus, si pensem que un cop obert un Casal de Joves, ja tindríem reunits, l'endemà, en un mateix edifici, tota la joventut de Sant Cugat. Al mes d'abril vaig escriure un article sobre l'espai públic

Us espero el proper 3 de juny a les 19:00 a la Masia Torreblanca amb la xerrada “ Snapchat, WhatsApp, Instagram ..., com funcionen? Coneix les xarxes socials que utilitzen els joves i parlem sobre com els pares/mares/educadors/es podem fer-ne l’acompanyament”. Us adjunto la presentació perquè aneu fent boca!!

 tidbits.com Si Instagram va democratitzar la fotografia, aplicacions d'streaming "on live", com Periscope o Meerkat, situen a l'usuari coma productor, guionista i realitzador de la seva vida. Les tarifes, de més potencia als mòbils, l'extensió del 4G, provoquen el naixement de nous fenòmens 2.0 Si el correu electrònic era un fet, principalment laboral, fins ara, la videoconferència pertanyia a un món també del tot professional. Això s'ha acabat. Com totes les aplicacions, que pronostiquen esdevenir la nova revolució digital, sempre me les baixo i les provo, sobretot si haig d'escriure un article. Vaig començar a seguir un jove, que estava de vacances a Roma, i mentre passejava, anava filmant passa a passa, tot el que anava veient. Us ho ben asseguro, que no podia treure ull! Els seguidors d'aquest usuari, anava suggerint coses, en directe; si gires a mà dreta, el següent carrer, trobaràs una cafeteria, amb una decoració exquisida, l

Recull de les participacions i opinions a twitter del hashtag #siniadebatdeures de la taula rodona que ha organitzat L'Escola la Sínia de Molins de Rei, sobre la necessitat o no, de fer deures a casa [ View the story "Taula Rodona "Els deures a debat" " on Storify ]

www.oscarbarril.cat En aquesta campanya per a les eleccions municipals, la xarxa social de l’ocellet, està sent com era d’esperar, una plataforma ideal per als candidats i partits polítics ,per expressar i fer públic el seu missatge d’una manera més ràpida i extensiva. Val a dir, però, que la immediatesa de Twitter també permet a alguns polítics vessar-la de bona manera, i actuar i escriure amb poca reflexió, i posar en compromís la seva continuïtat política. Ho vam veure fa poc, amb la número 4 d’ICV per Girona, Marina Pibernat, que ha hagut de marxar de la candidatura per insultar a través de Twitter. Com són els perfils dels nostres candidats a Twitter a Sant Cugat? Hem agafat els perfils de la Mercè Conesa, la Mireia Ingla, la Roser Casamitjana, el Pere Soler i la Núria Gibert, i els hem analitzat una mica. El candidat del PP, per Sant Cugat, Jordi Carreras, @jorgecarrerasdr , té un perfil poc actiu en aquesta xarxa social. La darrera piulada és del desembre passat.

www.cugat.cat El carrer i els joves, semblen dos conceptes que no puguin anar junts. Entre tots, ens empenyem a treure els joves del carrer; que facin extraescolars, que juguin a un esport, reforç escolar, música, però sobretot, que no estiguin passejant per Sant Cugat, el carrer és perillós... Ningú pensa en crear o proposar espais públics per a joves, a la majoria de ciutats de Catalunya, a banda de les zones d’skate, els parcs públics són territoris només per a infants. I a Sant Cugat és una marca registrada. Quants parcs i zones verdes que teniu? És una frase molt habitual, del que visita el nostre municipi.Als pobles més petits, sembla que el prejudici del jove i el carrer, no està tan estès. Un jove és més feliç en espais rurals? Estan exposats a menys perills? A les ciutats més grans, en les zones més urbanes, s’ha arribat a la conclusió que els joves malmeten l’espai públic, no fan un bon ús. És una batalla perduda. Però... i si els donem una segona oportunitat?

www.xtec.cat No és el primer cop que parlo de la difícil tasca que representa per a les famílies escollir l’escola pels nostres fills. Arriba la primavera i per a molts els toca fer itinerari per les portes obertesd’escoles de primària, escoles bressol o instituts. Quin dilema! És molt curiós (feu al prova) escoltar les conclusions que els pares arribem per decidir-nos per una escola o per una altra. Això els que volem analitzar-ho tot, fil per randa, i no deixar cap aspecte sense resoldre; projecte educatiu, qualitat dels professors, la implicació de l’AMPA, les instal·lacions, el tipus d’alumnes que hi van... Envejo els pares que no tenen massa preocupacions, ni maldecaps, en l’elecció: “Escola pública i que estigui a prop de casa. Al cap i a la fi, ho aprendran tot igual, no?” (diuen...) L’escola pública (ho deia a l’article de desembre “Pla Fa rreras 2.0”) no necessita fer publicitat, ni penjar anuncis als autobusos de Sant Cugat, per donar a conèixer el seu centre (

Para desarrollar el plan social media , he escogido un proyecto educativo denominado APS (Aprendizaje i Servicio) http://www.aprenentatgeservei.cat/index.php El aprendizaje servicio (aprenentatge servei-APS) es una propuesta educativa que combina procesos de aprendizaje y de servicio a la comunidad en un único proyecto bien articulado en el que los participantes se forman trabajando sobre necesidades reales del entorno con el objetivo de mejorarlo. El aprendizaje servicio es, pues, un proyecto educativo con utilidad social, donde se fusionan dos conceptos;la intencionalidad pedagógica i la intencionalidad solidaria. En este marco, el Centro Promotor de Aprendizaje Servicio (Centre Promotor d'Aprenentatge Servei) es un espacio generador de iniciativas y confluencia de acciones encaminadas a facilitar y reforzar los proyectos de APS. Está formado por diferentes instituciones y entidades y tiene voluntad de servicio público, independiente de la Administración.

Deia el mes passat, que els joves actuals tenen la difícil tasca de fer-nos sortir de la crisi Pobres joves, quina responsabilitat resoldre tot el desgavell que els deixem... Sento molts cops gent gran mal parlar dels joves... que són uns mandrosos, que no saben el que és el sacrifici, que no saben el que és passar gana, que estan massa consentits... Si mirem enrere, històricament, la joventut sempre ha estatestigmatitzada. És com si no els permetéssim ser rebels, transgressors, no deixem que experimentin, i que no s'equivoquin, quan tot l'anterior és necessari per madurar i créixer, penso jo. Adults, pares, mestres, educadors, ens aterra que els nostres alumnes, usuaris, fills, no triïn el camí correcte, i que això els empenti a l'abocador més fosc! Falsa i errònia interpretació, sinó entenem que la suma dels camins, encertats i no encertats, té més riquesa i valor. Quan la meva generació vam descobrir Internet, volíem que tot fos per nosalt

www.taringa.net Recordeu la primera vegada que vau poder votar? Va ser emocionant? Alliberador? Potser no li vau donar importància? Els que van arribar a la majoria d'edat, a la dècada dels 70 i que desitjaven ser els primers a votar en democràcia, perquè havien lluitat per aconseguir-ho, de ben segur que votaven amb convicció i il·lusió. Les darreres generacions de joves, ens pot semblar que la política no ha interessat gaire. O no és realment així? Quan a Catalunya, vivíem en l'oasi polític, on CIU amb Jordi Pujol, i PSC amb Pasqual Maragall, renoven any rere any, el lloguer de plaça Sant Jaume, la política no interessava massa, era avorrida, i la premsaencoratjava i s'enorgullia dels seus polítics. Eren temps olímpics...i els joves volíem ser voluntaris de Barcelona 92. Eren pocs, molt pocs, que als 90, denunciaven l'explotació urbanística, i apostava per un altre model de ciutat. No hi havia Twitter, potser. Sembla que aquell esperit esportiu ja s'

Sovint es parla de l'abundant i diversa oferta d'escoles i instituts que hi ha Sant Cugat; laiques, religioses, les que separen per sexe, les que tenen fantàstiques i grandiloqüents instal·lacions esportives o les que garanteixen l'aprenentatge en cinc idiomes Les portes obertes s'han convertit en actes comercials, on s'ha d'oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu. Una escola privada és un negoci, i l'educació que ofereix passa a ser un producte, sense que això signifiqui, o s'hagi de convertir en un fet pejoratiu. Les escoles i instituts públics no competeixen entre elles. Han de garantir un servei públic. No cal que expliqui, el maltractament que han patit els serveis públics els darrers anys de crisi; menys pressupost, menys i pitjors instal·lacions, menys personal, atenent i resolent les mateixes problemàtiques i dificultats, que els alumnes plantegen. Secundària s'ha convertit en una etapa complica