OSCAR BARRIL ANDRÉS

www.mercefontanilles.org Les darreres setmanes, he tingut dos retrobaments, amb antics usuaris santcugatencs, que m'han fet pensar i reflexionar moltes coses. La sort o desgràcia, dels que treballàvem amb persones, és la nostra exposició emocional.Comparteixes moments de dificultat, i algunes vegades, moments de superació i èxit.Pots esdevenir una figura referent, o també despertar ires i odis. Malament, si un cas, et preocupa i te l'enduus sota el coixí de casa teva, abans d'anar a dormir, o ens equivoquem si ets massa fred, i et distancies massa de la persona, per actuar amb contundència. Un retrobament normalment és quelcom agradable, malgrat, la intervenció no hagués estat molt fluïda, tant l'usuari com el professional, deixen enrera desavinences passades, i es disposen a fer un discurs de la vida actual, alguns amb camins més afortunats, d'altres amb recorreguts més difícils. El primer dels casos,però, va ser molt efusiu.Em va abraçar,i em va re

El passat 15 d'octubre vaig assistir al Palau Macaya, a la jornada de presentació de "La Pobresa amb ulls d'Infants".Un luxe, una fortuna i un plaer, formar part dels professionals cridats a reflexionar, pensar i construir, propostes al voltant de la infancia, malgrat que treballar des de dins un banc o una caixa, per la justícia social dels joves, tingui sense cap mena de dubte, totes les contradiccions del món.Però, com diu en Xavier Gómez Revuelta @xavigomezr , "Si en Jaume Funes et truca, no pots dir-li que no". La jornada la va iniciar en Jordi Longàs, president del projecte més ambiciós de l'Obra Social La Caixa, "Proinfància", i ens va detallar l'estat, les xifres i els territoris d'acció del sistema d'ajudes de La Caixa. En Jaume Funes @jaumefunes , el va precedir, per situar el moment de la infancia, de les formes de pobresa, i de la necessitat de reflexió dels professionals,dels mitjans de comunicació i de polítics,

Fer-me aquesta pregunta, m'ha portat inevitablament a mirar enrera, i pensar quines motivacions em van portar estudiar educació social. Jo volia estudiar periodisme.Però quin sentit tindria aquest blog, sense la meva experiència amb el treball amb persones? Just abans d'anar a la facultat a fer Periodisme o Comunicació i Audiovisual, un amic més gran que jo, estava estudiant Educació Social, i ja estava treballant alhora.Recordo aquella tarda amb nostalgia, i amb trascendència.Sabia quet era un moment important de la meva vida.Em deia que treballar per la millora de les persones, donava un sentit a la teva feina, enorme.Es deia, i es diu David, i recordo que també em deia, que si el que volia era cobrar molts diners, que escollís un altre camí.Però, a canvi, tindria una professió on podria treballar en àmbits molt diferents, tants com persones existeixen al món; adolescents, avis, drogodependents, infants... Tot allò que el David em deia, m'encaixava molt bé.Mai