OSCAR BARRIL ANDRÉS

Instagram @dariusbruna Sempre he dit que és un luxe, poder treballar per millorar la ciutat, en la que vius. Em fa sentir orgullós, i la feina pren un sentit ple. A més a més, treballar a serveis socials a Sant Cugat, professionalment, t’ofereix una mirada, que cap altre municipi, et pot oferir,la convivència, de famílies amb un nivell econòmic i cultural ben diferent. Però hi ha un fet, que és comú a moltes famílies, pobres o riques: El temor i la incertesa inicial de crear una família. Tenir fills, un dels reptes més meravellosos i més difícils de prendre. Va per davant, sóc pare de tres fills, i que amb aquest article no pretenc donar cap lliçó a ningú. Afegiré, que quan algun amic o conegut, inicia aquesta gran aventura, i em demana consell, jo abans l’adverteixo, que li puc explicar la meva experiència, però cada història, cada fill, cada pare, cada mare, és quelcom únic, i que res és igual, i el que val per mi, pot ser que no valgui per altres. Detesto a les mares i pares

Arran del meu darrer article, de com trasmetre i explicar el "procés" català, com a pares i/o educadors, he creat una infografia, més concreta de com parlem del què està passant, quin tipus de lèxic emprem, i quines explicacions són les més adequades, amb els més joves.