dimecres, 4 de desembre de 2013

LA DEIXALLERIA TAMBÉ ÉS SANT CUGAT


Vaig visitar la setmana passada, a la Casa de Cultura, l’exposició fotogràfica organitzada pel TOT Sant Cugat, #TotFotoportada13, i vaig quedar astorat del nivell i de la mirada que tenen els santcugatencs sobre fotografia. Hi ha fotos belles, originals, tendres, espectaculars, crítiques, divertides, brillants…

Realment em feia vergonya veure la meva humil fotografia, a la secció d’Instagram, titulada; “La deixalleria també és Sant Cugat” 

Per qui no hagi vist la foto us diré que em vaig inspirar en veure un esclat de color, a la gàbia de les llaunes; el groc de la llauna de la tònica, d’un dels milers gintònics que es fan i es beuen cada setmana, el daurat i el vermell de les cerveses rivals (la mediterrània, i la ciutadana del món….) i... flash!!!

Em feia il·lusió explicar-vos la història i el sentit d’aquesta fotografia, que possiblement, sigui més interessant que la mateixa instantània…

En els darrers anys, les meves visites al Punt Verd del Centre s’han convertit en quasi setmanals, i no és perquè sigui un malalt del reciclatge... Fa tres anys, que organitzem a Serveis Socials, en el marc del projecte Taller Jove Natura, amb adolescents i joves, un taller de reparació de joguines. Mitjançant una autorització i permís municipal de Serveis Urbans, recollim joguines velles, inutiltzades i espatllades a la deixalleria, perquè després els adolescents les arreglin, tot aprenent electrònica, i de passada prenguin consciència del valor del reciclatge, i de les segones oportunitats, i finalmet regalar-les als nens del Centre Obert.

Un taller que prèn més força en el moment en què vivim, on la societat sembla que torna a valorar el fet d’arreglar una joguina, una sabata, o uns pantalons. Després de molts anys, admeten que... ”és més car arreglar-ho que comprar-ne un de nou!”, sembla que la gent es mira les coses dues i tres vegades abans de llençar-les. De ben segur que algun avi o àvia, de casa vostra, us pot explicar històries de com arreglava el seu petit transistor, la torradora, o la primera Vespa que va tenir. 

Tots ells ens podrien donar lliçons de com donar segones oportunitats, i si ells no saben arranjar una cafetera de càpsules, Sant Youtube ens oferirà 300 vídeos de com fer-ho amb tot tipus de detalls. La web de vídeos més visitada del món, s’ha convertit en l’avi 2.0. Sabíeu que si el vostre mòbil li cau aigua al damunt, heu de desmuntar immediatament totes les peces, bateria inclosa, i ficar-ho tot en un pot ple d’arròs?

És una pena que aquests valors tornin, quan hi ha menys recursos, i molt sovint ens veiem arreglant quelcom, com l'única opció que ens queda, perquè no hi ha diners per compra-ne un de nou. Creurem en el reciclatge quan hi hagi bonança econòmica? M’agradria pensar que aquesta generació aprendrà moltes coses, que abans de la crisi, no sabia valorar.

El reciclatge és una metàfora, del que hauria de ser, segons el meu punt de vista, la base de d’una societat, equilibrada i sostenible.

Si parlo del Punt Verd del Centre, no em podria oblidar del Pedro i de l’Eusebio, dues magnífiques persones, treballadors de la deixalleria, que em suporten, m’ajuden a triar les joguines, i que malgrat passin fred o calor, sempre m’atenen amb un somriure. Santcugatencs anònims, que treballen a l’ombra, sense reconeixament ni premis, però amb una funció molt important. Per cert, els dilluns la deixalleria no està oberta... no els deixeu coses a la porta... no els agrada gaire...

Article publicat a l’edició digital del TOT Sant Cugat, el passat 1 de desembre de 2013

dimarts, 5 de novembre de 2013

ESCAC I MAT A LA DEPENDÈNCIA

www.jerez.es

Un amic em deia fa poc que això de la crisi ens anava bé als que treballem a serveis socials, perquè no se'ns acaba la feina!

Una percepció errònia, ja que feina en tenim un munt, però cada cop amb més obstacles per executar-la.
Els governs (en general) han quedat en evidència, a l'hora de resoldre la crisi, i decididament han preferit (és més fàcil) fer pagar la crisi als més vulnerables; retallar la renda de mínima d'inserció, fomentar l'acomiadament, apujar l'IVA o tancar l'aixeta als beneficiaris de la Llei de dependència, en comptes de posar una taxa per a transaccions bancàries, o implementar un impost de successions per a les rendes altes (que ara sembla que torna).

El Col·legi de Treball Social de Catalunya ha denunciat la gravetat de l'incompliment definitiu de l'ajuda per a residències, dels dependents. El que semblava una proposta només per als mesos d'agost i setembre, ha resultat definitiva. La Generalitat, un cop ha sabut quin era el compliment de dèficit per a Catalunya, han esmolat les tisores en Benestar Social, novament Aquesta incertesa i improvisació, amb la qual s'ha de treballar en els darrers anys és terrible, ja que desorganitza i altera la feina dels treballadors socials, fet que també perjudica, indirectament, els usuaris, que no en tenen cap culpa.
Afortunadament, l'Ajuntament de Sant Cugat, atenent la complicada situació, va poder fer un esforç, i mantenir les despeses de les places de les residències, de les famílies més vulnerables, durant el mes d'agost i setembre, mentre Benestar Social, no ho feia.

La Llei de dependència va nèixer amb mal peu. Es va dissenyar amb previsons errònies. El Llibre Blanc de la Dependència va preveure una xifra d'usuaris per al 2010, que van ser la meitat dels que la van demanar. Des que va entrar en vigor la llei, mai s'ha finançat de manera equitativa, entre el govern central i la Generalitat. Entre el 2008 i el 2011, la Generalitat ha aportat més del doble de diners. Un altre error va ser prioritzar els ajuts econòmics per davant de la prestació de serveis, tot i que la intenció inicial era que fos a l'inrevés. Així, es van multiplicar les prestacions per cuidadors familiars i l'atenció sense sortir de casa.

L'arribada de la crisi ho va dificultar tot, i es van endarrerir i alentir les tramitacions. Un cop el PP va arribar a la Moncloa, no ha prioritzat mai una llei, ideada per l'anterior govern socialista. No sé si Catalunya s'independitzarà algun dia, però hauríem d'aprendre una lliçó molt clara: hi ha elements, projectes i decisions de govern, que han de deixar de banda, ideologies, i interessos de partits polítics. La Llei de dependència es va planificar malament, però era un llei universal, ambiciosa, que dotava d'una vegada per totes un àmbit menystingut que no ha estat mai dotat dels recursos necessaris i que en els darrers anys, quan més calia desenvolupar-lo, ha estat dels més castigats. Les múltiples reformes educatives és un altre exemple de la inoperància política.

Malgrat tot, a serveis socials seguirem servint els ciutadans, governi, qui governi, aquí, allà, siguem independents, federats o marginats.

Publicat al Tot Sant Cugat el 3 de novembre de 2013

dijous, 3 d’octubre de 2013

SENSACIONALISME 2.0







Va ser impactant veure les imatges de les parts íntimes del seu fill, i els xats pujadets de to, a través del servei de missatgeria instantània del Facebook, amb una desconeguda d’un perfil suggerent i atractiu (que segur que no corresponia amb la identitat real..)

L’era 2.0, fa que tot vagi molt ràpid, fins i tot a Serveis Socials, un pare m’ensenya en un despatx, a través del seu smartphone, el compte de Facebook del seu fill...La veritat és que va ser molt violent, però en les intervencions socioeducatives, també hem d’incorporar la rapidesa tecnològica... Tot i que en l’educació i en el treball amb persones els canvis són lents, i no entenen d’actualitzacions...

Com li dic a un pare, que no ha de tenir la contrasenya del Facebook del seu fill? Com li dic, que és irremeiable tancar-li les portes d’Internet? Els mitjans no ajuden gaire, s’hi aboquen de seguida, i es senten atrets per les notícies més escandaloses i sensacionalistes. Recordo a principis d’any, quan parlàvem dels fenòmens Gossip i Informer, diaris com El Periódico de Catalunya hi sucaven pa, fent portades de l’estil “Alerta a les escoles pels xats vexatoris” un dimecres 23 de gener de 2013.

He tornat a entrar al web del mateix diari, i no veig notícies d’aquests fenòmens, les darreres són del mateix mes de gener, quan la Generalitat va recomanar, amb un mes que discutit protocol, que tanquessin, bloquegessin, les pàgines Informer dels instituts. Un article meu al TOT, del passat mes de febrer, feia referència de l’excessiva importància del tema. I jo em pregunto, que ha passat amb les 12 denúncies, que van rebre els Mossos, sobre el tema? I les pàgines Informer, algú pot dir que han anat a la baixa, que s’han tancat moltes, que no hi havia per tant... Evidentment, es venen més diaris amb portades cridaneres.

Entro al web de La Vanguardia, i a l’apartat de tecnologia, llegeixo notícies amb aquests titulars:
“Detingut a Sabadell un pedòfil que demanava fotos a nens despullats a Facebook” (17/9/2013) “Els Mossos detenen un veí de Tàrrega acusat de pederàstia” (29/07/2013), ”Detingut un pedòfil que assetjava menors a través de missatges de mòbil a Sant Joan Despí” (29/01/2013).

