dilluns, 23 de febrer de 2015

PLAN DE SOCIAL MEDIA: APRENENTATGE I SERVEI







Para desarrollar el plan social media , he escogido un proyecto educativo denominado APS (Aprendizaje i Servicio) http://www.aprenentatgeservei.cat/index.php
El aprendizaje servicio (aprenentatge servei-APS) es una propuesta educativa que combina procesos de aprendizaje y de servicio a la comunidad en un único proyecto bien articulado en el que los participantes se forman trabajando sobre necesidades reales del entorno con el objetivo de mejorarlo. El aprendizaje servicio es, pues, un proyecto educativo con utilidad social, donde se fusionan dos conceptos;la intencionalidad pedagógica i la intencionalidad solidaria.
En este marco, el Centro Promotor de Aprendizaje Servicio (Centre Promotor d'Aprenentatge Servei) es un espacio generador de iniciativas y confluencia de acciones encaminadas a facilitar y reforzar los proyectos de APS. Está formado por diferentes instituciones y entidades y tiene voluntad de servicio público, independiente de la Administración.
La naturaleza del mismo proyecto, emana una importante relacion en red entre associaciones y entidades, y pienso que es importante analizar y si cabe mejorar, las acciones que ya realizan.
Pienso, que es una iniciativa, con un potencial enorme, y con muchas actividades y propuestas que funcionan muy bien, pero a mi parecer, con poco difusión en las redes y en la esfera mediática.
La idea de reunir acciones, de diferentes asociaciones y entidades, juega en contra de la misma iniciativa, en el sentido que no estamos hablando de una sola entidad o organismo , con una personalidad propia, sinó de la suma de diferentes acciones.
Pero si estas entidades, que ya colaboran y participan, toman en serio la iniciativa, el proyecto puedo crecer aun mas.No estamos diciendo que la colaboración no sea franca, però la intereacción y las propuestas, han de ser más frecuentes.Enumeramos algunas de las instituciones que dan soporte y la impulsan: 
  • Fundació Jaume Bofill 
  • Fundació Pere Tarrés 
  • Fundació Catalana de l'Esplai 
  • Universitat de Barcelona 
  • Fundació Escola Cristiana de Catalunya 
  • Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya 
  • Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona 
La complicidad con cada una de ellas, ha de ser constante y vital.Comenzando por tener mas presencia en sus medios sociales,espacio y presencia en la portada de sus webs, menciones ens sus redes sociales, o dinamizaciones y jornadas conjuntas de manera anual. 

diumenge, 15 de febrer de 2015

COMPARTIR PER SORTIR DE LA CRISI





Deia el mes passat, que els joves actuals tenen la difícil tasca de fer-nos sortir de la crisi
Pobres joves, quina responsabilitat resoldre tot el desgavell que els deixem...

Sento molts cops gent gran mal parlar dels joves... que són uns mandrosos, que no saben el que és el sacrifici, que no saben el que és passar gana, que estan massa consentits...
Si mirem enrere, històricament, la joventut sempre ha estatestigmatitzada.

És com si no els permetéssim ser rebels, transgressors, no deixem que experimentin, i que no s'equivoquin, quan tot l'anterior és necessari per madurar i créixer, penso jo.

Adults, pares, mestres, educadors, ens aterra que els nostres alumnes, usuaris, fills, no triïn el camí correcte, i que això els empenti a l'abocador més fosc! Falsa i errònia interpretació, sinó entenem que la suma dels camins, encertats i no encertats, té més riquesa i valor.

Quan la meva generació vam descobrir Internet, volíem que tot fos per nosaltres, posseir pel·lícules, sèries, discografies completes, semblava que s'acabés el món! Paral·lelament a la xarxa, la daurada dècada dels 90 i principis de 2000, el desenvolupament absolut del capitalisme global ens inclinava a la possessió de béns materials: comprar un pis, tenir un cotxe o adquirir el telèfon mòbil més complet del mercat (no costava res, la companyia te'l regalava...).

La crisi actual ha provocat la transformació d'aquests hàbits i costums. Em sento un afortunat de treballar amb adolescents perquè ells estan “vius”, i em diuen què es cou al carrer, en cada moment. I els meus joves santcugatencs em diuen que s'ha acabat posseir coses, que ha arribat l'etapa de compartir; per què vull baixar-me una cançó de l'Emule, si la puc escoltar, compartir i comentar amb els meus amics, al Youtube o a l'Spotify? Les pràctiques, que ells executen a la xarxa són un model deviure i conviure, gens egoista, i molt social, plural i solidari. Molta gent analitza com a negatiu compartir, ensenyar la nostra vida en un perfil social. Donem la volta i mirem de veure el compartir com una forma d'aprenentatge comunitari. Junts connectats som millors i aprenem més coses.

De ben segur que una societat que no està obsessionada amb la propietat material no reproduirà un model basat a comprar un habitatge privat, per a fer especulació, com molts es van quedar en l'intent de poder-ho fer. Mentre nosaltres compràvem i edificàvem com a bojos, al nord d'Europa, les famílies vivien de lloguer.

Per què hem de comprar cotxes, si sabem que un automòbil perd el seu valor el mateix dia que surt per la porta? El leasing, el renting o elcarsharing seran costums en alça.

Ells són la generació del compartir, i tant de bo prenguem nota tots plegats.

Article publicat al Tot Sant Cugat l'11 de febrer de 2015