LLEI (FRANQUISTA) DE REFORMA LOCAL

TOT SANT CUGAT

A mitjans de l’any passat, els col·legis catalans de Politòlegs i Sociòlegs, Treballadors Socials, Educadors Socials, Pedagogs i Psicòlegs, i l'Associació Catalana de Municipis, es dirigien a ajuntaments, diputacions i Consells Comarcals proposant-los presentar mocions en favor del manteniment de l'oferta que presten, i que la llei de reforma local del govern central vol suprimir.

Així ho va fer l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El passat dilluns 20 de gener, i en sessió plenària, tots els grups municipals, (a excepció del PP) van aprovar la moció, en contra de la reforma local,que suprimeix competències municipals.

Sant Cugat podria perdre les competècnies d'igualtat i d'atenció a la dona, o la gestió de les escoles bressol i les escoles de música, entre altres coses. La recentralització, però, només ha fet que començar, i sembla que això no té aturador, per part de l’impecable govern del PP.

Es parla fins i tot, que ja estan preparant una llei que eliminaria municipis molt petits, per tal de reduir despeses en l’administració local. Increíble.

La llei de reforma de l’administració local és molt dura amb els municipis de menys de 20.000 habitants, on l’atenció social als ciutadans, quedaria totalment suprimida, i passaria a mans del Consell Comarcal o de la Diputació.

Quin sentit té eliminar els serveis socials als municipis, quan esdevè fonamental la seva proximitat? Com pot entendre una família amb situació precària, que agafi el cotxe, el tren o l’autobús, per anar a demanar una ajuda, o tenir una entrevista amb la seva treballadora social?

“Que no nos embauquen”, deia aquell. L'objectiu d'aquesta reforma no respon a una racionalització econòmica o evitar duplicitats, sinó, treure mecanismes de control, de transparència, treure autogovern i treure capacitat política als ajuntaments. Involució, tornada al passat. Al final aconseguiran que les funcions d’un l’alcalde siguin les mateixes que en l’etapa franquista, on la seva representació es reduïa quasi bé, a presidir la festa major.

La llei de dependència, ja ha causat una gran impotència entre els usuaris i els treballadors, quan se’ls deia, en un retard en l’ajuda, que allò no dependia d’ells, que hi havia més administracions implicades. No puc imaginar si aquesta llei s’aplica, què pot passar.

Santcugatencs com el Mudassar, el Jose Carlos, l’Antonella, la Ingrid, l’Aqib, el Juan, el Diego, l’Ivan, el Mohamed, el Johny Eduardo, o la Carme, no entendrien que després de tants anys, deixaria de ser el seu educador, o el seu treballador social.

Article publicat al Tot Sant Cugat el 24 de gener de 2014

http://www.totsantcugat.cat/ca/notices/2014/01/llei-franquista-de-reforma-local-18660.php

ELS PQPI, UN OASI AL DESERT

www.gencat.cat

El passat 11 de desembre vaig estar fent tres debats sobre prevenció d’Internet, xarxes socials i mòbils amb els alumnes del PQPI de Mira-sol

És el segon any que hi vaig, i m’ho he tornat a passar de maravella amb ells. Interrompeixen la xerrada, debaten sobre el que els explico, aporten coses noves...El Casal Cultural Mira-sol ofereix enguany tres Programes de Qualificació Professional Inicial; Auxiliar en vivers i jardins, Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic, Auxiliar de muntatge i manteniment de sistemes microinformàtics.

Els joves que assisteixen tenen més de 16 anys i no han aconseguit certificar l’ESO. És un nou repte per nois i noies, (que han tingut un primer fracàs escolar) per tal de no abandonar els estudis definitivament. Més enllà del que aprenguin de jardineria, saber atendre un client darrere un mostrador o conèixer i manipular l’interior d’un ordinador, són estudis que han d’aconseguir motivar i incentivar. Normalment són adolescents amb baixa autoestima, poca seguretat amb si mateixos, i han de poder descobrir quines són les seves potencialitats. Arribar al punt de maduresa adequat, per trobar el propi camí, laboral i acadèmic.

La nostra societat actual sembla que no permeti relliscades, que només hi ha lloc per als primers,que els ritmes d’un jove han d’anar al mateix compàs. Els PQPI semblen un oasi en el ferotge món competitiu educatiu. Els docents dels PQPI  són quelcom més que mestres. Han de tenir cura de la formació humana, més que mai. 

No és el primer cop que sento dir algú, que propostes com aquestes, només són pàrquings de fracassos, destins fatídicament irremeiables, camins sense sortides. Us ben asseguro, que els nois i noies que vaig conèixer el dia 11, encara tenen molt a dir, i mereixen que sel’s respecti una maduració i un creixement i més lent i paulatí. Alguns d’ells no ha tingut un entorn familiar molt fàcil.

Els ajuts als PQPI, s’han vist perjudicats per les retallades. Aquests ajuts, que oferien 1.363 euros als nois de rendes més baixes que deixaven l'ESO per fer aquest curs professionalitzador abans de buscar una feina, ja no existeixen, el ministre Wert no ho ha prioritzat.

No sé si ella llegirà aquest article, però si ho fa, sabrà de qui parlo. Gràcies a ella ja no només sé que Justin Bieber és la compte de Twitter amb més seguidors, 42 milions, sinó que els darrers mesos ja ha arribat als 44 milions de “followers”... Gràcies!