Com educador social, puc dir, que els mitjans de comunicació no m’ho posen fàcil, per mantenir un discurs pedagògic de prevenció. Però el que està clar una cosa, i tornant al cas del nostre adolescent santcugatenc; per molt defensor que sigui de les xarxes socials, mantenir i actualitzar un perfil, és una enorme responsabilitat, i tenir la capacitat de saber on estant els límits i els riscos de privacitat. Si el menor, no és capaç de complir, amb altres responsabilitats, més quotidianes i analògiques, de ben segur que no serà capaç de ser responsable a la xarxa.

Publicat al Tot Sant Cugat, el 7 d’Octubre de 2013

divendres, 6 de setembre de 2013

GENERACIÓ PERDUDA?




No va començar el seu camí a 1r d’ESO, a l’IES Joaquima Pla i Farreras, de manera brillant. Va passar a 2n d’ESO amb 2 assignatures suspeses, i la resta aprovat pels pèls. Aquest curs passat ha estat un desastre. Vuit suspeses. El nou horari inaugurat el curs passat, pels IES, de no anar a les tardes no l’ha beneficiat gaire. Repetirà 2n d'ESO, però la seva tutora demana un radical canvi d’hàbits acadèmics, o el seu futur per la secundària ja està escrit: deambulant per les aules fins als 16 anys, sense pena ni glòria, no arribarà a 4t, farà un PQPI, i resem perquè el jove estigui motivat d’aquí a 3 anys per redreçar els estudis i acreditar l’ESO. La seva mare diu que a casa no dedica molt temps a estudiar, tot i que, com podeu deduir, compartir pis amb una altra família i viure en una habitació, redueixen les possibilitats de concentració i poder estudiar amb calma i tranquil·litat.

Abans de les vacances d’estiu, vaig fer una visita el viver d’empreses d'ESADE, i veia els futurs joves emprenedors que els brillaven els ulls, i en les seves converses amb companys brollaven idees, projectes i il·lusions. Sant Cugat del Vallès, encara que no ho sembli, també té situacions de contrastos, com el cas dels nostres joves de l’IES i d’ESADE. M’agradaria poder dur, per uns dies, al jove universitari a un pis compartit de 60 m2 amb una família equatoriana amb dos fills. Segurament aprendria moltes coses.

Malgrat les desigualtats, la societat que els adults deixem als joves no és fàcil, tant pels adolescents desmotivats, com per universitaris amb l’autoestima pels núvols. L’FMI (Fons Monetari Internacional), l'OCDE, acadèmics i sindicats, l’anomenen la Generació Perduda, aquell grup de joves que, o bé no troben una feina, o bé aquesta és molt precària. I en ambdós casos tenen baixes possibilitats de prosperar. Estic d’acord a apostar per l’emprenedoria, l’R+D, però no podem dir-los als joves, "aquí teniu aquest solar, sec i brut i construïu, tot el que els nostres antecessors van edificar". Tot i que els ciutadans no som responsables de tot el que ha passat, no podem girar-nos d’esquena, i tirar la tovallola. Hem de donar força, empenta i suport als joves santcugatencs que han de renéixer de les cendres, i reanimar del coma, la societat actual. Com a mínim, dir-los que no cometin els errors que s’han produït en dècades anteriors.

divendres, 15 de març de 2013

ELS MITJANS I TWITTER






No hi ha cap diari, que no dediqui una secció als temes més comentats i a les piulades més destacades del dia anterior a Twitter.Una imatge indissociable,quan veus un programa a la televisió és, el logo de la cadena a la dreta, i l’etiqueta de twitter d’aquell programa, pel.lícula o documental, a l’esquerra.La setmana passada escoltava una tertúlia radiofònica, i un sol tweet!, d’un polític, allunyat del poder, era el tema que generava el debat de tots els tertulians, durant més d’una hora.
Per què els mitjans, estan tant pendents d’aquesta xarxa social?Per què li donen tanta importancia?No podem negar que la xarxa de microblogging, ja està en la segona posició de seguidors, darrera del monstre de Facebook, amb més de 200 milions d’usuaris.
Segons un estudi de l’agència Buzzagain, la mitjana de tuits per dia és de 1,9 milions, enviats per 631,737 usuaris únics, la mitjana d'usuaris en línia per hora és de 48,233, el nombre de tuits que s'envien per hora és de 83,394 i per minut 1,350.Xifres més que respectables.
La seva frescor, inmediatesa, amb un missatge breu de no més de 140 paraules, ha aprofitat molt bé la irrupció dels smartphones, i ha sapigut anar de bracet de la seva explosió, per ser la xarxa de l’ara i aquí. Tots els que tenim un smartphone, podem ser protagonistes de la realitat, i formar part del termòmetre informatiu que representa twitter.
Digueu-li a Sohaib Ahktar, informàtic pakistanès, que vivia al costat de Bin Laden (no ho sabia) va retransmetre en directe, per twitter, la seva fosca i salvatge detenció, i va aixecar la llebra de la notícia.
L’algoritme que determina els temes més comentats, o trendings topics,a la xarxa de l’ocellet, valora més el creixement exponencial, que no el lineal.La informació més viral, i més comentada en poc temps, és més valorada quan es determina un TT.
Sovint, però, els mitjans, amb l’ambició de ser els primers en donar la notícia, tenen a twitter la plataforma perfecta, per esbombar, simples comentaris o opinions, a gran notícia, sense contrastar les fonts.
Les mort de Lady Gaga, la fuga de llops del Zoo de Barcelona,o els perfils falsos de famosos o institucions, emetent notícies falses o iròniques, de l’original, són exemples que han fet cometre errades al mitjans tradicionals, a partir de twitter.
Diverses agències i diferents estudis, adverteixen que a EUA (on tot comença i tot acaba) els usuaris joves de 12 a 17 anys, deixen facebook, perquè hi ha massa adults, i marxen a instagram o twitter, xarxes que els representen millor.Segons l’agència Socialbakers,al 2012, el 94 per cent dels joves enquestats que utilitzen diverses xarxes socials, 26 per cent utilitza Twitter, més de la meitat que al 2011, quan només eren un 12 per cent.

dimarts, 22 de gener de 2013

RENDA MÍNIMA D'INCOMPRENSIÓ



Li direm Hassan. Va néixer al Pakistan l’any 1982. Viu a Sant Cugat del Vallès fa 5 anys i mig, i s’ha quedat sense els 400 euros que cobrava de la Renda Mínima d’Inserció. Aquesta ajuda ja no es pot cobrar passats els cinc anys, a no ser que tinguis més de 60 anys i estiguis en una situació de “pobresa severa”. Potser en Hassan no està en una situació extrema, però ho pot estar d’aquí a molt poc temps, si deixa de cobrar la RMI. Sort en tinc que té molt sentit de l’humor. Diu que gràcies aquests diners, salvarà els bancs dolents, “Haurem de fer una fundació com a Qatar, i patrocinar a l’ajuntament, com el Barça”, em diu amb un mig somriure.
A ell, que el govern de la Generalitat torni a la normalitat, li és ben igual. Segur que no sap que hi ha un canvi al departament de Benestar i Família. Josep Lluis Cleries deixa el càrrec, responsable dels tres principals sismes de la seva conselleria: els impagaments a les entitats del tercer sector, el desgavell del trist ensorrament de la Llei de Dependència, i l’enduriment de la Renda Mínima d’Inserció, on es limita l’accés, com abans comentàvem. En Hassan, estarà d’acord amb mi, que és inadmissible, que 10.000 nens que n'eren beneficiaris, és a dir, que eren parents de titulars de l'ajuda, quedin fora de qualsevol ajuda, segons revela el Síndic de Greuges, en el seu Informe sobre la pobresa infantil a Catalunya .Segur que en Hassan, no deuria veure a l’estiu del 2011, el conseller d’ocupació, Francesc Xavier Mena, (també apartat del seu càrrec de conseller d’Empresa i Ocupació) i el Sr.Cleries, intentant convèncer a tothom, i difamant, sense cap dada a la mà, que darrera la RMI, hi havia un gran frau, i que milers de marroquins la cobraven vivint al seu país o se la gastaven en el canal de pagament del futbol. Ell no veu gaire la televisió, alguna pel·lícula que li deixa algun amic indi del gènere “Bollywood”. Jo insisteixo que miri TV3, que milloraria molt el seu català. Tot i això, no vol tornar al Pakistan. “Vull trobar feina a Catalunya, i després ja em podré centrar en temes lingüístics i d’integració”, em diu sempre.

Casos com el del Hassan, li haurien de servir a la nova consellera, que pensar en estalviar diners, en ajudes als més pobres, no hauria de ser mai una proposta de restricció econòmica. Dos anys després encara no he sentit a ningú, que tregui les xifres i els diners recaptats d’aquesta tan “necessària regulació”, i ens justifiqui tot plegat. Neus Munté és la nova consellera. Té un perfil més social (havia estat a la UGT) i no amaga el seu sobiranisme, segons la seva biografia a twitter, diu que “Catalunya és la meva pàtria i la vull lliure”. Malgrat compartir aquest desig, tan sols li diria a la nova conductora del vaixell de Benestar Social, que la pobresa no pot esperar al 2014, amb una Catalunya. Convenci al president, que  les retallades no haurien de començar  mai entre els més fràgils,com la família del santcugatenc Hassan, i que els propers anys, la seva conselleria hauria de ser prioritària i dotada dels màxims recursos possibles.



Article publicat a l'edició digital del TOT Sant Cugat el 30 de desembre de 2012
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2012/12/renda-minima-d-incomprensio-11610.php