Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

DESPROTECCIÓ SOCIAL

Imatge
https://www.totsantcugat.cat/opinio/desproteccio-social_206031102.html El passat 23 de novembre una treballadora social de Salt, va ser apunyalada a l’abdomen per un usuari. Va ser al carrer, no al lloc de feina, però el desgraciat fet ha obert un debat pendent, sobre les condicions amb les quals treballem els diferents professionals de serveis socials. Treballar amb famílies amb problemàtiques múltiples és una feina enormement complicada. Històries de vida desesperants, que sovint convé sacsejar i remoure per fer esclatar conflictes necessaris que són incòmodes tant pel professional com per l’usuari. Quan un usuari o una família usuària no veu completes les seves expectatives de cobertura social, és quan s'acostumen a viure les situacions de més tensió. Emmarcar aquest repte, i enfangar-te amb les emocions de les persones, et poden convertir en un referent, un salvador, un heroi, o bé en un enemic, que vols posar bastons a les rodes a les seves vides. Nosaltres mateixos,

DIA INTERNACIONAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Imatge
https://www.totsantcugat.cat/opinio/dia-internacional-de-les-persones-amb-discapacitat_204624102.html   Històricament les empreses ordinàries, públiques i privades, amb més de 50 treballadors han incorporat a les seves plantilles, obligats per la Llei General de la Discapacitat (antiga LISMI), persones amb discapacitats físiques. La por, la desconfiança i la desinformació sobre les possibilitats laborals d'una persona amb discapacitat intel·lectual, ha estat una realitat durant molts anys. Però cal posar en valor la conscienciació i sensibilització que entitats, empreses socials, famílies, centres ocupacionals o centres especials de treball han fet per preparar i empoderar centenars de persones. Seria un error només buscar la sensibilitat i bones intencions de l'empresari o el comerciant. L'objectiu hauria de ser fer entendre els beneficis reals que una empresa pot tenir inserint una persona amb di

COM SER EDUCADORA SOCIAL I NO MORIR EN L'INTENT

Imatge
La nostra professió, l'educació social, en la que tractem i ens endinsem en vides personals, ens porta a equivocar-nos, i cometre errades sempre. És una premisa, que sempre l'he dut a la motxilla, i que s'ha de veure com quelcom positiu, com a camí d'aprenentatge, com a eina de treball.Altrament si pensem que, com a educadores socials, ja ho sabem tot, que tenim una expertesa molt àmplia, que dominem el nostre àmbit de treball, és quan caurem en el confort, i perdrem la perspectiva del nostre ofici (si..som artesans). Treballar amb cada adolescent cada avi,cada mare,és treballar amb diferents móns, cadascú amb la  seva realitat pròpia, que muten, evolucionen i es transformen. Les fórmules que ens funcionen amb una persona, no ens serveix de res amb una altra. M'agrada equivocar-me, i necessitem equivocar-nos.Quantes vegades hem programat unes activitats per aquell grup de joves en risc d'exclusió, pensant que eren les millors, i que els enganxaria i m

EDUCAR EN EL DUBTE

Imatge
www.arabalears.cat El passat dimecres 12 de setembre va començar el curs escolar 2018-2019 a Catalunya, i Sant Cugat estrena, per fi, el nou edifici de l’Institut Leonardo da Vinci a Volpelleres, I per altra banda ( i no gaire lluny de Volpalleres) la ciutat dóna la benvinguda a un nou institut concertat, el Liceu Politècnic, abans a Rubí, on conserva la primària, i trasllada l’ESO i el Batxillerat, al nostre municipi, completant una oferta de secundària ben diversa i heterogènia. I quan acaben l’institut? Quin camí triarà el nostre fill, nebot, nét, cosí, veï, amic, alumne, parella? Sembla que, la destinació escollida, sigui l’inici d’un camí falcat, recte i sense marxa enrere. Per què aquesta pressió? Observo atònit, conversant amb diferents famílies santcugatenques, de classes socials diverses, l’hermetisme i la preocupació, perquè els seus fills tinguin clar el seu futur. Dubtar segueix sent un verb, amb molts prejudicis i etiquetes negatives, quan hauria de ser un pas n

L'ESTIU DE CADASCÚ

Imatge
www.timeout.cat L'estiu i les vacances més llargues de l'any, ja han començat per a molts santcugatencs. És el moment on res no passa i succeeix tot, a la mateixa vegada. Les rutines, ja són més difícils de mantenir, pels més disciplinats, i el temps sembla que gaudeixi de més llibertat, pels més inconstants. Els més joves viuen escenaris únics, on recordaran tota la vida, i els adults intenten no restar els dies que queden per tornar a treballar. Ja hi ha alguns que els toca treballar a l'estiu, però no se senten desgraciats, quan a l'octubre marxen una setmana a Londres, o al desembre passen al cap d'any a Nova York. I els que teniu fills què? Quasi 24 hores al dia, amb la família, tots junts. Un plaer per alguns, un repte per altres llegeixo que el 30% dels divorcis, són al setembre. Els que som pares, vivim molt intensament, les vacances, tant pel costat positiu com pel negatiu. És important saber quines vacances cal fer, segons les edats que hi hagi a

ELS OBSTACLES INVISIBLES

Imatge
www.cugat.cat El més passat, l’estimat Victor Alexandre, ens feia reflexionar, ara que s’apropa el bon temps, sobre els horaris i usos de les terrasses, i del nou sistema de sensors instal·lats als fanals. Vaig trobar a faltar, que parlés de les terrasses, però amb una visió d’accessibilitat. Aquest problema, dura tot l’any, no només a l’estiu. Segona l’ordenança municipal de terrasses de Barcelona, els establiments i/o comerços han de deixar un espai lliure de pas per als vianants entre la façana i la terrassa no inferior al 50 per cent de l’ample total de la vorera, amb un mínim d’1,80 metres. Actualment, poques o cap terrassa a Sant Cugat, compliria aquesta norma. Una persona invident o amb visió reduïda, li és molt important, tenir la façana alliberada, per poder avançar i desplaçar-se. A banda de les terrasses, les façanes estan plena d’obstacles. Feu un dia una prova, i caminant i  intenteu arribar, des de l’estació del centre fins al Monestir, amb els ulls tapats i a

INCOMPLIR LA LLEI, LA DEPENDÈNCIA

Imatge
www.social.cat Sembla que darrerament, els catalans, som els reis de la il·legalitat. Tot per poder votar. Però cal saber, que no som els únics, que no complim les lleis. Les mateixes administracions, que persegueixen judicialment i penalment als polítics de Catalunya, tampoc són fidels a les lleis espanyoles. Fa 12 anys, el congrés dels Diputats, va aprovar per majoria absoluta, la llei de la dependència. Molts santcugatencs han pogut tramitar aquest servei universal, a les dependències dels serveis socials municipals, però també l'han patit. La llei, que va impulsar el govern de Zapatero, es va dissenyar a partir d'unes previsions errònies. El document en què es va basar, el llibre blanc de la dependència, preveia que el 2010 hi hauria 233.457 grans dependents, molt per sota dels prop de 500.000 que hi va acabar havent en realitat. L'esclat de la crisi econòmica i l'inici de les retallades de la Generalitat va provocar un alentiment en la tramitació,

POBRESA LABORAL

Imatge
www.ara.cat L'any 2017 va acabar amb unes bones xifres, de la reducció de l'atur a Sant Cugat del Vallès, respecte al mes passat, i les comparades amb les de fa un any. 2.649 santcugatencs i santcugatenques que no poden exercir el seu dret a treballar, un dret reconegut de forma específica en el Pacte Internacional de Drets econòmics, Social i Culturals (any 1976), de les Nacions Unides. Malgrat tot, no hem de defallir en seguir treballant perquè aquestes 2649 persones puguin trobar feina, i sobretot recuperar-les personalment. Una persona aturada de mitjana-llarga durada, es veu abocada a un camí, sovint molt difícil. La xacra de l'atur provoca no tan sols efectes depressius o de baixa autoestima, sinó que pot comportar un risc molt elevat, de patir problemes de salut mental. El que el Ministeri d'Ocupació, no analitza és la precarietat de les que persones, que no compten com aturades. Segons el SEPE (Servei Públic d'Ocupació) a Catalunya, el 58%