XERRADA ESCOLA LA SÍNIA (Molins de Rei)

-


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

-
Imatge
Molt sovint i de forma cíclica ens parem a reflexionar si les educadores i els educadors socials estem prou compromesos amb el nostre ofici (com m'agrada a mi definir-nos). Si aquest debat el repetim tant es que realment alguna cosa passa, i que no ens sentim prou segurs del valor i de la identificació de la nostra professió. A vegades no sé si en un senyal d'autoexigència i responsabilitat de tot el què fem, o un sentiment d'inseguretat i por d'extingir-nos i desaparèixer. Si miro enrere puc dir que en els darrers quinze anys hem fet passes enormes en la nostra professió; estem plenament identificats i ubicats en el sistemes de benestar social d'arreu, estem traient el cap en els centres educatius (un repte meravellós i difícil a la vegada) i la nostra tasca arriba a totes les capes, sectors socials, diversificant les edats d'intervenció des d'infants fins a gent gran, i podem actuar tant en la prevenció,  l'acompanyament com en la cura. No conec una pr...
Seguir llegint»

Edats diverses

-
Imatge
  No descobreixo res si us dic que vivim en un municipi amb una de les  taxes de natalitat  més altes de  Catalunya  i Espanya, som la ciutat dels infants on tenim activitats, tallers, festivals parcs i espais pensats per a ells. Fins aquí tot en ordre, però la meva reflexió va dirigida a aquelles famílies que tenen fills d'edats diverses i encaren conviuen a casa: un infant i un adolescent, un preadolescent i un adolescent, dos adolescents i un nadó, dos adolescents i dos nadons, un nadó, un preadolescent i un adolescent avançat... podria fer múltiples combinacions, com famílies hi ha a Sant Cugat. Sovint reflexionem sobre les preocupacions com a pares i mares de forma individual: la primera infància; dormir de forma continuada, la lactància, la incorporació gradual dels aliments, els primers gatejos, les primeres passes... L'adolescència; els límits, les amistats, l'autonomia, les pantalles, les primeres relacions... Però parlem poc de la dificultat ...
Seguir llegint»

L'EDUCACIÓ SOCIAL D'AQUÍ A 25 ANYS

-
Imatge
Els 25 anys del col·legi coincideix amb el meus 20 anys treballant en el camp social. Per una banda semblen pocs anys però per altra sembla mitja vida! Segurament semblen molts, perquè he viscut experiències emocionals molt plenes a nivell personal (ser pare de dos fills i una filla) i també a nivell laboral. La nostra professió no es podria entendre sense els sentiments i les emocions. En aquest camí traçat no podem aturar-nos ni fer passes enrere. Encara ens queda molta feina com a col·lectiu i ser presents a més llocs i espais on podem ser útils en els propers 25 anys. Poder consolidar la nostra tasca en el camp educatiu, com una figura plenament integrada en els equips i claustres d'escoles i instituts i no com un element extern contenidor de tot allò que els docents no es volen ocupar.  Recordo fa un anys quan el meu estimat Jaume Funes en una jornada al Palau Macaya on es  reflexionava sobre el futur paper de l'educadora social als centres educatius deia, molt encer...
Seguir llegint»