MODELS DIGITALS
El passat 31 de març em vaig citar a la Casa de Cultura amb algunes famílies santcugatenques en el cicle de xerrades de l'Escola de Pares i Mares, per parlar de l'ús, consum d'internet i xarxes socials dels joves i adolescents
Va ser molt interessant copsar les inquietuds i preocupacions d'alguns pares i mares. D'entrada vam fer una introducció sobre els arguments optimistes i pessimistes, de l'ús de les noves tecnologies i internet.Ens fa més ximples o més llestos? L'extensió de la memòria que representen els smartphones i Google ens fa més confiats? O bé ens fa pensar més ràpid i ens ajuda a ser més creatius, i a treballar millor en equip? (Amical Wikipedia, a casa nostra, és el millor exemple). En cap cas, no hi hagut cap gran estudi (potser encara no tenim prou perspectiva històrica) que determini una cosa o l'altra.
Tot i això, la incorporació d'una nova tecnologia sempre ha representat una crisi, i molts dubtes, per a l'home. El filòsof Sòcrates ja es va escandalitzar, en el seu moment, amb el neixament de l'escriptura i dels llibres. Pensava que si el coneixement ja estava als llibres no caldria pensar, i la societat es tornaria més buïda.
Després d'aquesta introducció vam passar a parlar de com són els joves a Internet. Molts cops la mirada dels nadius digitals (generació que ja ha nascut entre pantalles i arroves...) és molt diferent de la dels immigrants digitals (els que ens ho hem trobat tot a mig camí). Els joves, d'avui, i els santcugatencs en gran mesura, han deixat enrere la “generació emule”. El concepte “streaming” i “clouding” ha conduït al públic juvenil a deixar de descarregar-se música o pel·lícules, i veure-ho tot online. I no els importa que el capítol de "Walking Dead"no es vegi gaire bé des de l'ordinador si són els primers en saber com acaba la següent temporada (Qualitat vs. Immediatesa). Ells sempre estan connectats (nosaltres obríem i apagàvem Internet...), no envien mai correus electrònics (això és cosa dels pares...) i quan llegeixen o visualitzen a la tableta o al mòbil alguna informació o algun vídeo, necessiten que es pugui compartir (consumidor i productor, a la vegada) en alguna xarxa social, és per això que ells mai van a les webs oficials, dels grans mitjans per informar-se. A ells la informació els arriba al seu perfil social, ja sigui d'un amic, d'un diari digital, o d'un bloguer molt ben informat. Per a ells la vida real i i digital no té diferències, tot pertany al mateix món. Els adults, majoritàriament, anem amb més cautela, més prudència, ens costa despullar la nostra privacitat (no sigui cas que l'Obama, m'envïi la CIA a casa...). En la part final, vam parlar més dels riscos, dels perills, saber quan els nostres fills, nebots, alumnes, estan trepitjant la línia vermella. Quan ells cada cop van invertint més hores en l'oci digital, deixant de fer altres activitats, esportives, recreatives, musicals o culturals, estarem més a prop de l'addicció. De la mateixa manera que quan les seves amistats són en major percentatge, exclusivament, virtuals, o si l'smartphone passa a ser un element sense control, on ells no són capaços d'aturar-se, ni a l'institut ni a casa, ni dinant, ni sopant, ni dormint, i a sobre, és font de discussions, baralles, conflictes, amb els pares, amics o parella. Els pares van treure les llibretes i el bolígraf quan vam llençar la darrera pregunta, ¿Què fem davant d'això? No hi ha dubte que, en la mesura del possible, els pares hem de ser presents a la xarxa. No cal que en donem d'alta de tots els perfils socials dels nostres fills, però sí que hauria de ser natural poder parlar amb els fills del que fan a la xarxa, amb qui es relacionen, què veuen, què pengen, què llegeixen. Malgrat hi hagi la tecnologia pel mig, i ens costi entendre les etiquetes que hi ha sota les fotos d'Instagram, hem de transmetre als nostres joves els valors de sempre, perquè estableixin unes relacions socials de respecte, tolerància, educació, solidaritat, empatia, també digitalment. Així evitarem, que siguin víctimes o agressors, de sextings o cyberbullings. I el més important de tot. Hem donar exemple digital. De res serveix definir o detectar els riscos dels adolescents, si nosaltres cometem l'error de caure en el mateix parany. Contestar e-mails o whatsapps mentre sopem, endollar el mòbil al nen durant la sobretaula d'un dinar perquè no ens molesti, o regalar un smartphone al teu fill per tenir-lo controlat, sense establir unes normes prèvies, serien exemples d'un mal camí per part nostra. Per tant esdevenir un model tecnològic és bàsic per educar en l'ús i consum de les pantalles, als nostres joves.
Després d'aquesta introducció vam passar a parlar de com són els joves a Internet. Molts cops la mirada dels nadius digitals (generació que ja ha nascut entre pantalles i arroves...) és molt diferent de la dels immigrants digitals (els que ens ho hem trobat tot a mig camí). Els joves, d'avui, i els santcugatencs en gran mesura, han deixat enrere la “generació emule”. El concepte “streaming” i “clouding” ha conduït al públic juvenil a deixar de descarregar-se música o pel·lícules, i veure-ho tot online. I no els importa que el capítol de "Walking Dead"no es vegi gaire bé des de l'ordinador si són els primers en saber com acaba la següent temporada (Qualitat vs. Immediatesa). Ells sempre estan connectats (nosaltres obríem i apagàvem Internet...), no envien mai correus electrònics (això és cosa dels pares...) i quan llegeixen o visualitzen a la tableta o al mòbil alguna informació o algun vídeo, necessiten que es pugui compartir (consumidor i productor, a la vegada) en alguna xarxa social, és per això que ells mai van a les webs oficials, dels grans mitjans per informar-se. A ells la informació els arriba al seu perfil social, ja sigui d'un amic, d'un diari digital, o d'un bloguer molt ben informat. Per a ells la vida real i i digital no té diferències, tot pertany al mateix món. Els adults, majoritàriament, anem amb més cautela, més prudència, ens costa despullar la nostra privacitat (no sigui cas que l'Obama, m'envïi la CIA a casa...). En la part final, vam parlar més dels riscos, dels perills, saber quan els nostres fills, nebots, alumnes, estan trepitjant la línia vermella. Quan ells cada cop van invertint més hores en l'oci digital, deixant de fer altres activitats, esportives, recreatives, musicals o culturals, estarem més a prop de l'addicció. De la mateixa manera que quan les seves amistats són en major percentatge, exclusivament, virtuals, o si l'smartphone passa a ser un element sense control, on ells no són capaços d'aturar-se, ni a l'institut ni a casa, ni dinant, ni sopant, ni dormint, i a sobre, és font de discussions, baralles, conflictes, amb els pares, amics o parella. Els pares van treure les llibretes i el bolígraf quan vam llençar la darrera pregunta, ¿Què fem davant d'això? No hi ha dubte que, en la mesura del possible, els pares hem de ser presents a la xarxa. No cal que en donem d'alta de tots els perfils socials dels nostres fills, però sí que hauria de ser natural poder parlar amb els fills del que fan a la xarxa, amb qui es relacionen, què veuen, què pengen, què llegeixen. Malgrat hi hagi la tecnologia pel mig, i ens costi entendre les etiquetes que hi ha sota les fotos d'Instagram, hem de transmetre als nostres joves els valors de sempre, perquè estableixin unes relacions socials de respecte, tolerància, educació, solidaritat, empatia, també digitalment. Així evitarem, que siguin víctimes o agressors, de sextings o cyberbullings. I el més important de tot. Hem donar exemple digital. De res serveix definir o detectar els riscos dels adolescents, si nosaltres cometem l'error de caure en el mateix parany. Contestar e-mails o whatsapps mentre sopem, endollar el mòbil al nen durant la sobretaula d'un dinar perquè no ens molesti, o regalar un smartphone al teu fill per tenir-lo controlat, sense establir unes normes prèvies, serien exemples d'un mal camí per part nostra. Per tant esdevenir un model tecnològic és bàsic per educar en l'ús i consum de les pantalles, als nostres joves.
Publicat al Tot Sant Cugat 25 d'abril de 2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada