El risc dels mòbils apareix quan la tecnologia controla els joves i no a la inversa

Tamara Atienzar | Noticia publicada el 4/des/14

L'educador social especialista en adolescents i joves Òscar Barril ha explicat que l'adicció als mòbils en els joves es manifesta quan deixen de banda activitats d'oci com l'esport per dedicar temps a la tecnologia. Barril, que ha impartit una xerrada al Casal TorreBlanca, ha destacat que els pares i mares no han de controlar ni prohibir l'ús del mòbil, sinó actuar com un model referent i educar els fills perquè en facin un ús responsable.

Algunes de les frases més destacades de l'entrevista:

'El risc dels mòbils apareix quan la tecnologia controla els joves i no a la inversa. Quan un adolescent deixa de fer coses de la vida real com esport o activitats d'oci hi ha risc d'adicció.'

'La inversió de temps en el mòbil cada vegada és més gran i és la primera eina de consum; l'ordinador ha quedat més aparcat'

'No s'ha de controlar ni prohibir la tecnologia sinó que s'ha d'educar per fer-ne un ús responsable.'

'La configuració de Whatsapp ja dóna elements d'acció, com l'última connexió o el 'check' blau, que genera un control sobre els altres.'

'El que més s'està tractant a les unitats de psiquiatria és l'adicció als videojocs però ja comencen a arribar casos del mòbil.'

'És clau que els pares siguin un model. Molts pares no fan un bon ús de la tecnologia perquè la fan servir en estones d'oci.'

'Per superar l'adicció hem de veure que hi ha moments per a tot. La tecnologia ens pot ajudar a transformar el nostre entorn i pot ajudar a canviar les coses, més enllà de fer-se 'selfies'.'

JOVES 2.0 SANT CUGAT 04/12/12

ANÀLISI DE L'ESTRATÈGIA DIGITAL D'ÒMNIUM CULTURAL

Aquesta entitat, creada l'11 de juliol de 1961, va nèixer en un moment històric en què la cultura catalana es trobava censurada i perseguida per la dictadura franquista i, per tant, recuperar-la i mantenir-la era una necessitat nacional.50 anys després l'entitat segueix sent un punt de referència en la defensa de la llengua, la cultura, i la identitat catalana, i en els darrers anys la seva reivindicació ha anat lligada molt en paral·lel, a una altra entitat, l'ANC (Assemblea Nacional de Catalunya).Plegats han recollit el malestar de la població, i han esdeveniguts els portaveus de una gran part de la societat civil.L'entitat ha vehiculat aquest reclam popular,a través dels mitjans digitals,i ha multiplicat els seus seguidors a la xarxa.

Facebook: Més de 50.000 seguidors a facebook,i 5290 persones que en parlen, xifra més que respectable, si ho comparem amb altres entitats de nivell estatal, com Creu Roja Espanyola,Unicef o Intermon. Però si ho comparem amb altres entitats de característiques similars, com l'Assemblea Nacional de Catalunya,aquesta duplica les seves xifres a la xarxa de Zuckerberg 144.582 likes, i més de 22.00 persones que en parlen.Segons el portal LikeAlyzer, que analitza i compara les pàgines a facebook, recomana un ús més obert de la pàgina als seus seguidors (ningú pot penjar res al mur, tan sols opinar sobre els seus posts), demanar més la seva opinió, i penjar més fotografies.En les pàgines sense ànim de lucre, li dona la posició 83.Adjunto informe

Twitter:La xarxa social més activa, i en la que la entitat més confia,78568 seguidors,7566 piulades,unes xifres que evidencia una alta participació.Ja en el 2011, i quan el moviment independentista començava a  creixer fruit del desencís del fracassat Estatut de Catalunta del 2010, l'entitat convoca un cicle de conferències per parlar d'educació, cultura i política, des d'una altra òptica, i sota el títol "#Omniumtwits, les TIC al servei del país".En aquestes jornades Òmnium Cultural ja preveia que les noves tecnologies i, concretament, la xarxa social Twitter ha provocat un canvi, una nova manera de fer política i d'apropar polítics i ciutadans. Aquesta eina podia permetre a la classe política contactar directament amb la ciutadania, dialogar amb ella i intercanviar opinions, idees i propostes.

Resum de les tres sessions del cicle '#omniumtwits, les TIC al servei del país' http://t.co/a3H4a2M

— ÒmniVm Cultural (@omnium) Mayo 27, 2011

Tweetreach (adjunto informe) ja ens detalla la facilitat de l'entitat per assolir retweets, mencions i respostes.Sap combinar el seu missatge amb etiquetes de gran difusió #9N #araeslhora #votaresnormal #trobadaterritorial.La seva reivindicació més recent, la lluita per la celebració de la consulta a Catalunya, desemboca en la necessitat, de crear una compte nova a twitter @araeslhora , per tal de no monopolitzar el missatge del seu compte oficial, que va més enllà de la reivindicació independentista.

