dimecres, 11 de març de 2015

QUINA ESCOLA ESCULLO?

www.xtec.cat
No és el primer cop que parlo de la difícil tasca que representa per a les famílies escollir l’escola pels nostres fills.
Arriba la primavera i per a molts els toca fer itinerari per les portes obertesd’escoles de primària, escoles bressol o instituts.
Quin dilema! És molt curiós (feu al prova) escoltar les conclusions que els pares arribem per decidir-nos per una escola o per una altra. Això els que volem analitzar-ho tot, fil per randa, i no deixar cap aspecte sense resoldre; projecte educatiu, qualitat dels professors, la implicació de l’AMPA, les instal·lacions, el tipus d’alumnes que hi van...
Envejo els pares que no tenen massa preocupacions, ni maldecaps, en l’elecció: “Escola pública i que estigui a prop de casa. Al cap i a la fi, ho aprendran tot igual, no?” (diuen...)
L’escola pública (ho deia a l’article de desembre “Pla Farreras 2.0”) no necessita fer publicitat, ni penjar anuncis als autobusos de Sant Cugat, per donar a conèixer el seu centre (de moment...)
He fet l’exercici de mirar quins eslògans fan servir les escoles concertades i privades per vendre el seu producte. Com sintetitzar (difícil...) el projecte en unes poques paraules...
No esmentaré de quina escola és cada eslògan, això ho haureu d’esbrinarvosaltres.
Començarem per un que em van cridar molt l’atenció: “Cada alumne és únic, a classe com a casa”. D’entrada ens diuen que ofereixen una educació personalitzada, que atendran les especificitats de cada alumne, que no hi ha cap igual, que cada nen és únic. Però, això de a classe com a casa? Què volen dir? Què estiguin tranquils els pares, que els nens estaran tan ben cuidats com a casa? No seria millor que a l’escola visquessin coses diferents a les de casa? Si a casa estan tan bé, perquè cal anar a classe, doncs?
Imagineu aquest eslògan, a un barri humil o pobre? Justament l’escola és el salvavides, és la llum que contraposa una llar fosca, petita, poc confortable, la porta a una vida millor...
Analitzem un altre: “Descobrim el món tot aprenent a llegir i escriure”. Aquí es mullen més. Res de metàfores, ni frases filosòfiques, ens centrem enl’aprenentatge. Que a vostè li preocupa la lectoescriptura? Tranquils, d’aquísortiran fets uns “Sanchez Pinyol” i a sobre el farem descobrir el món, tot llegint i escrivint. Caram!
El moment d’aprendre a llegir i escriure no deixa de ser una obsessió pels pares. És una fase on tots els pares volen que els seus fills passin d’infantil a primària amb aquestes habilitats ja adquirides. Molta tranquil·litat. El currículum escolar dels centres públics ens indica que els nens tenen marge per aprendre a llegir i escriure fins a 2n de primària. Cada nen té el seu ritme.No ens atabalem.
N’hi ha d’altres que no concreten tant: “Compromesos amb l’educació de qualitat per a tothom”. Només faltaria que un centre educatiu no estigués compromès amb l’educació... bé ells es comprometen amb una educació de qualitat. Però... què vol dir una educació de qualitat? Ja hem dit que en l’elecció d’una escola, cadascú té les seves prioritats... Qualitat és poder anar caminant des de casa a l’escola? O que a P5 facin anglès, xinès o alemany?
Rematen dient que aquesta educació de qualitat, és per a tothom! Aquí discrepo... Seria un bon eslògan per a una escola pública... però en una concertada o privada, no pot accedir tothom...
N’hi ha d’altres que prefereixen posar més èmfasi en la seva definició o descripció: “Som una escola catalana, plural i laica”.
Si nos vols que els teu fills vagin a missa, abans d’entrar a classe, vine amb nosaltres... i de tant en tant et posarem Els segadors... (això ho dic jo).
Bona tàctica. Directament, vas a pescar un tipus de famílies no religioses.
Tot i que aquí no et diuen res del seu projecte educatiu. El centre pretén definir la seva educació amb un tipus d’ideologia. Això pot ser perillós. Un eslògan tan definit pot ser víctima d’ell mateix, i pot entrar en contradiccions fàcilment.
Ja teniu clar quina escola voleu?

Article publicat l'11 de març de 2015 a l'edició digital del TOT SANT CUGAT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada