XERRADA PARES LA SÍNIA 2020

-






Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Creure en la nostra professió

-
Imatge
Molt sovint i de forma cíclica ens parem a reflexionar si les educadores i els educadors socials estem prou compromesos amb el nostre ofici (com m'agrada a mi definir-nos). Si aquest debat el repetim tant es que realment alguna cosa passa, i que no ens sentim prou segurs del valor i de la identificació de la nostra professió. A vegades no sé si en un senyal d'autoexigència i responsabilitat de tot el què fem, o un sentiment d'inseguretat i por d'extingir-nos i desaparèixer. Si miro enrere puc dir que en els darrers quinze anys hem fet passes enormes en la nostra professió; estem plenament identificats i ubicats en el sistemes de benestar social d'arreu, estem traient el cap en els centres educatius (un repte meravellós i difícil a la vegada) i la nostra tasca arriba a totes les capes, sectors socials, diversificant les edats d'intervenció des d'infants fins a gent gran, i podem actuar tant en la prevenció,  l'acompanyament com en la cura. No conec una pr
Seguir llegint»

QUE MAQUES SÓN LES FAVELES!

-
Imatge
Ja tenim l'esperat mundial de Brasil en marxa, i sembla que el país no està tenint tota l'acollida que els organitzadors esperaven.Després de veure algun partit, i múltiples anuncis i promocions comercials relacionats amb l'esdeveniment, hi ha una cosa que m'ha copsat, i que aquesta setmana fins i tot el "doodle" de google n'hi ha fet èmfasi. Les faveles de Brasil, apareix més en patalla aquests dies, que el mateix Crist Redemptor de Rio de Janeiro. Podem pensar que la imatge de les vivendes amuntegades, de diferents colors, construeixen una geometria atractiva, i ja és una icona representativa del país brasiler. Una mostra de la desigulatat, d'un enorme país, un símbol molt narratiu i literari "La Terra Alta" i "la Terra Baixa", l'estrella que brilla per una banda, i s'enfosqueix per l'altre. Aquest simbolisme però, a vegades, i encara més aquests dies, passa a ser un espai mercadotècnic i publicitari molt sucós,
Seguir llegint»

L'EDUCACIÓ SOCIAL D'AQUÍ A 25 ANYS

-
Imatge
Els 25 anys del col·legi coincideix amb el meus 20 anys treballant en el camp social. Per una banda semblen pocs anys però per altra sembla mitja vida! Segurament semblen molts, perquè he viscut experiències emocionals molt plenes a nivell personal (ser pare de dos fills i una filla) i també a nivell laboral. La nostra professió no es podria entendre sense els sentiments i les emocions. En aquest camí traçat no podem aturar-nos ni fer passes enrere. Encara ens queda molta feina com a col·lectiu i ser presents a més llocs i espais on podem ser útils en els propers 25 anys. Poder consolidar la nostra tasca en el camp educatiu, com una figura plenament integrada en els equips i claustres d'escoles i instituts i no com un element extern contenidor de tot allò que els docents no es volen ocupar.  Recordo fa un anys quan el meu estimat Jaume Funes en una jornada al Palau Macaya on es  reflexionava sobre el futur paper de l'educadora social als centres educatius deia, molt encertadame
Seguir llegint»