dissabte, 31 de gener de 2015

EL VOT JUVENIL DEL 2015

www.taringa.net
Recordeu la primera vegada que vau poder votar? Va ser emocionant? Alliberador? Potser no li vau donar importància?
Els que van arribar a la majoria d'edat, a la dècada dels 70 i que desitjaven ser els primers a votar en democràcia, perquè havien lluitat per aconseguir-ho, de ben segur que votaven amb convicció i il·lusió.
Les darreres generacions de joves, ens pot semblar que la política no ha interessat gaire. O no és realment així?
Quan a Catalunya, vivíem en l'oasi polític, on CIU amb Jordi Pujol, i PSC amb Pasqual Maragall, renoven any rere any, el lloguer de plaça Sant Jaume, la política no interessava massa, era avorrida, i la premsaencoratjava i s'enorgullia dels seus polítics. Eren temps olímpics...i els joves volíem ser voluntaris de Barcelona 92. Eren pocs, molt pocs, que als 90, denunciaven l'explotació urbanística, i apostava per un altre model de ciutat. No hi havia Twitter, potser.
Sembla que aquell esperit esportiu ja s'ha acabat, i els tsunamis han substituït els oasis. Aquest 2015, qui tingui la sort de fer 18 anys, podrà votar-ho tot de cop! Només li faltarien les europees per completar el ple. Una bona oportunitat, per forma consciències crítiques.
Què diran els líders polítics a Sant Cugat, Catalunya, Espanya, als acabats d'arribar a la majoria d'edat, per convèncer del seu vot?
Els educadors com jo fins ara, els dèiem als joves el mateix que molts adults (mestres, pares, avis, tietes..); apreneu, i estudieu, com més millor, que així tindreu un futur garantit. Mentida. Els hem mentit. És com quan érem petits i ens deien al cotxe, que ja estàvem a punt d'arribar, i encara faltava una hora.Doncs els polítics d'aquí i d'allà tampoc han explicat tota la veritat als joves, els darrers anys; hi haurà prou habitatge públic, l'educació pública serà de qualitat, i amb el màxim de recursos possibles i podreu treballar a Sant Cugat, Catalunya o Espanya. En l'últim any, el total de catalans d'entre 15 i 34 anys que viuen a l'estranger ha passat de 50.640 a 55.319.
Jo treballo amb joves de 12 a 18 anys, i quan algun cop he volgut parlar de política, no he tingut massa èxit. Val a dir, que darrerament l'anomenat“procés”, ha provocat que els adolescents es decantin o opinin, si volen ser espanyols o catalans. Benvingut sigui el “procés”, si és per apropar als joves a la política.
Si als anys 90 la política no interessava a la joventut, perquè res no passava, ara no els interessa, perquè saben moltes coses, i no massa positives, malauradament. Si la distància entre un ciutadà a l'atur i un polític, és molt gran, entre un jove de 18 anys i un polític, és abismal.
Molta feina els espera als directors de campanya, de cada partit, per saber vendre la “moto” als votants més novells. Fer quatre tiuts enrotllats, no serà suficient.
Els joves necessiten eines i espai, per a poder construir, en aquest solar tant buit que els hi deixem.
Joves, no falta poc per arribar, el camí serà dur i llarg. Ànims i força.

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT


dissabte, 17 de gener de 2015

PLA FARRERAS 2.0


Sovint es parla de l'abundant i diversa oferta d'escoles i instituts que hi ha Sant Cugat; laiques, religioses, les que separen per sexe, les que tenen fantàstiques i grandiloqüents instal·lacions esportives o les que garanteixen l'aprenentatge en cinc idiomes
Les portes obertes s'han convertit en actes comercials, on s'ha d'oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu. Una escola privada és un negoci, i l'educació que ofereix passa a ser un producte, sense que això signifiqui, o s'hagi de convertir en un fet pejoratiu.

Les escoles i instituts públics no competeixen entre elles. Han de garantir un servei públic.

No cal que expliqui, el maltractament que han patit els serveis públics els darrers anys de crisi; menys pressupost, menys i pitjors instal·lacions, menys personal, atenent i resolent les mateixes problemàtiques i dificultats, que els alumnes plantegen.

Secundària s'ha convertit en una etapa complicada, a l'hora de motivar a l'alumnat. L'adolescència s'eixampla en el temps, i entre tots volem que els joves deixin de ser infants molt aviat, perquè després els costi marxar de la pubertat. Els mestres d'ESO i Batxillerat naveguen i sobreviuen, en un esquema educatiu caduc, i lluny de les necessitats i formes d'aprendre que els joves tenen avui. 

Però de tant en tant trobo oasis, en el desert, i me n'adono que no tot està perdut, i que malgrat les dificultats, que l'escola pública ha tingut darrerament, l'enginy, la reflexió i les ganes de canviar, encara són possibles, i existeixen.

Enguany, és el tercer curs que vaig a fer xerrades sobre l'ús responsable de les pantalles (tauletes, ordinadors, mòbils) i internet, a l'institut Joaquima Pla i Farreras.

Tots els professionals d'aquest institut, sempre s'han mostrat molt oberts a parlar d'aquests temes, amb els seus alumnes, i han entès que laresponsabilitat del consum digital dels adolescents, ha de recaure en els joves i no en els pares. Però per això cal aprenentatge i pedagogia. Les meves xerrades són tan sols un gra de sorra, en la galàxia d'un institut. 

El curs 2013-14, el claustre va aprovar una nova normativa en l'ús dels mòbils al centre, on no queda totalment prohibit el seu ús, com la normativa anterior indicava. Segons l'espai on siguin els joves (classe, pati, fent un examen, laboratoris, tallers), es podrà utilitzar, o no. Decisió segons el meu punt de vista, molt encertada.

Prohibir en un institut, un smartphone, a banda de ser una decisió molt fàcil, i poc reflexiva, és allunyar-los de la realitat. La reticència digital, té mala peça al teler, i ells han de ser conscients i responsables de quan es pot utilitzar i quan no.

Després del primer any d'aplicació de la normativa, les incidències amb mòbils s'han reduït un 40%.
Felicito des d'aquí, al seu director, Oriol Rodon i a tot l'equip de mestres.

Esperem que aquest tipus de decisions educatives, sigui un exemple per altres centres.
L'escola pública també pot tenir trets diferencials, i oferir un producte únic, incomparable, efectiu, singular i atractiu.