Youtube: Canal amb més de 900 subscriptors, 386.497 visualitzacions, i amb vídeos de gran impacte emocional, reivindicant el seu missatge.Supera en seguidors, a qualsevol de les entitats que apareixen a l'estudi 

"Estudio sobre el uso de la comunicación digital en organizaciones no gubernamentales(ONG)" però novament es veu superada per l'altre entitat germana ANC, que compta amb més de 7000 subscriptors, i amb quasi dos milions de visualitzacions.

Com a conclusió podem dir que Òmnium Cultural, entitat de més de 50 anys d'història, ha sapigut adaptar-se i actualitzar-se, utilitzant les xarxes socials, per difondre el seu missatge.

Aquesta expansió digital, li hauria de servir, per augmentar el seu número de socis.L'Assamblea Nacional de Catalunya, ja compta amb 51000 membres,(45.523 Òmnium) on més de 34.105, són socis de ple dret (pagant quota) amb tan sols 3 anys de vida, i demanat als seus seguidors (socis i no socis) ajudes econòmiques, sense cap prejudici, mostrant un procés molt transparent, on la revindicació és del poble, i si cal, la "paga" el poble, sense mecenes ni influències de grans mitjans ni grans poders econòmics.

El seu enllaç a Instagram, pot confondre, ja que l'entitat no té compte oficial, sinó que ens duu a un enllaç, amb les fotografies en aquesta xarxa amb l'etiqueta #omniumcultural.Des d'aquest informe, recomanem la creació d'un compte oficial, ja que és un espai amb fort ascens, i de gran difusió.

JOVES 2.0, CONVIVIM AMB LES PANTALLES

Pares desorientats, mestres, educadors.....parlem dels nostres joves i de l'ús de les seves pantalles!!!

Us espero aquest dijous 4 a les 18:00 a la Masia Torreblanca!!!

EL MEU #9N

www.totsantcugat.cat

Faig aquest article, per si d’aquí uns anys, oblido allò que vaig viure el 9 de novembre, i ho pugui tornar a assaborir jo, els meus fills, o els meus néts...
El dia 8 de novembre vaig anar a dormir amb una sensació de màgia i d’il·lusió, comparable a la d’una nit de Reis Mags. Aquell pessigolleig i aquella incertesa del que passaria l’endemà al matí em va transportar a la meva infantesa.
Hi haurà molt carbó? O serà un dia ple de regals i d’emocions?
L’endemà em vaig llevar abans que sonés el despertador. M’havia inscrit com a voluntari i era suplent de taula, a l’Institut Joaquima Pla i Farreras, per tant, havia d’estar a les 8.00 h en punt, per si fallava algun titular.
Vaig anar caminant, feia fred, i el sol no havia sortit, i tampoc feia pinta que volgués sortir. Petits núvols anaven unint-se, tapant a poc a poc el cel blau. Al carrer, poca gent, una dona passejant el gos, uns joves tornant de festa, i un camió d’escombraries trencava el silenci d’un matí de diumenge.
En arribar a l’institut, una trentena de persones feien cua a la porta.Saludo un company de tertúlia de cafè, dels matins, que estava dels primers de la fila. Estava eufòric, emocionat. Acaben d’entrar els Mossos! Em diu. Vaja, a veure si els Reis Mags s’han quedat adormits...
Entro ràpidament, i veig un munt de gent preparant taules, urnes, cartells, adhesius... No donava crèdit de la multitud de gent, de la infraestructura de l’esdeveniment, i de la seriositat amb què tothom feia les coses.
M’acosto a una dona, que duia un adhesiu de coordinadora. És la que va més atabalada de totes, però no perd el somriure... Sort que el meu marit s’ha quedat a ajudar-me! -em diu.
8.30 h, la coordinadora reuneix tots els suplents. Com pot ser que una vintena de persones, que no érem titulars, encara seguíssim allà!! Tots, en el fons, volíem participar, i deixar empremta, sentíem que allò era un pas històric, de molts altres que vindrien. Un esglaó d’un camí molt llarg. Un avi de més de 80 anys volia fer el que fos, que fins les 9.00 h no marxava, per si calia fer alguna cosa. Ho deia amb els ulls envidriats, amb emoció. De ben segur, que això de transgredir una mica, el transportava molts anys enrere, i es sentia com un adolescent.
La coordinadora ens demana els telèfons de tots els suplents, per si cal trucar-nos en algun moment del dia. Ningú dubta, i donem el telèfons.
8.45 h, dos membres de l’Assemblea demanen si algú els pot ajudar a posar unes taules i unes cadires a fora, per recollir signatures per denunciar la manca de facilitat d’exercir el dret a votar a què el Govern espanyol ha sotmès els catalans. Jo m’ofereixo ràpidament.
8.55 h, un membre d’una taula ens fa una foto a tots, voluntaris i titulars, abans d’obrir la porta de l’institut.
Tots somreien d’alegria, de felicitat, no calia que el fotògraf ho demanés… Ningú sabia què ens portaria tot allò, però la il·lusió d’exercir la llibertat era més forta que el fi.
Sóc dels primers de votar. Em fan una foto. No havia vist mai, en cap elecció (general, autonòmica, municipal), on els votants volguessin fer-se una instantània. Una selfievote, llegia per Twitter…
Sí, sí... La resta ja sabeu com va anar…

Article publicat al Tot Sant Cugat el 24 de novembre de 2014

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/11/el-meu-9n-24835.php

XERRADA "TALLER JOVE NATURA" Fundació Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull

EXPOSICIÓ EMOCIONAL

www.mercefontanilles.org

Les darreres setmanes, he tingut dos retrobaments, amb antics usuaris santcugatencs, que m'han fet pensar i reflexionar moltes coses.

La sort o desgràcia, dels que treballàvem amb persones, és la nostra exposició emocional.Comparteixes moments de dificultat, i algunes vegades, moments de superació i èxit.Pots esdevenir una figura referent, o també despertar ires i odis.

Malament, si un cas, et preocupa i te l'enduus sota el coixí de casa teva, abans d'anar a dormir, o ens equivoquem si ets massa fred, i et distancies massa de la persona, per actuar amb contundència.

Un retrobament normalment és quelcom agradable, malgrat, la intervenció no hagués estat molt fluïda, tant l'usuari com el professional, deixen enrera desavinences passades, i es disposen a fer un discurs de la vida actual, alguns amb camins més afortunats, d'altres amb recorreguts més difícils.

El primer dels casos,però, va ser molt efusiu.Em va abraçar,i em va recordar els anys compartits, com anys agradables i feliços.Ja no era un noi, era un home.Era una sensació ben estranya,la seva veu, el seu cos havien mutat.Deixar-los de veure als 15 anys, i tornar-los a veure 5 anys després, em feia perdre aquesta evolució final del jove que passa a ser adult.  Era un bon noi,astut llest, amb mases responsabilitats del que li pertocava per l'edat, amb el perill de perdre la infancia que havia de viure.Em va dir que havia estat una temporada al Marroc, que de quan en quan li agrada tornar,però tampoc molt sovint.Amb un cop cada any i mig ja en té prou.Ell ja s'ha acostumat a viure en el món occidental, i també té enyorança de Catalunya, quan viatja al seu país d'orígen.Hi ha dues coses, que malauradament l'uneixen de les seves dues pàtries, ni a Catalunya, ni al Marroc, pot trobar una feina.No el veig massa preocupat.Té mitja família treballant a Londres, en el món de l'hosteleria, i té la seguretat de tenir feina, quan ell vugui.Li faig quatre preguntes en anglès, i malgrat que la seva pronuncia no seria la més britànica, se n'ensurt prou bé.Li desitjo tota la sort del món.

Ella també ha canviat molt, la seva adaptació a Catalunya, i a Sant Cugat concretament, ha estat total.La sents parlar, i la seva dicció linguïstica, no desentonaria pas a la cafeteria del Club de Polo de Barcelona.Quan era petita, tant ella com la seva mare, sempre s'esforçaven  en mostrar una aparença de normalitat, que allò d'estar a serveis socials, era quelcom passatger...el dia a dia però, els feia adonar-se'n que no tot era de color de rosa.El primer que em comenta ,amb ganes de reivindicar-se, es que està estudiant a la universitat.Sentia que em volia mostrar, que havia deixat enrera la nena indecisa, plena de dubtes i contradiccions, que havia conegut.Una nova seguretat, un pèl forçada.

Recordo una noia desmotivada en general,ni el millor Servei d'Informació Juvenil, era capaç d'orientar-la, en un camí formatiu, que fos il·lusionant.És normal, en part, que un adolescent no sàpiga que farà del seu futur.Prou feina tenen, per tenir una infancia i una joventut feliç. Els adults (pares, professionals..) ens obsessionem en dibuixar els camins del nostres joves, mil·limètricament, i no ens adonem que sovint ofeguem el seu present.Me n'alegro que ella, finalment hagi trobat un motor il·lusionant, que faci funcionar la seva vida.

La vida, a vegades, no és com l'havies imaginat, ni com l'havies somiat, ni tan sols com te l'havien planificat. Feliç de retrobar-los, i emocionant, que t'expliquin les seves històres de vida.

Article publicat al Tot Sant Cugat el 26 d'octubre de 2014

                                      

MIRAR AMB ULLS D'INFANTS, UN AUTÈNTIC REPTE

El passat 15 d'octubre vaig assistir al Palau Macaya, a la jornada de presentació de "La Pobresa amb ulls d'Infants".Un luxe, una fortuna i un plaer, formar part dels professionals cridats a reflexionar, pensar i construir, propostes al voltant de la infancia, malgrat que treballar des de dins un banc o una caixa, per la justícia social dels joves, tingui sense cap mena de dubte, totes les contradiccions del món.Però, com diu en Xavier Gómez Revuelta @xavigomezr, "Si en Jaume Funes et truca, no pots dir-li que no".

La jornada la va iniciar en Jordi Longàs, president del projecte més ambiciós de l'Obra Social La Caixa, "Proinfància", i ens va detallar l'estat, les xifres i els territoris d'acció del sistema d'ajudes de La Caixa.

En Jaume Funes @jaumefunes, el va precedir, per situar el moment de la infancia, de les formes de pobresa, i de la necessitat de reflexió dels professionals,dels mitjans de comunicació i de polítics, tos conjuntament.

I finalment en Gonzalo Fajul @gonzalofanjul , periodista especialitzat en l'anàlisi de la pobresa, activista contra la pobresa (com ells es defineix), i responsable i impulsor de @porCausaorg i @masocialorg , ens va presentar en exclusiva("esto no me lo pongaís en twitter), estudis sobre la pobresa infantil, amb un discurs fresc, dinàmic i colpidor.

El 10 de novembre estem citats de nou, ja per seminaris professionals.Un repte molt ambiciós, ser prou empàtics, per ficar-nos en la perspectiva i en la mirada dels infants. 

@jordibernabeu

L'EDUCADOR/A SOCIAL NEIX O ES FA?

Fer-me aquesta pregunta, m'ha portat inevitablament a mirar enrera, i pensar quines motivacions em van portar estudiar educació social.

Jo volia estudiar periodisme.Però quin sentit tindria aquest blog, sense la meva experiència amb el treball amb persones?

Just abans d'anar a la facultat a fer Periodisme o Comunicació i Audiovisual, un amic més gran que jo, estava estudiant Educació Social, i ja estava treballant alhora.Recordo aquella tarda amb nostalgia, i amb trascendència.Sabia quet era un moment important de la meva vida.Em deia que treballar per la millora de les persones, donava un sentit a la teva feina, enorme.Es deia, i es diu David, i recordo que també em deia, que si el que volia era cobrar molts diners, que escollís un altre camí.Però, a canvi, tindria una professió on podria treballar en àmbits molt diferents, tants com persones existeixen al món; adolescents, avis, drogodependents, infants...

Tot allò que el David em deia, m'encaixava molt bé.Mai he estat molt ambiciós per acumular grans fortunes, ni he estat persona de grans luxes, i que millor que trobar una professió amb una gran recompensa moral i emocional.

LLAPIS DESCOLORITS

http://www.becasalpino.com/

Segur que molts pares teníeu ganes que arribés l'"anhelada" tornada a l'escola

A mi em sap greu, sentir i pensar (ho sé, he pecat, jo enguany ho he desitjat una miqueta...) tenir ganes que els teus fills vagin a l'escola i no veure’ls durant unes hores, que mengin de manera equilibrada al menjador... que tornin a la rutina, que tan bé els va...

L'any que ve, m'agradaria no ser tan fred i entristir-me, per deixar de passar totes les hores del dia amb ells, durant les vacances d'estiu.

Amb aquest batibull, que representa el mes de setembre (final d'estiu, reunions de l'escola, tornada al gimnàs, deixar de fumar...) voldria destacar dues coses que m'han encuriosit.

D'una banda, i parlant de la nostra ciutat, i dels nostres joves alumnes santcugatencs, 19.622, assistiran a les diferents escoles del municipi. Una quantitat més que respectable, i que no té comparació amb altres municipis.

Una altra dada que també és ben singular, i que, difícilment, trobaríem en altres poblacions catalanes, és que el 57,8% dels joves santcugatencs aniran a escoles concertades o privades. La resta,un 42,2%, estaran en escoles públiques, percentatge que disminueix aquest curs un 2%, al contrari que a les concertades i privades, que experimenten un ascens.

I entre tantes dades, xifres i adequant-nos a la rutina i al canvi d'estació, navegant per la xarxa, m'apareix un bànner de publicitat, d'aquests que s'obren sense demanar-ho, un anunci que em fa saltar la meva alarma interna.

La reconeguda marca Alpino, de llapis de colors, de l'empresa Industrias Masats, amb seu a Barcelona, ha organitzat un sorteig de 30 beques escolars de 1.000 €.

COMPETÈNCIA CARRONYAIRE

www.totsantcugat.cat

Ja que estem en ple estiu, aquest cop provaré de deixar de parlar de temes socials i educatius, i parlaré d'un fenomen comercial a Sant Cugat, que em té sorprès. 

Sóc conscient de la meva ignorància, però vull plasmar la meva visió del simple ciutadà santcugatenc, que té la fortuna d'anar caminant amunt i avall pel centre de la nostra ciutat, i que només té la mirada neta i neutra del veí que observa, mira i pensa... 

L'entramat comercial de la ciutat ha canviat molt els darrers anys. Els comerços obren i tanquen amb una facilitat i rapidesa, que espanta!! Digueu-me quantes botigues de cigarretes electròniques queden? Les pressions de 139 especialistes en salut pública, que van enviar una carta a la presidenta de l'OMS, i les restriccions de Brussel·les, semblen que han fet efecte, i el suflé del negoci ha baixat. Però la curta vida de les botigues i comerços no és un tema tan sols de les cigarretes afecta, malauradament, a tot tipus de negocis, fins i tot, els restaurants xinesos que no tancaven mai!! Fa més d'un any, que el WOK, a l'entrada de Carretera de Cerdanyola, va tancar. 

CÀNNABIS I FRACÀS ESCOLAR

www.santcugat.cat

El passat 1 de juliol l'Ajuntament de Sant Cugat, va organitzar la 1a trobada Internacional sobre Diferències d'Aprenentatge. A banda de les ponències curioses, i invitats internacionals, que després analitzarem, es va presentar un projecte pilot, que es durà a terme el curs vinent. Sis escoles de Sant Cugat, abordaran les diferències d'aprenentatge, amb una programa de formació als mestres, perquè disposin de més eines per a poder abordar els casos més sensibles dels nens i nenes santcugatencs. D'aquesta manera es pretén reduir el fracàs escolar, i poder detectar amb objectivitat casos de TDAH o dislèxia.

Esperem que en aquest projecte, surtin beneficiats els joves amb dificultats reals, i no instrueixin als mestres a crear més malalts, i que els beneficiats en siguin uns altres. Ja m'enteneu..

BOLETUS ESCOLARUM

www.totsantcugat.cat

Hi ha una nova espècie de bolets a Sant Cugat del Vallès. És un tipus de bolets, que no és autòcton, ja que s'ha estès a diferents indrets i municipis de Catalunya. Tampoc és un fenomen d'enguany, Sant Cugat ja el coneix fa uns anys. Contràriament als bolets que tots coneixem, el "Boletus Escolarum", no es pot collir a la tardor, apareix abans de l'estiu, en el final de la primavera i a l'inici de l'estiu. A més a més les escoles que els toca viure amb aquests bolets, se’ls han de menjar si, o si, no tenen opció, i han d'aprendre a conviure amb ells. No són verinosos, però alteren bastant el curs escolar.

Suposo que si tens un fill/, a punt d'entrar a l'Escola Olivera, sabràs de que et parlo. Aquesta escola, el curs vinent en comptes de dues aules de P3, en tindrà tres.

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!

Ja tenim l'esperat mundial de Brasil en marxa, i sembla que el país no està tenint tota l'acollida que els organitzadors esperaven.Després de veure algun partit, i múltiples anuncis i promocions comercials relacionats amb l'esdeveniment, hi ha una cosa que m'ha copsat, i que aquesta setmana fins i tot el "doodle" de google n'hi ha fet èmfasi.

Les faveles de Brasil, apareix més en patalla aquests dies, que el mateix Crist Redemptor de Rio de Janeiro. Podem pensar que la imatge de les vivendes amuntegades, de diferents colors, construeixen una geometria atractiva, i ja és una icona representativa del país brasiler. Una mostra de la desigulatat, d'un enorme país, un símbol molt narratiu i literari "La Terra Alta" i "la Terra Baixa", l'estrella que brilla per una banda, i s'enfosqueix per l'altre. Aquest simbolisme però, a vegades, i encara més aquests dies, passa a ser un espai mercadotècnic i publicitari molt sucós, que pot resultar, almenys a mi m'ho sembla, un museu i souvenir per a turistes i consumidors.

Sant Cugat ha acollit enguany 31 projectes socials de servei a la comunitat

Sívia González | Noticia publicada a www.cugat.cat  4/jun/14

Fer de les iniciatives socials de servei a la comunitat un altaveu de l'educació en valors ha estat el tret comú dels 31 projectes d'Aprenentatge i Servei que l'Ajuntament ha reconegut aquest dimecres en l'acte de lliurament de diplomes als projectes fets aquest curs. Tallers de reparació de joguines, de recuperació de la memòria i de creació de llibretes són alguns dels projectes realitzats per part de 43 centres, entre escoles i entitats.

L'alcaldessa, Mercè Conesa, ha subratllat l''orgull' que sent per la feina que nens i joves han desenvolupat durant el curs dins el programa d'Aprenentatge i Servei, que integra el servei a la comunitat amb l'assimilació de continguts, competències, habilitats i valors. Enguany s'han presentat 31 projectes, 11 més que l'any anterior.

La professora d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB), Laura Rubio, ha destacat que tots les propostes presentades han partit d'una necessitat social la qual cosa, ha dit, contribueix a canviar la societat. Rubio també ha assegurat que els participants són molt conscient de l'alt valor social que tenen les iniciatives desenvolupades.

Dels 41 projectes presentats, el consistori ha presentat tres en l'acte de lliurament de diplomes als centres participants. L'escola El Pinar i la residència Cugat Natura han dut a terme un taller de recuperació de la memòria amb els avis amb els alumnes del cicle formatiu de grau superior d'infermeria. Alumnes de l'escola L'Olivera i els usuaris del Grup Catalònia han treballat junts en un taller per crear llibretes amb la tècnica del collage. Els nois del Taller Jove Natura han treballat en un taller de reparació de joguines electròniques procedents de la deixalleria que s'ofereixen als nens del Centre Obert Sant Cugat, tal com ha explicat l'Alexis.


43 centres han participat en aquests 31 projectes, on s'hi troben escoles de primària, entitats socials, residència, col·lectius veïnals i equipaments municipals.

pdf

DECIDIR QUINA ESCOLA VULL

www.media.cat

Viure la primavera per a molts pares, coincideix amb la bogeria d'escollir una escola per als seu fills(buff..aquest any em salvo..).Els mesos de març, abril i maig, són mesos, de portes obertes, preinscripcions, sol·licituds, reclamacions..

Quin gran dilema i preocupació representa per a moltes famílies, encertar l'escola ideal per al seu fill. Pública, privada o concertada?Que sigui a Sant Cugat, o millor a Barcelona?Què prioritzo?les instal·lacions?el projecte pedagògic?Em deixo seduir per les bones sensacions que em vaig enduu el dia de les portes obertes?o millor trio l'escola, per l'experiencia i prestigi, de ser la més antiga?Però la meva cosina els porta en una, que el professorat és sensible i encantador....Quanta informació!!!!

CRÍTICA DE CINEMA, "HER" i de la nostra relació actual amb les "màquines"

He vist recentment, la pel:lícula d'Spike Jonze, HER. Feia temps que un llargmetratge, no em feia reflexionar tant, i crec que hauria de ser una obligació mirar-la, pels que estem enganxats a múltiples gadgets electrònics, i a més a més, intentem aconsellar als més joves, del bon ús d'Internet, i de les xarxes socials.

Al cinema, hi hagut molts films de ciencia ficció, on ja posava a debat, la relació entre les màquines i l'home.Però HER, ho actualitza de forma brillant, i incideix per mi, en un punt molt interesant; tot el que arribem a plasmar (sentiments, reflexions, experiències, vídeos , fotografies) en les diferents plataformes digitals (whatsapp, facebook, twitter, e-mails..) si poguéssim reunir-ho i ordenar-ho tot, segur que en podríem treure una bona definició del que som, del que sentim, de com ens agrada expressar-nos, dels nostres gustos, hàbits,dels nostres defectes, etc.

MODELS DIGITALS

El passat 31 de març em vaig citar a la Casa de Cultura amb algunes famílies santcugatenques en el cicle de xerrades de l'Escola de Pares i Mares, per parlar de l'ús, consum d'internet i xarxes socials dels joves i adolescents Va ser molt interessant copsar les inquietuds i preocupacions d'alguns pares i mares. D'entrada vam fer una introducció sobre els arguments optimistes i pessimistes, de l'ús de les noves tecnologies i internet.Ens fa més ximples o més llestos? L'extensió de la memòria que representen els smartphones i Google ens fa més confiats? O bé ens fa pensar més ràpid i ens ajuda a ser més creatius, i a treballar millor en equip? (Amical Wikipedia, a casa nostra, és el millor exemple). En cap cas, no hi hagut cap gran estudi (potser encara no tenim prou perspectiva històrica) que determini una cosa o l'altra.

Tot i això, la incorporació d'una nova tecnologia sempre ha representat una crisi, i molts dubtes, per a l'home. El filòsof Sòcrates ja es va escandalitzar, en el seu moment, amb el neixament de l'escriptura i dels llibres. Pensava que si el coneixement ja estava als llibres no caldria pensar, i la societat es tornaria més buïda.



DONAR UNA SEGONA VIDA A LES JOGUINES

Notícia publicada al Tot Sant Cugat, sobre el taller de reparació de joguines, que realitzo amb els joves i adolescents del Projecte Taller Jove Natura, fruit d'una entrevista que em va fer en Pere Fernandez
http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/04/donar-una-segona-vida-a-les-joguines-20439.php

Donar una segona vida a les joguines

Pere Fernández

 És un dels casos d'Aprenentatge Servei que s'estan desenvolupant a Sant Cugat

L'Aprenentatge servei és una proposta educativa amb utilitat social. A Sant Cugat es fan 29 projectes basats en la metodologia d’aprenentatge servei.

Joves del Taller Jove Natura realitzen, cada primer trimestre de curs, el Taller de Reparació de Joguines, un projecte que consisteix a recuperar i separar joguines fetes malbé i reparar-les. Al taller es treballa l’electrònica, de manera que es recullen de la deixalleria municipal joguines amb components electrònics.

Òscar Barril, coordinador del Taller Jove Natura, explica que l’objectiu és “fomentar els valors del reciclatge i donar una segona vida a les coses, a part, és clar, d’aprendre nocions bàsiques d’electrònica”. El taller el realitzen un grup reduït de joves d’entre 12 i 14 anys, en seguiment per Serveis Socials. 

El projecte s’estructura en dues parts. El primer mes i mig arreglen un cotxe d’Scalextric, i en el segon mes i mig realitzen pròpiament el taller de reparació de joguines. L’última fase consisteix a embolicar les joguines amb paper de regal i portar-les al Centre Obert, on ensenyaran als més petits quin és el seu funcionament.

“La idea del projecte també és fer un grup cohesionat i fomentar el sentiment d’equip”, subratlla Barril. Aproximadament es reparen unes 30 joguines cada any.

ENTREVISTA CUGAT.CAT 31 DE MARÇ

O. Barril: 'Cal que els adults pugem al tren digital però sense ser ciberpolicies'

Adrià Claramunt | Noticia publicada el 31/març | 289 lectures

L'educador social Oscar Barril afirma que els pares han de pujar al tren de l'era digital per poder parlar amb naturalitat amb els seus fills sobre què fan i amb qui parlen però sense convertir-se en 'ciberpolicies'. Barril, que ha protagonitzat la xerrada 'Nadius i immigrants digitals: l'ús de les pantalles i la xarxa' dins dels marc de l'Escola de Pares i Mares, ha ressaltat que els adolescents estan desacomplexats a les xarxes socials i per això és molt important pactar unes normes d'ús i seguir educant en els valors de sempre. 

Escolta-ho   

Les frases més destacades de l'entrevista: 

'Els immigrants digitals som els que les noves tecnologies ens han agafat a mig camí i els nadius digitals són aquells que ja han nascut amb aquesta tecnologia'

Les xarxes també poden ser una bona eina per canviar l'entorn com ha passat amb les primaveres àrabs'

'Els adults anem amb molta cautela per temes de privacitat i els joves no tenen aquesta por. Estan desacomplexats dins la xarxa i per ells tot és publicable'

'Cal poder parlar amb naturalitat sobre què fan a la xarxa i amb qui parlen'

'Els joves viuen en un món totalment digital i els pares cal que pugem al tren'

'S'han de pactar unes normes d'ús i educar en els valors de sempre però ara també aplicables a la xarxa'

'Les xarxes són espais de relació social i cal fer una observació discreta, sense convertir-nos en ciberpolicies'
ENTREVISTA PUBLICADA A WW.CUGAT.CAT 
Enllaç

PRESENTACIÓ IMMIGRANTS DIGITALS I NADIUS DIGITALS-31 DE MARÇ DE 2014-CASA DE CULTURA

POBRESA ENERGÈTICA

www.elperiodicomediterraneo.com

La crisi ha provocat,malaudarament,el naixement de nous conceptes, i de noves formes de pobresa. El terme pobresa energètica, cada cop és més present als mitjans, i el que és pitjor, cada cop més famílies, la pateixen.

El Ple celebrat al Parlament de Catalunya, el passat 12 de març, sobre la pobresa, ja es va discutir sobre les necessàries actuacions en aquest àmbit.Però les conclusions, i les propostes d’acció no van quedar prou clares.

Segons un primer estudi de l’Associació de Ciencias Ambientals al 2012, ja ens indicava que al 2010, 12,4% de les llars espanyoles (més de cinc milions de persones) ja dedicaven més del 10% dels seus ingressos, al pagament de les factures d’energia.L’estudi també indicava, que més de 3 milions de persones a Espanya, es veia incapaç de mantenir una temperatura adequada, de comfort, durant els mesos d’hivern. La pròxima setmana publiquen el segon estudi, i ja avancen que aquestes xifres, s’eleven.

ACCIÓ COMUNITÀRIA 2.0

http://happygeese.com/index.php/esp/

Del 5 al 12 de febrer vaig tenir la fortuna d'assistir a unes jornades molt interessants al Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona, “Univers Internet”, un projecte amb un objectiu principal: fer reflexionar a mestres, educadors i professionals de la docència, en com afecta Internet a les nostres vides, i a les vides dels nostres usuaris/alumnes.

En una de les sessions, ens reptaven a conscienciar als joves a utilitzar les xarxes socials com a eina per a la contrucció d'una ciutat conscient i participativa.

Buff.. .ambiciós objectiu!

XUMETS I NADIUS DIGITALS

"El meu fill de 2 anys, sap passar les fotos del mòbil ell sol, i sap desbloquejar l'Ipad!"Segur que us haureu trobat, amb algun pare, mare,amic o familiar,(o tu mateix..) fan de les tecnologies, i orgullós del seu petit geni digital.

Ens trobem estudis, projectes, plans de prevenció, pel consum responsable d'Internet i de les xarxes entre adolescents.

Però...i els infants de 0 a 5 anys?Què fem amb ells?Es bo que trastegin gadgets electrònics, tant aviat?

Segons un estudi de Common Sense Media ,dos de cada cinc nens aprenen abans a utilitzar un smartphone o una tablet, que a parlar, triplicant aquesta xifra, respecte les dades del 2011.

Quan compleixin 8 anys un 72% dels nens hauran usat mòbils, tablets o dispositius similars. És un pas més enllà pel que fa a nadius digitals ja que mai abans els nens havien accedit de manera tan primerenca a l'ús de les noves tecnologies.

La resposta, a si això o és bo, o no crec que, s'ha d'analitzar amb un cert equilibri. No penso que sigui dolent que els nens comencin, a tocar i experimentar amb els dispositius digitals, de fet hi ha aplicacions maravelloses,i molt ben fetes per a nens petits.

El que seria perillós és utilitzar i convertir el mòbil o la tableta, en "cangurs virtuals"."No sé com calmar al meu fill, un cop hem acabat de dinar al restaurant, i com que no el puc deixar sol, al tobogan del jardí , li deixo el telèfon, perquè jugui, i estigui quietet, i al meu costat.."

Compte. Sentit comú. 

XERRADA CASA CULTURA 31 DE MARÇ DE 2014

http://www.santcugat.cat/files/651-6813-fitxer/EscolaParesiMares_2013-2014_Programa140130.pdf

El proper 31 de març, a les 19:00, esteu tots invitats a la meva xerrada a Casa Cultura, on parlarem de Xarxes Socials, Pantalles, Nadius Digitals i Immigrants Digitals

LLEI (FRANQUISTA) DE REFORMA LOCAL

TOT SANT CUGAT

A mitjans de l’any passat, els col·legis catalans de Politòlegs i Sociòlegs, Treballadors Socials, Educadors Socials, Pedagogs i Psicòlegs, i l'Associació Catalana de Municipis, es dirigien a ajuntaments, diputacions i Consells Comarcals proposant-los presentar mocions en favor del manteniment de l'oferta que presten, i que la llei de reforma local del govern central vol suprimir.

Així ho va fer l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El passat dilluns 20 de gener, i en sessió plenària, tots els grups municipals, (a excepció del PP) van aprovar la moció, en contra de la reforma local,que suprimeix competències municipals.

Sant Cugat podria perdre les competècnies d'igualtat i d'atenció a la dona, o la gestió de les escoles bressol i les escoles de música, entre altres coses. La recentralització, però, només ha fet que començar, i sembla que això no té aturador, per part de l’impecable govern del PP.

Es parla fins i tot, que ja estan preparant una llei que eliminaria municipis molt petits, per tal de reduir despeses en l’administració local. Increíble.

La llei de reforma de l’administració local és molt dura amb els municipis de menys de 20.000 habitants, on l’atenció social als ciutadans, quedaria totalment suprimida, i passaria a mans del Consell Comarcal o de la Diputació.

Quin sentit té eliminar els serveis socials als municipis, quan esdevè fonamental la seva proximitat? Com pot entendre una família amb situació precària, que agafi el cotxe, el tren o l’autobús, per anar a demanar una ajuda, o tenir una entrevista amb la seva treballadora social?

“Que no nos embauquen”, deia aquell. L'objectiu d'aquesta reforma no respon a una racionalització econòmica o evitar duplicitats, sinó, treure mecanismes de control, de transparència, treure autogovern i treure capacitat política als ajuntaments. Involució, tornada al passat. Al final aconseguiran que les funcions d’un l’alcalde siguin les mateixes que en l’etapa franquista, on la seva representació es reduïa quasi bé, a presidir la festa major.

La llei de dependència, ja ha causat una gran impotència entre els usuaris i els treballadors, quan se’ls deia, en un retard en l’ajuda, que allò no dependia d’ells, que hi havia més administracions implicades. No puc imaginar si aquesta llei s’aplica, què pot passar.

Santcugatencs com el Mudassar, el Jose Carlos, l’Antonella, la Ingrid, l’Aqib, el Juan, el Diego, l’Ivan, el Mohamed, el Johny Eduardo, o la Carme, no entendrien que després de tants anys, deixaria de ser el seu educador, o el seu treballador social.

Article publicat al Tot Sant Cugat el 24 de gener de 2014

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/01/llei-franquista-de-reforma-local-18660.php

ELS PQPI, UN OASI AL DESERT

www.gencat.cat

El passat 11 de desembre vaig estar fent tres debats sobre prevenció d’Internet, xarxes socials i mòbils amb els alumnes del PQPI de Mira-sol

És el segon any que hi vaig, i m’ho he tornat a passar de maravella amb ells. Interrompeixen la xerrada, debaten sobre el que els explico, aporten coses noves...El Casal Cultural Mira-sol ofereix enguany tres Programes de Qualificació Professional Inicial; Auxiliar en vivers i jardins, Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic, Auxiliar de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics.

Els joves que assisteixen tenen més de 16 anys i no han aconseguit certificar l’ESO. És un nou repte per nois i noies, (que han tingut un primer fracàs escolar) per tal de no abandonar els estudis definitivament. Més enllà del que aprenguin de jardineria, saber atendre un client darrere un mostrador o conèixer i manipular l’interior d’un ordinador, són estudis que han d’aconseguir motivar i incentivar. Normalment són adolescents amb baixa autoestima, poca seguretat amb si mateixos, i han de poder descobrir quines són les seves potencialitats. Arribar al punt de maduresa adequat, per trobar el propi camí, laboral i acadèmic.

La nostra societat actual sembla que no permeti relliscades, que només hi ha lloc per als primers,que els ritmes d’un jove han d’anar al mateix compàs. Els PQPI semblen un oasi en el ferotge món competitiu educatiu. Els docents dels PQPI  són quelcom més que mestres. Han de tenir cura de la formació humana, més que mai. 

No és el primer cop que sento dir algú, que propostes com aquestes, només són pàrquings de fracassos, destins fatídicament irremeiables, camins sense sortides. Us ben asseguro, que els nois i noies que vaig conèixer el dia 11, encara tenen molt a dir, i mereixen que sel’s respecti una maduració i un creixement i més lent i paulatí. Alguns d’ells no ha tingut un entorn familiar molt fàcil.

Els ajuts als PQPI, s’han vist perjudicats per les retallades. Aquests ajuts, que oferien 1.363 euros als nois de rendes més baixes que deixaven l'ESO per fer aquest curs professionalitzador abans de buscar una feina, ja no existeixen, el ministre Wert no ho ha prioritzat.

No sé si ella llegirà aquest article, però si ho fa, sabrà de qui parlo. Gràcies a ella ja no només sé que Justin Bieber és la compte de Twitter amb més seguidors, 42 milions, sinó que els darrers mesos ja ha arribat als 44 milions de “followers”... Gràcies!