dissabte, 31 de gener de 2015

EL VOT JUVENIL DEL 2015

www.taringa.net
Recordeu la primera vegada que vau poder votar? Va ser emocionant? Alliberador? Potser no li vau donar importància?
Els que van arribar a la majoria d'edat, a la dècada dels 70 i que desitjaven ser els primers a votar en democràcia, perquè havien lluitat per aconseguir-ho, de ben segur que votaven amb convicció i il·lusió.
Les darreres generacions de joves, ens pot semblar que la política no ha interessat gaire. O no és realment així?
Quan a Catalunya, vivíem en l'oasi polític, on CIU amb Jordi Pujol, i PSC amb Pasqual Maragall, renoven any rere any, el lloguer de plaça Sant Jaume, la política no interessava massa, era avorrida, i la premsaencoratjava i s'enorgullia dels seus polítics. Eren temps olímpics...i els joves volíem ser voluntaris de Barcelona 92. Eren pocs, molt pocs, que als 90, denunciaven l'explotació urbanística, i apostava per un altre model de ciutat. No hi havia Twitter, potser.
Sembla que aquell esperit esportiu ja s'ha acabat, i els tsunamis han substituït els oasis. Aquest 2015, qui tingui la sort de fer 18 anys, podrà votar-ho tot de cop! Només li faltarien les europees per completar el ple. Una bona oportunitat, per forma consciències crítiques.
Què diran els líders polítics a Sant Cugat, Catalunya, Espanya, als acabats d'arribar a la majoria d'edat, per convèncer del seu vot?
Els educadors com jo fins ara, els dèiem als joves el mateix que molts adults (mestres, pares, avis, tietes..); apreneu, i estudieu, com més millor, que així tindreu un futur garantit. Mentida. Els hem mentit. És com quan érem petits i ens deien al cotxe, que ja estàvem a punt d'arribar, i encara faltava una hora.Doncs els polítics d'aquí i d'allà tampoc han explicat tota la veritat als joves, els darrers anys; hi haurà prou habitatge públic, l'educació pública serà de qualitat, i amb el màxim de recursos possibles i podreu treballar a Sant Cugat, Catalunya o Espanya. En l'últim any, el total de catalans d'entre 15 i 34 anys que viuen a l'estranger ha passat de 50.640 a 55.319.
Jo treballo amb joves de 12 a 18 anys, i quan algun cop he volgut parlar de política, no he tingut massa èxit. Val a dir, que darrerament l'anomenat“procés”, ha provocat que els adolescents es decantin o opinin, si volen ser espanyols o catalans. Benvingut sigui el “procés”, si és per apropar als joves a la política.
Si als anys 90 la política no interessava a la joventut, perquè res no passava, ara no els interessa, perquè saben moltes coses, i no massa positives, malauradament. Si la distància entre un ciutadà a l'atur i un polític, és molt gran, entre un jove de 18 anys i un polític, és abismal.
Molta feina els espera als directors de campanya, de cada partit, per saber vendre la “moto” als votants més novells. Fer quatre tiuts enrotllats, no serà suficient.
Els joves necessiten eines i espai, per a poder construir, en aquest solar tant buit que els hi deixem.
Joves, no falta poc per arribar, el camí serà dur i llarg. Ànims i força.

Article publicat a l'edició digital del TOT SANT CUGAT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada