OSCAR BARRIL ANDRÉS

Un company educador social,amb més de 25 anys exercint la professió, em va dir que va sentir a parlar del síndrome burn-out a la universitat, i que després treballant, mai l'havia vist. Us asseguro que li sobra energia, però no em puc imaginar-lo en una altre àmbit laboral.  No podem obviar que tenir el permís d'entrar en vides desestructurades i trencades, absorbeix forçosament, però si tenim clar que ser educador, més enllà de l'aspecte vocacional, encaixa a en la nostra manera de ser, i amb la nostra personalitat, de ben segur que treballarem millor, i serem més combatents en situacions sensibles. Malgrat tot, hem de ser conscients d'on som, i ser molt exigents amb la nostra salut mental. Analitzar si tenim prou suport en el nostre entorn laboral, deixar-nos ajudar, dubtar de quan en quan de les nostres accions socioeducatives i saber escoltar als companys i valorar altres mirades, o crear espais fóra i dins de la feina, de desconnexió en la intervenció. La

https://www.totsantcugat.cat/opinio/cinema-adaptat-a-sant-cugat_1938592102.html L'experiència d'anar per primera vegada amb els teus fills, al cinema, és un moment màgic. Per moltes plataformes digitals, Youtube, tauletes, projectors o mòbils, la pantalla gran ningú la pot superar. Intentes recordar tu i ells, la primera pel·lícula que vam veure junts, ja que qui sap si d'aquí 50 o 60 anys, sigui una aventura desapareguda o extingida. Doncs aquest darrer trimestre, l'entitat Grup Tea Família, Paidós, l'Ajuntament i els actuals propietaris dels Cinemes Sant Cugat, hem pogut oferir aquest moment meravellós a les famílies, amb menors amb TEA (trastorn d'espectre autista) i a moltes altres que s'hi han volgut sumar, amb sessions adaptades, un diumenge al mes. Sessions on els nois i noies poden aixecar-se, sortir fóra de la sala, sense la pressió o la prudència de no molestar un altre espectador. La sala no està totalment a les fosques, i el volum del so

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-patriarcat-del-pati_1931085102.html Qui no recorda aquell moment tant desitjat quan s'apropava l'hora per anar al pati a l'escola. Aquell esclat i explosió d'alliberament tant necessari quan corríem pels passadissos i per fi veiem el cel i respiràvem, ja era l'hora del pati ! Quantes hores passades en aquest espai de llibertat, fóra de l'hermetisme de l'aula, el pati representava i representa un dels primers espais públics de relacions i socialització, per a un infant. Si tant desitjàvem anar al pati , és que potser a l'aula no es feien bé les coses? I si fem les classes al pati? Bé aquest seria un altre article. Vull parlar dels patis , perquè aquest curs 2018-19, comptem a Sant Cugat amb un nou institut públic, el Leonardo, a Volpalleres. En la visita guiada, que molt amablement, ens van fer des del centre, vaig observar

Recomano la lectura d'aquest article d'Oriol Ripoll, sobre FORTNITE, des d'una mirada socioeducativa.La importància de l'acompanyament en la tecnologia.No hem deixar orfes digitalment, als menors. https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/ https://www.nuvol.com/noticies/fortnite-una-oportunitat-educativa/

  https://www.totsantcugat.cat/opinio/el-desprestigi-de-l-educacio_207629102.html El mes vinent començaran les portes obertes dels diferents centres educatius de Sant Cugat. Fantàstica experiència, on tots els pares, vivim, de tant en tant, i on es barregen molts sentiments contrariats. Un tràngol per molts, un esport local per a altres. Els meus pares a finals dels 70 i a principis els anys 80, no havien anat a cap porta oberta, de cap escola. Segurament perquè no en feien. Que fos pública i que estigués a prop de casa, era l'únic requisit que tenien. La seva confiança en l'escola pública (qualsevol) i en el seu professorat era total i innegociable. No tenien cap criteri en el model educatiu que volien per a mi, ni si les instal·lacions eren millors o pitjors, o si oferien extraescolars atractius. Tampoc van saber, si després de 8è d'EGB, el meu germà i jo podríem fer la secundària en el mateix centre. Quedaven massa anys per decidir-ho i saber-ho. Vivien el pr