diumenge, 15 de febrer de 2015

COMPARTIR PER SORTIR DE LA CRISI





Deia el mes passat, que els joves actuals tenen la difícil tasca de fer-nos sortir de la crisi
Pobres joves, quina responsabilitat resoldre tot el desgavell que els deixem...

Sento molts cops gent gran mal parlar dels joves... que són uns mandrosos, que no saben el que és el sacrifici, que no saben el que és passar gana, que estan massa consentits...
Si mirem enrere, històricament, la joventut sempre ha estatestigmatitzada.

És com si no els permetéssim ser rebels, transgressors, no deixem que experimentin, i que no s'equivoquin, quan tot l'anterior és necessari per madurar i créixer, penso jo.

Adults, pares, mestres, educadors, ens aterra que els nostres alumnes, usuaris, fills, no triïn el camí correcte, i que això els empenti a l'abocador més fosc! Falsa i errònia interpretació, sinó entenem que la suma dels camins, encertats i no encertats, té més riquesa i valor.

Quan la meva generació vam descobrir Internet, volíem que tot fos per nosaltres, posseir pel·lícules, sèries, discografies completes, semblava que s'acabés el món! Paral·lelament a la xarxa, la daurada dècada dels 90 i principis de 2000, el desenvolupament absolut del capitalisme global ens inclinava a la possessió de béns materials: comprar un pis, tenir un cotxe o adquirir el telèfon mòbil més complet del mercat (no costava res, la companyia te'l regalava...).

La crisi actual ha provocat la transformació d'aquests hàbits i costums. Em sento un afortunat de treballar amb adolescents perquè ells estan “vius”, i em diuen què es cou al carrer, en cada moment. I els meus joves santcugatencs em diuen que s'ha acabat posseir coses, que ha arribat l'etapa de compartir; per què vull baixar-me una cançó de l'Emule, si la puc escoltar, compartir i comentar amb els meus amics, al Youtube o a l'Spotify? Les pràctiques, que ells executen a la xarxa són un model deviure i conviure, gens egoista, i molt social, plural i solidari. Molta gent analitza com a negatiu compartir, ensenyar la nostra vida en un perfil social. Donem la volta i mirem de veure el compartir com una forma d'aprenentatge comunitari. Junts connectats som millors i aprenem més coses.

De ben segur que una societat que no està obsessionada amb la propietat material no reproduirà un model basat a comprar un habitatge privat, per a fer especulació, com molts es van quedar en l'intent de poder-ho fer. Mentre nosaltres compràvem i edificàvem com a bojos, al nord d'Europa, les famílies vivien de lloguer.

Per què hem de comprar cotxes, si sabem que un automòbil perd el seu valor el mateix dia que surt per la porta? El leasing, el renting o elcarsharing seran costums en alça.

Ells són la generació del compartir, i tant de bo prenguem nota tots plegats.

Article publicat al Tot Sant Cugat l'11 de febrer de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada