dilluns, 2 d’octubre de 2017

Los retos de la educación social en tiempos de la globalización

El fenómeno de la globalización es un reto que actualmente debemos afrontar desde todos los estamentos y profesiones. Se trata de un elemento transversal que nos atañe a todos y que pone en jaque muchas de las políticas sociales que hasta ahora se estaban llevando a cabo.

Como indican algunos autores, se ha globalizado prácticamente todo, excepto la riqueza y la dignidad. Y es por ello que la Educación Social no debe ni puede quedarse al margen. Trabajamos con el material más sensible posible, las personas, y éstas deben ser el centro de nuestra atención y protección.

Entendemos que la globalización ha materializado una distribución desigual de la vulnerabilidad, acentuándose en aquellos individuos en las que ya estaba presente y alejando muchas de las oportunidades para poder superarla.

De este modo, mientras las empresas del Ibex aumentan exponencialmente sus beneficios y los productos de lujo obtienen reducciones fiscales, se implementan reformas políticas que abaratan el despido, reducen ayudas y subvenciones, encarecen el cine y el arte… Todo ello implica una reducción considerable del poder adquisitivo y acceso a la cultura de las familias, teniendo que priorizar las partidas presupuestarias y viéndose obligados a renunciar a ciertos recursos como el ocio, tratamientos médicos o el pago de la vivienda. Es la paradoja de la sociedad del riesgo en la que se visualizan “los contrastes entre quienes están afectados por los riesgos y quienes se benefician de ellos” (Beck, 2006).

Es en este contexto donde se destacan las debilidades de las estructuras familiares, las políticas sociales, los gobiernos, el sistema educativo y sanitario… El paradigma en el que nos movíamos hasta hace unos años ha cambiado y la mirada de todos nosotros debe adaptarse para dar respuestas certeras a las personas afectadas.

La Educación Social debe realizar también ese cambio de perspectiva, con más agilidad y resolución que otros colectivos, ya que por tradición profesional nuestra población diana ya partía de la desigualdad y de carencias afectivas, económicas, educativas, sociales… Se trata, en primer lugar, de visibilizar esas situaciones, ponerles el foco para después buscar estrategias de abordaje que sean de utilidad y de largo recorrido.

Pero para ser justos, la globalización no sólo ha acentuado las desigualdades sino que también ha puesto de manifiesto la capacidad solidarizante de la sociedad, promoviendo movimientos de protesta conjuntos, creando redes de apoyo y acompañamiento, inventando nuevas fórmulas desde la resiliencia, la reflexión y la capacidad crítica.

Son precisamente estos tres elementos los que creo que como Educación Social debemos alimentar y aportar a nuestros educandos para que cojan las riendas de su crecimiento personal, logren optimizar aquellos recursos de los que disponen y sepan encontrar aquellos necesarios para minimizar el riesgo de exclusión social.

No podemos evitar las consecuencias negativas del efecto de la globalización pero sí que debemos exponenciar aquellos elementos que impliquen una mejora en la calidad de vida y la participación de las personas con las que trabajamos. Como educadores sociales debemos responder por ello.



Montserrat Sánchez 
Educadora Social en el ámbito infantil y adolescente en riesgo de exclusión social 
Formadora  
 

dijous, 6 d’abril de 2017

UNA PROFESSIÓ QUE SUMA


Una llei que regularitzi la professió de l'educador/a social, no és tan sols un reconeixement i una defensa del nostre ofici, és quelcom més, que no beneficia únicament al nostre sector, beneficiaria a tota la societat.
En un món ideal, la nostra professió no hauria d'existir, però les desigualtats i la pobresa, no són fenòmens que disminueixin, al contrari.
En un món on l'assistencialisme ,no deixa marge als processos educatius paulatins, l'educador ofereix aquest treball socioeducatiu únic, que traspassa, enriqueix i suma, a l'educació formal de l'escola que tots hem conegut.
Som útils, transversals i intergeneracionals. La nostra sensibilitat pot influir des de l'àmbit mèdic fins als espais de lleure. Ens podem confrontar a qualsevol dificultat humana, amb l'objectiu de generar processos de canvi. No ens fan por les històries de vida enquistades i complicades, si al final aconseguim que les persones visquin en un món més equitatiu i just.
La ideologia de educadors/es socials, no té color ni direcció. La nostra missió són les persones de quasevol color, i creiem en les segones oportunitats.      

dimecres, 15 de febrer de 2017

UN SOMNI ANOMENAT LA,LA,LAND

No pretenc que aquesta article, sigui una crítica cinematogràfica, però haver vist el passat cap de setmana "La,La,Land, La Ciutat de les Estrelles", m'inspira i em serveix per parlar dels joves i adolescents santcugatencs.
Aprofito l'avinentesa, per recordar que és un luxe poder gaudir a Sant Cugat, d'una programació estable en versió original.I la sala era plena...Està bé destacar com a ciutat en termes culturals, i no només en econòmics. 
Però tornem a la que, segons els crítics, pot ser la pel·lícula de l'any.Dos joves,la Mia i el Sebastian, un pianista fracassat i una actriu sense massa sort, volen complir el seus somnis,però es troben amb la crua realitat, que els desanima en el camí. No explicarem més, per si hi ha algun lector, que encara no l'ha vist.El que segur que no és cap spoiler, és la situació del mercat laboral dels joves catalans de 16 a 29 anys.
Segons l'Observatori Català de Joventut, en el darrer trimestre de l'any 2016, la taxa d’activitat juvenil a Catalunya, continua baixant i se situa al 61,4%. Durant la crisi, la taxa d’activitat juvenil s’ha situat per sota de la de les persones de més de 29 anys i continua la seva tendència a la baixa malgrat la millora en les dades d’ocupació que es recullen en els últims trimestres. Un 46,2% de joves estan ocupats, mentre que un 14,7% està a l’atur.
S'ha frenat l'ascensor econòmic, que hi havia de generació a generació, on els fills milloraven la seva situació social vers els seus pares. Universitaris a l'atur, fan desaminar als nostres a joves, a seguir estudiant.
L'adolescència comporta moments de descoberta, on gaudir i conèixer aspectes maravellosos que la vida ofereix, és més motivador, que està tancat en un edifici més aviat lleig i fred, 8 hores cada dia, assegut en cadires incòmodes, escoltant o aprenent temaris poc atractius. 
Els adults que som pares, educadors, mestres, psicòlegs.. ens enfrontem a un doble repte majúscul; incentivar els protagonistes del futur, malgrat tot..
He sentit moltes vegades darrerament, una frase; "Els joves d'avui en dia, tenen tantes coses, que res els motiva". Podria estar en desacord, sobre aquesta afirmació, però què fem els adults per motivar-los? Potser tenen moltes coses, però els hi falta referents que els donin un repte una meta, una il·lusió. Tots hem tingut un monitor, un mestre, un veí, un cosí, un amic un oncle, que ens han obert aquell món que ens ha motivat, que hem perseguit, que ens ha donat sentit a tot allò que somiàvem..
Som responsables, de fer-los descobrir les maravelles de la vida, i provocar-los perquè s'hi aferrin, i es veuran capaços de fer el que sigui, malgrat l'atur juvenil sigui dels més alts d'Europa.
La Mia i el Sebastian també lluiten pel seu somni. Fem que els nostres joves trobin la seva llum, els seus desitjos, en el seu La,La,Land particular.

Article publicat al TOT SANT CUGAT el 13 de febrer de 2017
 http://www.totsantcugat.cat/opinio/un-somni-anomenat-la-la-land-1-66084102.html


 

dimarts, 31 de gener de 2017

XERRADA ESCOLA PONENT DE TERRASSA

Aquest dimecres 1 de febrer xerrarem i debatrem amb els pares de l'Escola Ponent de Terrassa.
Us deixo la presentació que hem preparat.

dimecres, 28 de desembre de 2016

Servizos Sociais e Servizos de Saúde Mental, unha relación difícil

Em fa molta il·lusió cool·laborar amb el Colexio de Educadoras e Educadores Sociais de Galicia (CEESG), publicant un dels meus articles en el seu butlletí mensual.
Us adjunto de nou l'article, sóna bé en gallec!

dijous, 15 de desembre de 2016

A PROPÒSIT DE LA MARTINA

Molts pares santcugatencs, de fills i filles adolescents, han tingut aquesta setmana, una buidor a l'estómac, en sentir la notícia de la desaparició de la Martina
Que un adolescent decideix marxar, fugir de casa i del seu entorn, és un crit de desesperació, però alhora és un acte de valentia, d'algú que pren una decisió, que mou les fitxes del taulell, sense massa sentit, ni sense saber amb quina finalitat. Més enllà de l'angoixa, que pot produir a un pare o a una mare, aquest trencament, aquesta situació inesperada, es fa encara més complicat educar o treballar amb joves, que no tenen inquietuds, que no expressen, que no prenen decisions.

dimarts, 8 de novembre de 2016

DONALD TRUMP,BARCELONA I JO


Al 2010 un bon amic, em va invitar entrar a un negoci que li semblava molt interessant. Resumidament, es tractava de comprar una llicència (de 500€) a una multinacional nordamericana (ACN) per tal de vendre mòbils, ADSL  o telefonia fixe.
Podies vendre, pràcticament el que una "The Phone House" oferia, però sense llogar un local, ni tenir personal, tu eres l'amo del teu negoci, i del seu horari. Vist així, la cosa pintava bé, però els guanys autèntics, no arribaven amb els teus clients directes, sinó que amb els guanys que feien les persones que també entraven al negoci i ho feien sota la teva xarxa. Una estructura piramidal, que en les convencions de presentació de negoci, que ells feien, es negaven a anomenar. Una estructura de negoci, molt clara, amb les normes molt ben definides, i que en els dos anys que hi vaig treballar, mai em vaig sentir estafat ni enganyat.
L'experiència més curiosa que vaig viure, vist en perspectiva, va ser participar en la Convenció Internacional de l'empresa al Palau Sant Jordi, a Barcelona, on l'estrella invitada era el magnat Donald Trump.

dimarts, 4 d’octubre de 2016

L'EMPODERAMENT, UN REPTE ENORME




Drets o assistencialisme? Protecció o empoderament?Interessant debat, des del punt de vista de l’educació social, i en el marc dels serveis socials.

Actualment que es parla tant de la revolució pedagògica, i de les expectatives que tenen els companys mestres de l’educació formal, un dels temes que més apareixen en els debats, és l’adaptació dels currículums, al ritme de cada nen/a, i que no es pot ensenyar (o guiar i acompanyar, perdó..) a tots els alumnes igual, i que si es continua fent així, els joves es seguiran quedant exclosos, perduts, en els ritmes educatius uniformes i rígids.
Als educadors socials això de no tractar o intervenir amb les persones, de la mateixa manera, ja ho fem fa molts anys. Seria molt bonic no protegir únicament als usuaris amb suports econòmics, però a vegades les situacions de les famílies son tants desesperants, que no tenim més remei que buscar beques i ajudes, sota les pedres..com a primera mesura de xoc!